, nom complet amb patronímic Nikolai Konstantínovitx Riorikh, fou un pintor, dissenyador escènic i escriptor rus que és potser més conegut pel seu treball amb els Ballets Russos de Serguei Pàvlovitx Diàguilev i especialment pels seus decorats històrics monumentals. Un exemple notable va ser el seu vestuari i el seu disseny d'escenari per a l'estrena de 1913 de la primera fita moderna d'Ígor Stravinski, Le Sacre du printemps. Roerich també era un místic popular.
Estava interessat en la hipnosi i altres pràctiques espirituals i es diu que les seves pintures tenen expressió hipnòtica.Nicholas Roerich: In Search of Shambala by Victoria Klimentieva, стр. 31Nicholas Roerich Museum
Nascut a Sant Petersburg, d'un pare germanobàltic benestant i de mare russa, Roerich va viure en diversos llocs del món fins a la seva mort a Naggar, Himachal Pradesh, Índia. Format com a artista i advocat, els seus principals interessos eren la literatura, la filosofia, l'arqueologia i sobretot l'art. Roerich va ser un activista dedicat per la causa de la preservació de l'art i l'arquitectura en temps de guerra. Va ser nominat diverses vegades a la llarga llista del Premi Nobel de la Pau. L'anomenat Pacte de Roerich va ser signat com a llei pels Estats Units i la majoria de les altres nacions de la Unió Panamericana l'abril de 1935.
Biografia Primers anys de vida miniatura|Convidats d'ultramar, 1901 (Varegs) Criat a Sant Petersburg a final del , Roerich es va matricular simultàniament a la Universitat Estatal de Sant Petersburg i a l'Acadèmia Imperial de les Arts el 1893. Va rebre el títol d'"«artista» l'any 1897 i l'any següent es va llicenciar en dret. Va trobar la primera feina amb la Societat Imperial per al Foment de les Arts, l'escola de la qual va dirigir de 1906 a 1917. Malgrat les primeres tensions amb el grup, es va convertir en membre de la societat Mir iskusstva de Serguei Diàguilev i en va ser el president de 1910 a 1916.
Artísticament, Roerich va ser conegut com el pintor més talentós de la seva generació del passat antic de Rússia, un tema compatible amb el seu interès per l'arqueologia durant tota la seva vida. També va tenir èxit com a escenògraf aconseguint la seva màxima fama com un dels dissenyadors dels Ballets Russos de Diàguilev. Els seus dissenys més coneguts van ser per al príncep Igor d'Aleksandr Borodin (1909 i produccions posteriors), i els vestuaris i l'escenografia de La consagració de la primavera (1913), compost per Ígor Stravinski.
Juntament amb Mikhaïl Vrúbel i Mikhaïl Nésterov, Roerich és considerat un dels principals representants del simbolisme rus en l'art. Des d'un primer període de la seva vida, va ser influenciat per escrits apòcrifs i sectaris medievals com el misteriós Dove Book.Н. В. Сергеева. Древнерусская традиция в символизме Н.К. Рериха. М.: Международный Центр Рерихов, 2003. . Page 87.
Una altra de les assignatures artístiques de Roerich va ser l'arquitectura. La seva aclamada publicació "Estudis arquitectònics" (1904–1905), que consta de desenes de pintures que va fer de fortaleses, monestirs, esglésies i altres monuments durant dos llargs viatges per Rússia, va inspirar la seva carrera de dècades com a activista en nom de l'art. i conservació arquitectònica. També va dissenyar art religiós per a llocs de culte a Rússia i Ucraïna, sobretot el fresc de la Reina del Cel per a l'Església de l'Esperit Sant, que la patrona Maria Tenisheva va construir prop de la seva finca de Talashkino, i els vitralls de Datsan Gunzechoinei a 1913–1915. Els seus dissenys per a l'església de Talashkino eren tan radicals que l'església ortodoxa es va negar a consagrar l'edifici. Durant la primera dècada del 1900 i a principis del 1910, Roerich, en gran part per la influència de la seva dona, Helena, va desenvolupar un interès per les religions orientals, així com per sistemes de creences alternatius (al cristianisme) com la teosofia. Tots dos Roerich es van convertir en àvids lectors dels assaigs vedantistes de Ramakrishna i Vivekananda, la poesia de Rabindranath Tagore i el Bhagavad Gita.
El compromís dels Roerich amb el misticisme ocult va augmentar constantment. Va ser especialment intens durant la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa de 1917 a la qual la parella, com molts intel·lectuals russos, va concedir un significat apocalíptic.John McCannon, "Apocalypse and Tranquility: The World War I Paintings of Nicholas Roerich,” Russian History/Histoire Russe 30 (Fall 2003): 301-21 La influència de la teosofia, el Vedanta, el budisme i altres temes místics es pot detectar no només en moltes de les pintures de Roerich, sinó també en els nombrosos contes i poemes que Roerich va escriure abans i després de les revolucions de 1917, inclòs el cicle Flors de Morya, que es va començar el 1907 i es va acabar el 1921.
Revolució i emigració als Estats Units miniatura|233x233px| Nicolas Roerich de Borís Kustódiev. 1913 Després de la Revolució de Febrer de 1917 i la fi del règim tsarista, Roerich, un polític moderat que valorava més l'herència cultural de Rússia que la ideologia i la política de partit, va tenir una part activa en la política artística. Amb Maksim Gorki i Aleksandr Benois, va participar amb l'anomenada "Comissió Gorki" i la seva organització successora, la Unió de les Arts (SDI). Totes dues van intentar captar l'atenció del Govern provisional i del Soviet de Petrograd sobre la necessitat de formar una política cultural coherent i, el més urgent, protegir l'art i l'arquitectura de la destrucció i el vandalisme.
Mentrestant, la malaltia va obligar a Roerich a abandonar la capital i a residir a Carèlia, el districte que limita amb Finlàndia. Ja havia deixat la presidència de la societat World of Art, i ara va deixar la direcció de l'Escola de la Societat Imperial per al Foment de les Arts. Després de la Revolució d'Octubre i la presa del poder del Partit Bolxevic de Lenin, Roerich es va desanimar cada cop més pel futur polític de Rússia. A principis de 1918, ell, Helena i els seus dos fills George i Svetoslav van emigrar a Finlàndia.
Dos debats històrics no resolts estan associats amb la marxa de Roerich. En primer lloc, sovint s'afirma que Roerich era un candidat important per dirigir un comissariat popular de cultura (l'equivalent soviètic d'un ministeri de cultura), que els bolxevics van considerar establir el 1917-1918, però es va negar a acceptar la feina. De fet, Benois era l'opció més probable per dirigir qualsevol comissariat d'aquest tipus. Sembla que Roerich era una opció preferida per gestionar el seu departament d'educació artística; el tema és discutible pel fet que els soviètics van optar per no establir aquest comissariat.
En segon lloc, quan més tard Roerich va voler reconciliar-se amb la Unió Soviètica, va sostenir que no havia abandonat la Rússia soviètica deliberadament, sinó que ell i la seva família, que vivien a Carèlia, havien estat aïllats de la seva terra natal quan va començar la guerra civil finlandesa. No obstant això, Roerich tenia una hostilitat extrema àmpliament documentada cap al règim bolxevic, motivada no tant per l'antipatia pel comunisme com per la seva repulsió per la crueltat de Lenin i la seva por que el bolxevisme resultés en la destrucció del patrimoni artístic i arquitectònic de Rússia. Va il·lustrar la polèmica anticomunista de Leonid Andréiev "SOS" i va fer un fulletó àmpliament publicat, "Violadors de l'Art" (1918-1919). Roerich creia que "el triomf de la cultura russa es produiria gràcies a una nova apreciació dels antics mites i llegendes".
Després d'uns mesos a Finlàndia i Escandinàvia, els Roerich es van traslladar a Londres, arribant a mitjans de 1919. Absorbits amb el misticisme teosòfic, ara tenien expectatives mil·lenàries que una nova era imminent i desitjaven viatjar a l'Índia com més aviat millor. Es van unir al capítol anglès-gal·lès de la Societat Teosòfica. Va ser a Londres, el març de 1920, que els Roerich van fundar la seva pròpia escola de misticisme, Agni Yoga, que van descriure com "el sistema de l'ètica viva".
Per guanyar-se el pas a l'Índia, Roerich va treballar com a escenògraf per al Covent Garden Theatre de Thomas Beecham, però l'empresa va acabar sense èxit el 1920, i l'artista maig va rebre el pagament complet per la seva obra. Entre les persones notables que Roerich va fer amistat mentre estava a Anglaterra es trobaven el famós budista britànic Christmas Humphreys, el filòsof i autor H.G. Wells i el poeta i premi Nobel Rabindranath Tagore (la neboda del qual Devika Rani es casaria més tard amb el fill de Roerich, Svetoslav).
Una exitosa exposició a Londres va donar lloc a una invitació d'un director de l'Institut d'Art de Chicago, oferint-se a organitzar la gira de l'art de Roerich pels Estats Units. A la tardor de 1920, els Roerich van viatjar a Amèrica per mar. miniatura|Cotxe de Nicolas Roerich al seu museu de Naggar
Els Roerich van romandre als Estats Units des d'octubre de 1920 fins al maig de 1923. Una gran exposició d'art de Roerich, organitzada en part per l'empresari nord-americà Christian Brinton i en part pel Chicago Art Institute, va començar a Nova York el desembre de 1920 i va recórrer el país, a San Francisco i tornada, el 1921 i principis de 1922. Roerich es va fer amistat amb l'aclamada soprano Mary Garden de l’Òpera de Chicago i va rebre l'encàrrec de dissenyar una producció de 1922 de La donzella de neu de Nikolai Rimski-Kórsakov per a ella. Durant l'exposició, els Roerich van passar una gran quantitat de temps a Chicago, Nou Mèxic i Califòrnia.
Políticament, Roerich va ser al principi antibolxevic. Va donar conferències i va escriure articles a les poblacions russes blanques en què criticava la Unió Soviètica. No obstant això, la seva aversió al comunisme, «el monstre impertinent que menteix a la humanitat», va canviar a Amèrica. Roerich va afirmar que els seus mestres espirituals, els "Mahatmas" de l'Himàlaia, es comunicaven telepàticament amb ell a través de la seva dona, Helena, que era una mística i clarivident.
Es deia que els éssers d'una comunitat budista esotèrica de l'Índia li van dir a Roerich que Rússia estava destinada a una missió a la Terra. Això el va portar a formular el seu "Gran Pla", que preveia la unificació de milions de pobles asiàtics mitjançant un moviment religiós utilitzant el Buda Futur, o Maitreya, en una "Segona Unió de l'Est". Allà, el rei de Shambhala, seguint les profecies de Maitreya, faria la seva aparició per lluitar en una gran batalla contra totes les forces del mal de la Terra. Roerich ho va entendre com "la perfecció cap al bé comú". El nou govern havia d'incloure el sud-oest d'Altai, Tuvà, Buriàtia, Mongòlia Interior i Exterior, Xinjiang i Tibet, amb la seva capital a "Zvenigorod", la "Ciutat de les campanes", que s'havia de construir als peus del mont Belukha, a Altai. Segons Roerich, els mateixos Mahatmas li van revelar el 1922 que era una encarnació del cinquè Dalai Lama.
La col·laboració de Roerich amb els diplomàtics bolxevics i l'objectiu de reunir informació sobre els britànics, va portar a diversos estudiosos a situar Nicholas Roerich com a participant del Gran Joc colonial britànic-rus.