fou un cantant de playback de pel·lícules indi. És considerat com un dels cantants més importants i influents del subcontinent indi. Rafi va destacar per la seva versatilitat i amplitud de veu. Les seves cançons van des de temes ràpids i intensos a les patriòtiques, de les cançons tristes a les romàntiques, dels qawwalis als ghazals i dels bhajans a cançons clàssiques. Era conegut per la seva habilitat per modelar la seva veu segons la personalitat i l'estil de l'actor amb qui sincronitzava la cançó. Va ser guardonat amb sis Premis Filmfare i un National Film Award. L'any 1967 va ser guardonat amb el premi Padma Shri pel Govern de l'Índia. El 2001, Rafi va rebre el títol de "Millor cantant del mil·lenni" d'Hero Honda i la revista Stardust. L'any 2013 va ser considerat com la millor veu del cinema indi a l'enquesta feta per la CNN-IBN.
Va gravar cançons per a més de mil pel·lícules índies i va cantar cançons (fins a 7.405) en moltes llengües índies, principalment en urdú i panjabi que dominava, i també en altres idiomes. Apart de l'urdú i el panjabi també va cantar en konkani, assamès, bhojpuri, odia, bengalí, marathi, sindhi, kannada, gujarati, tàmil, telugu, magahi, maithili, etc. Les cançons en llengües estrangeres incloïen l'anglès, el persa, l'àrab, el singalès, el crioll i l'holandès.
Primers anys miniatura|Arbre familiar de Mohammed Rafi|esquerra Mohammed Rafi era el segon de sis germans nascuts a Haji Ali Mohammad. La família era originària de Kotla Sultan Singh, un poble proper a l'actual Majitha, al districte d'Amritsar, al Panjab (Índia). Rafi, de sobrenom Pheeko, va començar a cantar imitant els càntics d'un faquir que recorria els carrers del seu poble natal. L'any 1925 el pare de Rafi es va traslladar a Lahore (Pakistan), on dirigia una perruqueria.
Rafi va aprendre música clàssica índia amb Ustad Abdul Wahid Khan, Pandit Jiwan Lal Mattoo i Firoze Nizami. Va actuar per primera vegada als 13 anys, cantant amb K.L. Saigal a Lahore. L'any va debutar a Lahore com a cantant de playback amb el duet Soniye Nee, Heeriye Nee acompanyat de Zeenat Begum a la pel·lícula en panjabi Gul Baloch (estrenada el 1944), sota la direcció musical de Shyam Sunder. El mateix any va ser convidat a cantar a l'emissora de radio All India Radio.
L'any 1945 va debutar a Bollywood amb la pel·lícula Gaon Ki Gori.
Els inicis a Bombay Rafi es va traslladar a Bombai, Maharashtra, el 1944. Junament amb Hameed Sahab van llogar una habitació de 9 m² a la concorreguda zona del centre de Bhendi Bazar. Va ser el poeta Tanvir Naqvi qui el va presentar a alguns productors com Abdur Rashid Kardar, Mehboob Khan o l'actor i director Nazeer. Shyam Sunder es trobava aleshores a Bombai li va oferir a l'oportunitat de cantar un duet amb G.M. Durrani, Aji dil ho kaabu mein to dildar ki aisi taisi ..., per la pel·lícula Gaon Ki Gori, sent aquesta la primera cançó que va enregistrar.
La primera cançó amb el director musical Naushad Ali va ser Hindustan Ke Hum Hain, amb Shyam Kumar, Alauddin i altres, per la pel·lícula Pehle Aap, dirigida per Abdul Rashid Kardar l'any 1944.
Rafi va aparèixer també en dues pel·lícules, amb la cançó Tera Jalwa Jis Ne Dekha a la pel·lícula Laila Majnu del 1945 i amb Woh Apni Yaad Dilane Ko a Jugnu del 1947. Com a part del cor va cantar diverses cançons sota la direcció de Naushad Ali, com ara Mere Sapnon Ki Rani, Roohi Roohi" amb K.L. Saigal, a la pel·lícula Shahjahan (1946). Rafi va cantar Tera Khilona Toota Balak de la pel·lícula Anmol Ghadi de Mehboob Khan i el duet Yahan Badla Wafa Ka, amb Noor Jehan, a la pel·lícula Jugnu del 1947. Després de la separació, Rafi va decidir quedar-se a l'Índia i va fer anar a la resta de la seva família a Bombai.
A l'any 1949 directors musicals com Naushad Ali (Chandni Raat, Dillagi i Dulari), Shyam Sunder (Basar) i Husnalal Bhagatram (Meena Basar) li varen oferir cançons com a solista.
A més de K. L. Saigal, a qui Rafi considerava el seu preferit, també va rebre influències de G. M. Durrani. En els primers anys de la seva carrera va seguir l'estil de Durrani per evolucionar més tard cap a un estil propi i únic. Va cantar amb Durrani en algunes cançons, com Humko Hanste Dekh Zamana Jalta Hai i Khabar Kisi Ko Nahiin, Woh Kidhar Dekhte a la pel·lícula Beqasoor de l'any 1950.
L'any 1948, després de l'assassinat de Mahatma Gandhi, l'equip de Husanlal Bhagatram-Rajendra Krishan-Rafi havia compost durant la nit la cançó Suno Suno Ae Duniyawalon, Bapuji Ki Amar Kahani. Rafi va ser convidat pel primer ministre indi, Jawaharlal Nehru, a cantar-la a casa seva. El mateix any Jawaharlal Nehru li va atorgar una medalla de plata el Dia de la Independència de l'Índia.
Enregistraments en els anys 50 i 60 Durant els inicis de la seva carrera Rafi es va associar amb molts directors, dels quals el més destacat va ser Naushad Ali. A finals dels 50 i 60 va treballar amb altres compositors, com O.P. Nayyar, Shankar Jaikishan, S.D. Burman i Roshan.
Treballs amb Naushad Segons Naushad, Rafi se li va presentar amb una carta de recomanació escrita pel pare de Naushad. La primera cançó de Rafi amb Naushad Ali va ser Hindustan Ke Hum Hain per a la pel·lícula Pehle Aap del 1944. El primer duet va ser la banda sonora de la pel·lícula Anmol Ghadi del 1946.
L'associació de Rafi amb Naushad va ajudar molt al primer a consolidar-se com un dels cantants de playback més destacats del cinema indi. Les cançons de Baiju Bawra, del 1952, com ara O duniya ke rakhwale o Man tarpat hari darshan ko aaj van afavorir la fama de Rafi. Va acabar cantant un total de 149 cançons (81 d'elles en solitari) per a Naushad. Abans de Rafi, el cantant preferit de Naushad era Talat Mahmood. Un vegada Naushad va trobar a Talat fumant durant un enregistrament. Aquest fet el va molestar i va contractar Rafi perquè cantés totes les cançons de la pel·lícula Baiju Bawra .
Treballs amb SD Burman SD. Burman va comptar amb Rafi com a veu de Dev Anand i Guru Dutt. Rafi va treballar amb Burman en 37 pel·lícules, incloses Pyaasaa (1957), Kaaguz Ke Phool (1959), Kaalaa Baazaar, Nou Do Gyaaruh, Kaala Paanee, Tere Ghur Ke Saamne (1963), Guide (1965), Aaraadhuna (1969), Ishk Pur Zor Nuhee (1971) i Ubhimaan (1973).
Treballs amb Shankar-Jaikishan L'associació de Rafi amb Shankar-Jaikishan va ser una de les més famoses i reeixides de la indústria del cinema indi. Amb Shankar-Jaikishan, va produir cançons per a actors com Shammi Kapoor i Rajendra Kumar. Dels sis Premis Filmfare que va Rafi rebre, tres varen ser per temes de Shankar-Jaikishan: Teree Pyaaree Pyaaree Soorut Ko, Buhaaron Phool Bursao i Dil Ke Jhurokhe Men. Shankar-Jaikishan va voler que Rafi enregistrés el playback de Kishore Kumar a la pel·lícula Shuraarut. Rafi va cantar un total de 341 cançons (216 en solitari) per a Shankar-Jaikishan. Entre les pel·lícules fruit d'aquesta col·laboració hi ha Basant Bahar, Professor, Junglee, Asli Naqli, Rajkumar, Suraj, Brahmachari, Arzoo, An Evening in Paris, Dil Tera Deewana, Yakeen, Prince, Love in Tokyo, Beti Bete, Dil Ek Mandir, Dil Apna Aur Preet Parai, Gaban i Jab Pyar Kisi Se Hota Hai.
Treballs amb Ravi Rafi va obtenir el seu primer Premi Filmfare pel tema principal de la pel·lícula Chaudhvin Ka Chand, composta per Ravi. Va rebre també el National Film Award per la cançó Baabul Kee Duaen Letee Jaa de la pel·lícula Neel Kamal (1968), composta també per Ravi. Rafi va admetre a una entrevista publicada per la BBC l'any 1997 que va plorar durant l'enregistrament d'aquesta cançó.
Ravi i Rafi van produir altres cançons per les pel·lícules China Town (1962), Kaajul (1965), Do Budun (1966) i Ek Phool Do Maali (1969).
Treballs amb Madan Mohan Madan Mohan va ser un altre dels compositors que tenien com a cantant preferit Rafi. El primer solo de Rafi amb Madan Mohan va ser Hum Ishk Mein Burbaad Hein Burbaad Ruhenge a la pel·lícula Aankhen (1950). Plegats varen produir moltes cançons, com ara Teree Aankhon Ke Sivaa, Yeh Duniyaa Yeh Mehfil, Tum Jo Mil Guye Ho, Kur chule hum fidaa, Meree Aawaaz Suno i Aap Ke Pehlu Mein Aakur.
Treballs amb O.P. Nayyar Rafi i O.P. Nayyar (OP) van compondre música als anys cinquanta i seixanta. OP va arribar a dir que "si no hagués estat per Rafi, no hi hauria hagut O.P. Nayyar". Junts van crear moltes cançons, incloent Yeh Hai Bombay Meri Jaan. OP va aconseguir que Rafi cantés, per al cantant-actor Kishore Kumar, el tema Man Mora Baawara per a la pel·lícula Raagini. Més tard va tornar a cantar per a Kishore Kumar en pel·lícules com Baaghi, Shehzaada i Shararat. OP Nayyar va comptar amb Rafi i Asha Bhosle per a la majoria de les seves cançons. El tàndem va produir moltes cançons a principis dels anys 50 i 60 per pel·lícules com ara Naya Daur (1957), Tumsa Nahin Dekha (1957), Ek Musafir Ek Hasina (1962) o Kashmir Ki Kali (1964). Rafi va cantar un total de 197 cançons (56 en solitari) per a Nayyar, entre les quals es troben èxits, com ara Jawaaniyan yeh mast mast i el tema principal de la pel·lícula Tumsa Nahin Dekha, Yun to humne lakh hansee dekhe hain, tumsa nahin dekha. A aquestses van seguir cançons com Taareef karoon kya uski jisne tumhe banaya de Kashmir ki Kali.
Rafi i OP van discutir durant la gravació de la pel·lícula Sawan ki Ghata. Segons va revelar OP durant una de les seves entrevistes, Rafi va informar tard a l'equip de gravació de que estava ocupat amb un enregistrament amb Shankar Jaikishan. OP va declarar llavors que, a partir d'aquell moment, ell tampoc no tindria temps per a Rafi i va cancel·lar la gravació. No van tornar a treballar plegats fins al cap de tres anys.
Treballs amb Laxmikant-Pyarelal El duo de compositors Laxmikant.Pyarelal (L-P) va promocionar Rafi com un dels seus cantants, des de la seva primera cançó a la pel·lícula Parasmani (1963). Rafi i L-P van guanyar el Premi Filmfare per la cançó Chaahoonga Mein Tujhe Saanjh Suvere de la pel·lícula Dosti (1964). Comparat amb altres directors musicals, Rafi va interpretar per a aquest duet el major nombre de cançons: 388.
Una vegada, quan el compositor Nisar Bazmi (que havia emigrat al Pakistan) no tenia prou diners per contractar-lo, Rafi li va cobrar una rupia i va cantar per ell. També va ajudar econòmicament a L-P. Com deia Laxmikant "Sempre donava sense esperar cap retorn".
Treballs amb Kalyanji Anandji Kalyanji Anandji va compondre al voltant de 170 cançons per Rafi. La relació de Kalyanji amb Rafi va començar l'any 1958 amb la pel·lícula Samrat Chandragupta, el seu primer treball com a compositor en solitari. Kalyani Anandji i Rafi van treballar junts en la música del protagonista, l'actor Shashi Kapoor, de la pel·lícula Haseena Maan Jayegi de l'any 1968, que incloia cançons com Bekhudi Mein Sanam i Chale The Saath Milke.
Treballs amb cantants contemporanis Rafi va treballar amb diversos cantants contemporanis, interpretant duets amb ells i de vegades també per a ells, com en el cas de Kishore Kumar, que era cantant i actor. Va cantar el major nombre de duets amb la cantant Asha Bhonsle, el cantant Manna Dey i la cantant Lata Mangeshkar.
A la cançó Humko Tumse Ho Gaya Hai Pyaar Kya Karein de la pel·lícula Amar Akbar Anthony, Rafi cantava amb Kishore Kumar, Lata Mangeshkar i Mukesh, els cantants més famosos de Bollywood. Aquesta va ser probablement l'única vegada que tots van coincidir en una mateixa cançó.
Treballs amb altres directors musicals Rafi va cantar durant la seva vida per a tots els directors musicals indis, inclosos Roshan, Jaidev, Khayyam, Rajesh Roshan, Ravindra Jain, Bappi Lahiri, Sapan Jagmohan, etc. Amb Usha Khanna, Sonik Omi, Chitragupta, S.N. Tripathi, N. Datta i R.D. Burman va tenir-hi una vinculació especial. També va cantar per a directors musicals no tan coneguts, pels qui cantava gratuïtament mentre feia immortals les seves composicions. Molts membres de la indústria del cinema indi van rebre regularment ajuda financera de Rafi.
Àlbums privats