Pitirim Alexàndrovitch Sorokin, (Turya, Rússia, 21 de gener de 1889 - Winchester, Mass., EUA, 10 de febrer de 1968) va ser un sociòleg rus-americà que va fundar el departament de sociologia a la Universitat Harvard el 1930. En la història de la teoria sociològica, és important perquè va distingir dos tipus de sistemes socioculturals: «sensats» (empírics, basats en les ciències naturals i encoratjant-les) i «ideals» (místics, antiintel·lectuals, basats en l'autoritat i la fe).
miniatura|La imatge de la portada del llibre d'una de les obres més famoses de Sorokin
Biografia Pitirim Alexandrovich Sorokin va néixer el , a Turia, un petit poble de Yarensky Uyezd, governació de Vologda, Imperi Rus (ara districte de Knyazhpogostsky, República de Komi, Rússia), segon fill d'un pare rus i mare komi. El pare de Sorokin, Alexander Prokopievitx Sorokin, era de Veliki Ústiug i un artesà itinerant especialitzat en or i plata. Al mateix temps, mentre que la seva mare, Pelageya Vasilievna, era nativa de Zheshart i pertanyia a una família de camperols. Vasily, el seu germà gran, va néixer el 1885, i el seu germà petit, Prokopy, va néixer el 1893. La mare de Sorokin va morir el 7 de març de 1894 al poble de Kokvitsa. Després de la seva mort, Sorokin i el seu germà gran Vasily es van quedar amb el seu pare, viatjant amb ell per les ciutats a la recerca de feina. Al mateix temps, Prokopy va ser acollit per la seva tia, Anisya Vasilievna Rimsky. Aquesta darrera vivia amb el seu marit, Vasily Ivanovich, al poble de Rímia. La infància de Sorokin, transcorreguda entre els Komi, va ser complicada, però enriquida per una educació religiosa i moral. Les qualitats morals (com la pietat, la ferma creença en el bé i en l'amor) conreades en ell en aquella època donarien els seus fruits en la seva obra posterior (la seva amitologia i crida a superar la crisi de la modernitat).
Pitirim i el pare del seu germà gran van desenvolupar alcoholisme. A causa d'això, el seu pare va tenir atacs d'ansietat i pànic greus fins al punt que va abusar físicament dels seus fills. Després d'una pallissa brutal que va deixar una cicatriu al llavi superior de Pitirim, Pitirim, als onze anys, juntament amb el seu germà gran, van decidir que volia ser independent i deixar de ser a càrrec del seu pare. A principis de 1900, mantenint-se com a artesà i empleat, Sorokin va assistir a la Universitat Imperial de Sant Petersburg a Sant Petersburg, on es va llicenciar en criminologia i es va convertir en professor.Allen Phillip, J. (1963). Pitirim A. Sorokin in Review. Durham N.C. Duke University Press
Sorokin era un anticomunista. Durant la Revolució Russa va ser membre del Partit Socialrevolucionari, diputat de l'Assemblea Constituent russa, partidari del moviment blanc i secretari del primer ministre Aleksandr Kérenski. Després de la Revolució d'Octubre, Sorokin va continuar lluitant contra els líders comunistes i va ser arrestat pel nou règim diverses vegades abans de ser finalment condemnat a mort. Després de sis setmanes a la presó, Sorokin va ser alliberat i va tornar a ensenyar a la Universitat de Sant Petersburg, convertint-se en el fundador del departament de sociologia de la universitat.Allen Phillip, J. (1963). Pitirim A. Sorokin in Review. Durham N.C. Duke University Press Com que havia estat un líder entre els demòcrates abans de la Revolució Russa, va ser buscat per les forces de Vladimir Lenin després que Lenin consolidés el seu poder.
