La bosquerola arlequinada Rev. 20/01/2023 (Setophaga nigrescens) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels parúlids (Parulidae). Es reprodueix a l'oest de l'Amèrica del Nord (des de la Colúmbia Britànica fins a Nou Mèxic) i passa l'hivern a Mèxic i el sud dels Estats Units.
Descripció alt=Il·lustració d'un mascle|esquerra|miniatura|251x251px|Il·lustració d'un mascle. La bosquerola arlequinada té un plomatge majoritàriament negre, gris i blanc, que és suau i sense brillantor. Amb les franges i la petita taca groga entre l'ull i el bec, és un ocell distintiu. Presenta un lleuger dimorfisme sexual: ambdós tenen les parts superiors grises amb franges negres i les inferiors blanques amb franges negres als flancs. El mascle adult té franges negres a la coronetya, la gola i sota l'ull, i té blanc al voltant de la barbeta i per sobre de l'ull. La femella adulta té un plomatge més fosc al cap, amb una gola blanca i galtes gris fosc. Els ocells més similars a la bosquerola arlequinada són la bosquerola zebrada (Mniotilta varia) i la bosquerola estriada (Setophaga striata), que tot i que també tenen franges negres tenen patrons de plomatge completament diferents.
Normalment fa 13 cm de llarg i pesa 8,4 g. La longitud de les ales és de 5,6 a 6,9 cm, la de la cua de 4,7 a 5,5 cm, la del bec de 8,4 a 9,6 mm i la del tars d'1,66 a 1,88 cm, amb les femelles lleugerament més petites que els mascles. L'envergadura de les ales oscil·la entre els 19 i els 19,7 cm.
Aquest ocell emet un crit agut, com el de la bosquerola de Townsend (Setophaga townsendi) però és pla i poc musical, i també un crit agut de vol. El cant del mascle és una sèrie de notes brunzides, amb les notes anteriors duplicades i la penúltima nota aguda. Aquest cant té tres variacions, incloent-hi un "cant suau" tranquil que fan els mascles mentre segueixen les femelles recollint material per a un niu.
Distribució i hàbitat alt=Femella de segon any sobre un roc|miniatura|Femella de segon any La bosquerola arlequinada es reprodueix a l'oest d'Amèrica del Nord, l'àrea de distribució s'estén des del sud-oest de la Colúmbia Britànica al llarg de la costa del Pacífic fins al nord de Baixa Califòrnia, i a l'est fins a Nou Mèxic i el sud de Montana. Passa l'hivern principalment a Mèxic, des del sud de Baixa Califòrnia fins a l'estat d'Oaxaca. Recentment s'ha estès a parts de Wyoming i Montana, ja que el gingebre de Utha (Juniperus osteosperma) ha ampliat la seva àrea de distribució a causa de l'escalfament climàtic. S'ha registrat exemplars divagants a l'est d'Amèrica del Nord i a Cuba.
La bosquerola arlequinada es reprodueix en boscos oberts de coníferes i mixtos amb un sotabosc matollós, en boscos secs de roures oberts i en chaparrals i altres matolls. Està particularment associada amb pins pinyers, ginebrons i roures. Migra cap al sud a finals de la tardor i torna cap al nord a mitjan primavera.Mentre migra, busca aliment en qualsevol bosc o matoll que travessi. A les zones d'hivernada, es troba en boscos secs i matolls alts. Tot i que el seu estat no és ben conegut, no sembla estar seriosament amenaçat per la destrucció de l'hàbitat o altres activitats humanes, a diferència d'altres bosqueroles migratories. És un ocell força comú, entre els més comuns en algunes localitats. Com que és comú i no està en ràpid declivi, està qualificat de en risc mínim a la Llista Vermella de la UICN.
Comportament El bosquerola arlequinada sol ser accessible i es pot observar fàcilment mentre busca aliment. Malgrat això, és poc coneguda, especialment en el comportament reproductor, del qual Birds of North America va dir que "gairebé no hi ha informació disponible". Cerca aliment, sovint en estols amb altres espècies. S'alimenta d'insectes capturats a les branques baixes, especialment erugues.El niu se sol col·locar en una branca d'arbre horitzontal o en un arbust, a pocs metres del terra. El niu és una copa oberta construïda amb tiges d'herba i altres fibres, i folrada amb plomes i pèl. De maig a juliol la femella pon de tres a cinc ous rosats amb punts marrons. Els períodes de incubació i L'envol són desconeguts. S'ha registrat que aquesta espècie fa una tàctica de distracció, fingint estar ferida per distreure els depredadors del niu. Tots dos pares alimenten les cries, tot i que la femella pot fer-ho amb més freqüència.
Taxonomia i sistemàtica La bosquerola arlequinada va ser descrita per primera vegada per l'ornitòleg nord-americà John Kirk Townsend el 1837 a partir d'un exemplar capturat prop de l'actual Portland, Oregon. Era coneguda pels habitants Chinook de la costa nord-oest, que la van anomenar "Ah Kah a qual". Townsend va descriure l'espècie com a Sylvia nigrescens col·locant-la amb les altres bosqueroles del Nou Món i les del Vell Món no relacionades del gènere Sylvia. Ara es col·loca al gènere Setophaga juntament amb unes trenta espècies més, després d'haver estat classificada a Dendroica durant un temps. Dins del seu gènere, forma part d'un grup amb goles negres i marques grogues a la cara que inclou la bosquerola capgroga (S. occidentalis) i la bosquerola de Townsend (S. townsendi). Normalment es considera una branca primerenca d'aquest grup d'espècies, però estudis genètics suggereixen una relació estreta amb la bosquerola de Grace (S. graciae).
D'aquests parents, l'àrea de distribució de la bosquerola arlequinada se superposa amb la de la de Townsend i la capgroga, però es troben en hàbitats diferents. Tot i que la bosquerola de Townsend i capgroga solen hibridar entre si, els registres de qualsevol de les dues espècies hibridant amb la bosquerola arlequinada són poc freqüents.
Etimologia El nom genèric Setophaga es compon de les paraules del grec antic «σης/sēs» o «σητος/sētos» que significa “arna”, i «-φαγος/-phagos» que significa “-menjant”.
El nom específic nigrescens en llatí significa “negrós”.
Subespècies Hi ha dues subespècies, que són molt similars i de validesa dubtosa. Tanmateix, segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) en reconeix dues:
S. n. nigrescens (Townsend, 1837) ─ regió costanera del Pacífic des de la Colúmbia Britànica fins al nord de Califòrnia. S. n. halseii (Giraud, 1841) ─ interior de l'oest dels EUA i nord i nord-oest de Mèxic.
Referències
arlequinada Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord