John Ronald Reuel Tolkien CBE (pronúncia: /ˈtɒlkiːn/;Tolkien pronunciava el seu cognom /ˈtɒlkiːn/, com es pot comprovar en la transcripció fonètica publicada a la il·lustració de The Return of the Shadow: The History of The Lord of the Rings, Part One. Editat per Christopher Tolkien. Londres: Unwin Hyman, 25 d'agost de 1988. (The History of Middle-earth; 6) . En anglès americà el cognom també es pronuncia, sovint, com /ˈtoʊlkiːn/. Aquesta pronunciació probablement va sorgir per analogia amb paraules com toll o polk, o també perquè els parlants anglesos nord-americans entenen /ɒ/ per [ɑ], mentre que entenen el britànic /ɒ/ com [ɔ]; a més, [ɔ], o l'americà [oʊ] es converteix en l'aproximació més propera a la pronunciació rebuda per molts parlants estat-unidencs. Wells, John. 1990. Longman pronunciation dictionary. Harlow: Longman, Bloemfontein, 3 de gener de 1892 - Bournemouth, 2 de setembre de 1973), més conegut com a J. R. R. Tolkien, va ser un escriptor, poeta, filòleg i professor universitari anglès, principalment conegut per ser l'autor de les obres d'alta fantasia El hòbbit, El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion.
Va ser professor titular d'anglosaxó i catedràtic del Pembroke College entre 1925 i 1945, i posteriorment professor d'anglès i catedràtic del Merton College, entre 1945 i 1959.Biography, p. 111, 200, 266. Durant un temps fou molt amic de C. S. Lewis, essent tots dos membres d'un grup informal de discussió literària conegut com els Inklings. Tolkien va ser nomenat comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic per la reina Elisabet II el 28 de març de 1972.
Després de la seva mort, el seu fill Christopher va publicar un seguit d'obres basades en les notes extenses i diversos manuscrits sense publicar del seu pare, entre les quals destaca El Silmaríl·lion. Aquestes, juntament amb El hòbbit i El Senyor dels Anells, formen un cos connectat de contes, poemes, històries, llengües inventades i assaigs literaris sobre un món fictici anomenat Arda, dins del qual es troba la Terra Mitjana.Terra Mitjana, "Middle-earth" en anglès, deriva del middel-erthe, middel-erd de l'anglès mitjà, que al seu torn prové del middangeard anglosaxó, i que finalment prové del nors antic Miðgarðr, la terra on viuen els humans a la mitologia nòrdica. Entre el 1951 i el 1955 Tolkien va aplicar el concepte legendarium (llegendari, en català) per referir-se a bona part d'aquests escrits.Letters, nos. 131, 153, 154, 163.
Tot i que molts autors havien publicat obres de fantasia abans que Tolkien, L'autor emfatitza no només l'impacte de Tolkien, sinó també el de William Morris, George MacDonald, Robert E. Howard i E. R. Eddison. el gran èxit dEl hòbbit i El Senyor dels Anells van comportar un ressorgiment popular d'aquest gènere. Aquest fet ha conduït a la identificació popular de Tolkien com el "pare" de la literatura fantàstica modernaL'obra Oxford companion to English Literature el cita com "linfluència més important del gènere fantàstic". (Sisena edició, 2000, pàgina 352. Ed. Margaret Drabble.) o, més concretament, de la coneguda com a alta fantasia. El 2008 The Times va situar l'escriptor anglès en sisena posició del seu llistat dels 50 escriptors britànics més importants des del 1945. Forbes, a més, el va situar en cinquena posició en el seu llistat d'ingressos de les "celebritats mortes", l'any 2009.
Biografia Orígens familiars Els antecessors per via paterna de Tolkien havien estat artesans de classe mitjana que produïen rellotges i pianos, tant a Londres com a Birmingham. La família Tolkien havia emigrat des d'Alemanya durant el , però havien esdevingut "ràpidament i intensament anglesos".Letters, no. 165. Segons la tradició familiar, els Tolkien havien arribat a Anglaterra el 1756 com a refugiats de la invasió de l'electorat de Saxònia per part de Frederic el Gran, en el marc de la Guerra dels Set Anys.Biography, pages 18–19. Actualment hi ha diverses famílies amb el cognom Tolkien, o amb una transcripció similar, que viuen al nord-oest d'Alemanya, principalment a Baixa Saxònia i Hamburg.