Els relats de les activitats de Sorokin el 1922 difereixen; pot haver estat arrestat i exiliat pel govern soviètic, o pot haver passat mesos amagat abans d'escapar-se del país. Després d'abandonar Rússia, va emigrar als Estats Units, on es va naturalitzar el 1930 A Sorokin se li va demanar personalment que acceptés una posició a la Universitat Harvard, va fundar el Departament de Sociologia i es va convertir en un crític vocal del seu col·lega, Talcott Parsons.Jeffries, Vincent. "Sorokin, Pitirim," Encyclopedia of Social Theory. California: Sage Publications.In "Fads and Foibles," Sorokin accuses Parsons of borrowing his work without acknowledgement.
Sorokin era un fervent opositor del comunisme, que considerava una «plaga de l'home». La gent el veia com un líder, però alguns el veien com un paria, cosa que pot ser la raó per la qual va ser exiliat. En aquell moment, la gent no entenia les seves idees que promourien l'emancipació i el canvi, i aquestes teories que va aportar no sempre van ser ben acceptades.
Sorokin va ser professor de sociologia a la Universitat de Minnesota del 1924 al 1929 quan va acceptar una oferta del president de la Universitat Harvard per incorporar-se a la facultat de Harvard, on va continuar treballant fins al 1959. Un dels seus alumnes va ser l'escriptora Myra Page.
Inspiració El 1910, el jove Sorokin va quedar sacsejat fins al fons per la mort del gran escriptor rus Lev Tolstoi. A l'article «LN Tolstoi com a filòsof» (1912) va realitzar una reconstrucció de l'ensenyament religiós i moral de Tolstoi, que considerava com la representació filosòfica d'un sistema harmoniós i lògic.Sorokin, 1912: 80–97 L'ensenyament de Tolstoi va superar els límits habituals de la filosofia tradicional i va florir en un cert tipus de filosofia moral, que va atreure enormement a Sorokin. Va marcar l'estructura de l'ensenyament de Tolstoi fonamentant-la en «la tradició de quatre grans problemes filosòfics: l'essència del món; la naturalesa de l'ego; el problema de la cognició i la qüestió dels valors».Johnston et al., 1994: 31 Segons Tolstoi, Déu és la base de la nostra existència i l'amor és el camí cap a Déu. Sorokin va formular els principals principis que van formar la base de l'ètica cristiana de Tolstoi: el principi de l'amor, el principi de la resistència no violenta al mal i el principi de no fer el mal. Es va adherir a aquests principis durant tota la seva vida, cosa que es demostra al llarg d'aquest article.
Obres i interessos Abans dels seus èxits com a professor als Estats Units, va publicar el 1924 Fulles d'un diari rus, donant un compte diari, i de vegades per hores, de la Revolució Russa. Va començar per primera vegada el febrer de 1917, on va estar al capdavant de la creació d'un govern provisional, només per veure'l desembolicar-se i perdre el poder en mans dels bolxevics l'octubre de 1917. El 1950, Sorokin va publicar una addenda al llibre anomenat Els trenta anys després. És un relat personal i brutalment honest de la revolució i el seu exili.
Els escrits acadèmics de Sorokin són extensos; va escriure 37 llibres i més de 400 articles.Allen Phillip, J. (1963). Pitirim A. Sorokin in Review. Durham N.C. Duke University Press Les seves controvertides teories del procés social i la tipologia històrica de les cultures s'exposen a Social and Cultural Dynamics (4 vol., 1937–41; rev. i ed. abreujada 1957) i moltes altres obres. Sorokin també estava interessat en l'estratificació social, la història de la teoria sociològica i el comportament altruista.
El treball de Sorokin segueix un patró al llarg del temps des d'un període inicial d'escrits diversos, dinàmiques socioculturals i crítica social, i després l'altruisme. Creia que l'altruisme tenia molt suport científic per a això. Després d'anar a Harvard l'any 1930, Sorokin va trobar la seva vocació i va començar el seu famós estudi de la civilització mundial que va portar a l'obra per la qual és més conegut, Dinàmica social i cultural. Aquest treball va marcar el to de la condemna de la nostra cultura sensata que és destacada en tots els escrits de Sorokin des de 1937. Aquesta condemna és part de la raó per la qual sempre va ser interpel·lat perquè la gent no estava preparada i acceptava la idea del canvi i ningú estava disposat a assumir la responsabilitat de les seves accions. L'extens estudi de Sorokin el va convèncer que la nostra civilització és massa materialista, desorganitzada i en perill imminent de col·lapse. Va passar la dotzena d'anys següents advertint el públic del perill i buscant una sortida i una manera de canviar la societat.
