Ilf i Petrov, , foren Ilià Ilf, pseudònim dIlià Arnóldovitx Fainzílberg, i Ievgueni Petrov, pseudònim de Ievgueni Petróvitx Katàiev, , dos escriptors soviètics dels anys 1920 i 1930 nadius d'Odessa. Van escriure la major part de la seva obra junts, i gairebé sempre amb el nom de Ilf i Petrov. Les seves dues novel·les satíriques Les dotze cadires i El vedell d'or els van fer extremadament populars. Ambdós textos estan units pel destí del seu personatge principal, l'impostor Ostap Bénder.
Tots dos llibres descriuen el camí de Bénder i els seus col·legues a la recerca de tresors enmig de la realitat soviètica contemporània. Van sorgir en l'era relativament liberal de la Nova Política Econòmica dels anys vint. Els protagonistes solen evitar el contacte amb les òbviament negligents forces de l'ordre. Llur posició es troba fora de la societat soviètica organitzada i orientada a plans. Les obres van servir als autors com a plataforma per a una visió del costat fosc de la societat socialista. Els llibres es troben entre les obres més llegides i citades de la cultura soviètica.
El duet va ser, sens dubte, el dels escriptors satírics més populars del període soviètic. representants de l'Escola d'Odessa d'escriptors humoristes, i algunes de les figures culturals molt destacades, majoritàriament jueves (nadius d'Odessa), juntament amb Isaac Babel i Leonid Utesov, que es van traslladar a treballar a la capital soviètica després de l'abolició de restriccions a la residència jueva a la demarcació jueva.
Biografia Ambdós autors es van conèixer el 1925, i el 1926 es va iniciar el seu treball conjunt, que en un primer moment consistia en la composició de temes per a dibuixos i fulletons a la revista Smekhatx, i el processament de materials per al diari Gudok, . El primer treball conjunt significatiu d'Ilf i Petrov fou la novel·la Les dotze cadires publicada el 1928 a la revista Trídtsat dnei, (Trenta dies) i el mateix any publicada com a llibre independent. La novel·la va tenir un gran èxit. Destaca per molts episodis, característiques i detalls satírics de brillant execució, que eren el resultat d'observacions tòpiques de la vida.
Les dotze cadires es va dur al cinema, tant a l'URSS com als Estats Units (aquesta última versió fou dirigida per Mel Brooks).
Tots dos escriptors van fer una gira pels Estats Units durant la Gran Depressió. Utilitzant les fotografies d'Ilf realitzades durant el viatge, els autors van escriure un assaig fotogràfic titulat Fotografies americanes, Amerikànskie fotografi, publicat a la revista Ogoniok. Poc després van publicar el llibre Amèrica a la planta baixa, Odnoetàjnaia Amérika. L'assaig fotogràfic i el llibre documenten les seves aventures amb el seu propi humor lúdic. Ilf i Petrov no van defugir de retratar positivament certs aspectes de la forma de vida estatunidenca en aquestes obres.
El 1937 va morir Ilf, i els Quaderns, Zapísnie knijki, publicats després de la seva mort, van ser avaluats per unanimitat per la crítica com una obra literària destacada. Petrov va sobreviure durant cinc anys a Ilf (tots dos van viure només 39 anys). Després de la mort del seu coautor, Petrov va escriure diversos guions (juntament amb Gueorgui Munblit), l'obra teatral L'illa de la pau, Óstrov mira (publicada el 1947) i El diari del front, Frontovoi dnevnik (1942). El 1940 es va unir al Partit Comunista i des dels primers dies de la guerra es va convertir en corresponsal de guerra del Pravda i de lOficina d'Informació. Va morir el juny de 1942 en un accident d'avió quan volava des de la Sebastòpol assetjada per l'enemic cap a Moscou. Va ser guardonat amb l'Orde de Lenin.