Tolkien creia que el seu cognom derivava de la paraula alemanya tollkühn, que vol dir "temerari", utilitzant aquest fet per caricaturitzar-se a si mateix a The Notion Club Papers, on apareix un personatge anomenat Rashbold. No obstant, l'origen del nom no ha estat demostrat. Un escriptor alemany va suggerir que el nom, més aviat, deriva del poble de Tolkynen, prop de Rastenburg, a la Prússia Oriental (actualment Polònia, amb el nom de Tołkiny). Tot i que el poble es troba molt allunyat de la Baixa Saxònia, el seu nom deriva de l'extinta llengua prussiana.
Infantesa miniatura|Felicitació del Nadal de 1892 amb una fotografia acolorida de la família Tolkien a Bloemfontein, enviada als familiars de Birmingham (Anglaterra).
John Ronald Reuel Tolkien va néixer el 3 de gener de 1892 a Bloemfontein, aleshores part de l'Estat Lliure d'Orange (actualment la província Estat Lliure de Sud-àfrica), essent fill d'Arthur Reuel Tolkien (1857–1896), un director de banc anglès, i la seva esposa Mabel, nascuda a Suffield (1870–1904). La parella va abandonar Anglaterra quan Arthur va ser ascendit a cap de l'oficina de Bloemfontein del banc britànic on treballava. Tolkien va tenir un germà petit, Hilary Arthur Reuel, que va néixer el 17 de febrer de 1894.Biography, p. 14.
De petit va patir la mossegada d'una gran aranya mico al jardí, esdeveniment que alguns creuen que, posteriorment, seria representat a les seves històries, tot i que el mateix Tolkien va admetre no tenir cap record de l'incident, i que no tenia cap odi especial per les aranyes en la seva vida adulta. En un altre incident, un jove servent de la família, que considerava que Tolkien era un nadó molt bonic, es va endur l'infant al seu kraal per mostrar-lo a la família; el matí següent el va retornar als seus pares.Biography, p. 13. Tant l'incident amb l'aranya com la visita al kraal s'expliquen aquí.
Quan tenia tres anys, Tolkien va marxar amb la seva mare i el seu germà a Anglaterra. El viatge pretenia ser una visita de llarga durada. El seu pare, no obstant, va morir a Sud-àfrica de febre reumàtica abans que pogués tornar amb ells.Biography, p. 24. Això va deixar la família sense ingressos, motiu pel qual la seva mare se'ls va endur a casa dels seus pares, a Kings Heath,Biography, Ch I, "Bloemfontein". Al núm. 9 d'Ashfield Road, King's Heath. Birmingham. Poc després, el 1896, la família es va traslladar a Sarehole (actualment Hall Green), aleshores un poblet de Worcestershire, i que més tard seria integrat a Birmingham.Biography, p. 27. Allí el petit Tolkien gaudia explorant Sarehole Mill i Moseley Bog, a més dels turons de Clent, Lickey i Malvern, els quals inspirarien posteriorment escenes dels seus llibres, així com els pobles i viles dels voltants, com Bromsgrove, Alcester o Alvechurch, o indrets concrets com la granja de la seva tieta Jane, a Bag End, el nom del qual va utilitzar en les seves ficcions.Biography, p. 113.
miniatura|Birmingham Oratory, indret on Tolkien fou feligrès i noi de l'altar (1902–1911)
Mabel Tolkien va escolaritzar els seus dos fills a casa. Ronald, com era conegut per la família, era un bon alumne.Biography, p. 29. La mare li va ensenyar botànica, creant en el seu fill l'interès per la visió de les plantes. Al petit Tolkien li agradava dibuixar paisatges i arbres, però les seves lliçons preferides eren aquelles que tenien relació amb les llengües, ensenyant-li la seva mare les bases del llatí de molt jove.