Una de les seves obres, Rússia i els Estats Units (1944) es considera propaganda de la pau en temps de guerra. Sorokin argumenta que la cultura americana i russa tenen tan en comú que aquestes dues nacions, destinades a ser els principals centres de poder de la postguerra, tindran una base segura per a l'amistat. Les dues nacions exemplifiquen la unitat en la diversitat. Les seves cultures afavoreixen l'amplitud de perspectives, el cosmopolitisme i una sana autoestima temperada amb tolerància cap a altres societats.
Les seves obres són atemporals pel fet que van poder obrir nous camps d'estudi i deixar pas a maneres de pensar més innovadores. Els seus treballs van tractar una gran varietat de temes des de la sociologia rural, la guerra, la revolució, la mobilitat social i el canvi social. Tot i això, es va mantenir fidel a les seves obres i part del motiu pel qual va poder lluitar per tants canvis i reformes va ser el seu compromís amb la seva religió. Era d'ascendència komi i es considerava una de les persones més treballadores i religioses d'Europa.
Diferenciació social, estratificació social i conflicte social El treball de Sorokin abordava tres teories significatives: la diferenciació social, l'estratificació social i el conflicte social. La idea de diferenciació social descriu tres tipus de relacions socials. El primer és familiar, que és el tipus pel qual ens esforçaríem generalment. És la relació que té més solidaritat, es tenen en compte els valors de tots els implicats i hi ha una gran interacció.
L'estratificació social es refereix al fet que totes les societats estan dividides jeràrquicament, amb estrats superiors i inferiors i distribució desigual de la riquesa, el poder i la influència entre els estrats. Sempre hi ha certa mobilitat entre aquests estrats. Les persones o grups poden pujar o baixar de la jerarquia, adquirint o perdent el seu poder i influència.
El conflicte social fa referència a la teoria de la Guerra de Sorokin. Sigui interna d'una nació o internacional, la pau es basa en la similitud de valors entre un país o entre diferents nacions. La guerra té una fase destructiva quan es destrueixen els valors i una fase decreixent, quan es restableixen alguns dels valors. Sorokin pensava que el nombre de guerres disminuiria amb l'augment de la solidaritat i la disminució de l'antagonisme. Si els valors d'una societat insisteixen en l'altruisme en lloc de l'egoisme, la incidència de la guerra disminuiria.
Tres tipus principals d'integració cultural La gran obra de Sorokin és considerada per molts com una dinàmica social i cultural. Classifica les societats segons la seva 'mentalitat cultural'. Això pot ser «ideacional» (la realitat és espiritual i immaterial), «sensatiu» (la veritat és material i totes les coses estan en moviment) o «idealista» (una síntesi de les dues).»«
Va suggerir que les civilitzacions significatives evolucionen d'una mentalitat conceptual a una idealista i, finalment, a una mentalitat sensata. Cadascuna d'aquestes fases del desenvolupament cultural no només pretén descriure la naturalesa de la realitat, sinó que també estipula la naturalesa de les necessitats humanes i els objectius que s'han de satisfer, fins a quin punt s'han de satisfer i els mètodes de satisfacció. Sorokin ha interpretat la civilització occidental contemporània com una civilització sensata, dedicada al progrés tecnològic i va profetitzar la seva caiguda en la decadència i l'aparició d'una nova era ideacional o idealista. A Fads and Foibles, critica la investigació Genetic Studies of Genius de Lewis Terman, mostrant que el seu grup seleccionat de nens amb un coeficient intel·lectual alt ho va fer tan bé com ho hauria fet un grup aleatori de nens seleccionats d'orígens familiars similars.Allen Phillip, J. (1963). Pitirim A. Sorokin in Review. Durham N.C. Duke University Press
Cinc dimensions de l'amor