Tolkien sabia llegir a l'edat de quatre anys, i va començar a escriure de manera fluïda poc després. La seva mare li deixava llegir molts llibres. No li agradaven ni L'illa del tresor ni El flautista d'Hamelín, i pensava que Alícia en terra de meravelles de Lewis Carroll era "divertida però inquietant". Li agradaven les històries sobre "pellroges" (amerindis), així com les obres de fantasia de George MacDonald.Biography, p. 22. A més, els "Contes de fades" d'Andrew Lang van ser particularment importants per ell, i la seva influència es fa patent en algunes de les seves obres posteriors.Biography, p. 30.
miniatura|La King Edward's School de Birmingham, on Tolkien va estudiar durant 1900–1902 i 1903–1911.Biography, pp. 24–51.
Mabel Tolkien va ser batejada a l'església catòlica romana el 1900, tot i les protestes vehements de la seva família baptista,Biography, p. 31. que va deixar d'ajudar-la econòmicament a partir d'aleshores. El 1904, quan J.R.R. Tolkien en tenia 12, la seva mare va morir de cetoacidosi diabètica al Fern Cottage de Rednal, on estava de lloguer. Mabel va morir amb 34 anys, l'edat mitjana més avançada que una persona podia assolir si tenia diabetis mellitus de tipus 1 i no rebia cap tractament, ja que la insulina no seria descoberta fins dues dècades més tard. Nou anys després de la seva mort, Tolkien va escriure: "La meva pròpia i estimada mare va ser una màrtir, de fet, i no és a tothom que Déu disposa un camí tan fàcil cap als seus regals com va fer amb Hilary i amb mi mateix, com és donar-nos una mare que es va suïcidar amb treball i amb dificultats per assegurar-se que manteníem la fe."
Abans de morir, Mabel Tolkien havia assignat la potestat dels seus fills a un amic molt proper, Fr. Francis Xavier Morgan del Birmingham Oratory, a qui va demanar que els eduqués com a bons catòlics. En una carta de 1965 al seu fill Michael, Tolkien recordava la influència de l'home a qui sempre va anomenar «Pare Francis»: «Era un Tory de classe alta gal·lès-espanyol, i a alguns els semblava que només era un vell xafarder. Ho era i no ho era. Vaig aprendre sobre la caritat i el perdó per primera vegada gràcies a ell; i aquesta llum va traspassar fins i tot la foscor 'liberal' de la qual jo venia, ja que sabia més sobre la Bloody Mary' [Maria I d'Anglaterra] que sobre la Mare de Déu, que només s'esmentava com a un objecte de culte malvat dels catòlics».Letters, no. 267.
Després de la mort de la seva mare, Tolkien va créixer a l'àrea d'Edgbaston, a Birmingham, assistint a la King Edward's School primer, i a la St. Philip's School després. El 1903 va aconseguir una beca i va tornar a estudiar al King Edward's. Mentre estudiava allà, Tolkien va ser un dels cadets del Cos d'Entrenament d'Oficials que va ajudar a formar la línia de ruta de la desfilada de coronació, el 1910, del rei Jordi V. Juntament amb d'altres cadets del King Edward's, Tolkien va ser situat als afores de les portes del Palau de Buckingham.Letters, no. 306.
A Edgbaston, Tolkien vivia a l'ombra de Perrott's Folly i de la torre victoriana d'Edgbaston Waterworks, les quals podrien haver influenciat les imatges de les torres negres dels seus llibres.J.R.R. Tolkien , Birmingham Heritage Forum. Recuperat el 27 d'abril de 2009.J. R. R. Tolkien , Archives and Heritage Service, Birmingham City Council. Actualitzat el 7 de gener de 2009. Recuperat el 28 d'abril de 2009. Una altra influència important van ser les pintures medievalistes romàntiques d'Edward Burne-Jones i el prerafaelitisme, ja que al Birmingham Museum and Art Gallery hi havia una gran col·lecció d'obres que es podia visitar de franc.Saler, Michael T. (2012) As If: Modern Enchantment and the Literary Pre-History of Virtual Reality, Oxford University Press, , p. 181
Joventut Quan Tolkien va entrar a la seva primera dècada de vida, va tenir el seu primer contacte amb una llengua inventada, lanimàlic, inventat per les seves cosines Mary i Marjorie Incledon. En aquell moment ell estudiava llatí i anglosaxó. L'interès en lanimàlic aviat va desaparèixer, però Mary i uns altres, inclòs el mateix Tolkien, van inventar un llenguatge nou més complex, el nevbosh. Posteriorment construiria el naffarin, que ja seria de la seva pròpia creació.