Publicacions miniatura|Evgeni Petrov llegeix la novel·la El vedell d'or en traducció anglesa miniatura|Ilya Ilf llegeix la novel·la Les dotze cadires
Ilf i Petrov van guanyar un gran protagonisme per les seves dues novel·les satíriques: Les dotze cadires (1928) i la seva seqüela, El vedell d'or (1931). Els dos textos estan connectats pel seu personatge principal, Ostap Bender, un estafador a la recerca d'una riquesa esquiva. Tots dos llibres segueixen les gestes de Bender i els seus associats a la recerca d'un tresor enmig de la realitat soviètica contemporània. Van ser escrits i estan ambientats en l'època relativament liberal de la història soviètica, la Nova Política Econòmica dels anys vint. En general, els personatges principals eviten el contacte amb les forces de l'ordre aparentment laxa. Es subratlla la seva posició fora de la societat soviètica organitzada, impulsada per objectius i productiva. També ofereix als autors una plataforma convenient des de la qual mirar aquesta societat i burlar-se dels seus aspectes menys atractius i menys socialistes. Aquests es troben entre els llibres més llegits i citats de la cultura russa. Les dotze cadires es van adaptar en unes vint pel·lícules; a la Unió Soviètica (per Leonid Gaidai i per Mark Zakharov), als EUA (en particular per Mel Brooks) i en altres països.
Des de finals de la dècada del 1920 fins a 1937, els coautors van escriure diverses obres teatrals i guions, així com molts contes d'humor i articles satírics a les revistes Chudak, 30 days, Krokodil i Ogoniok; i els diaris Pravda i Literaturnaya Gazeta. En els primers anys de creativitat conjunta, Ilf i Petrov van publicar les seves històries i sàtires sota pseudònims paròdics: Tolstoievski (compost pels noms dels escriptors Tolstoi i Dostoievski), Don Busilio (de Don Basilio, personatge de l'òpera Il barbiere di Siviglia, i el verb rus busa – escàndol, soroll), Filòsof fred i altres.List of works by Ilf and Petrov.
Els dos escriptors també van viatjar pels Estats Units de l'època de la Gran Depressió. Ilf va fer moltes fotografies al llarg del viatge, i els autors van produir un assaig fotogràfic titulat Fotos americanes, publicat a la revista Ogoniok.Ogoniok magazine: 1936, # 11-17, 20-23 (11 assaigs fotogràfics: fotos d'Ilf, textos d'Ilf i Petrov). Poc després van publicar el llibre Одноэтажная Америка (literalment: 'Amèrica d'una sola planta'), traduït com Little Golden America (una al·lusió a The Little Golden Calf). La primera edició del llibre no incloïa les fotografies d'Ilf. Tant l'assaig fotogràfic com el llibre documenten les seves aventures amb el seu humor i l'alegria característics. En particular, Ilf i Petrov no van tenir por de lloar molts aspectes de l'estil de vida nord-americà en aquestes obres alhora que eren molt crítics amb els altres. El títol prové de la descripció següent.
Vladímir Nabókov els considerava escriptors meravellosament dotats.
Ilf va morir de tuberculosi pocs mesos després del seu retorn dels EUA. Petrov es va convertir en corresponsal de primera línia durant la Segona Guerra Mundial i, després de cobrir els combats a Sebastopol, va morir quan l'avió amb el qual viatjava de tornada a Moscou es va estavellar mentre volava baix per evitar el foc antiaeri.
Llegat El planeta menor 3668 Ilfpetrov, descobert per l'astrònoma soviètica Liudmila Karàtxkina el 1982, porta el seu nom.
Obres Les dotze cadires miniatura|El monument a Odessa. Les Dotze Cadires (de vegades traduït com L'Aventura de les Dotze Cadires o El Misteri de les Dotze Cadires, 1928, Двенадцать стульев) i la seva continuació El vedell d'or narren la recerca de la riquesa enmig de la realitat soviètica del seu temps, per part de Bénder i els seus socis. Es van escriure i transcorren a l'època de la Nova Política Econòmica Soviètica dels anys 20, una època relativament liberal en la història de l'URSS. El protagonista intenta esquivar les forces de l'ordre. Els llibres en destaquen la posició fora de l'ordre establert soviètic. Això proporciona als autors una excusa per satiritzar sobre el costat menys atractiu i menys socialista de la societat del seu temps. A Les dotze cadires ha de buscar una partida de diamants ocults en una de les cadires. Al final mor assassinat pel seu company Ippolit Matvéievitx Vorobianinov, que no desitja compartir amb ell el botí. A El vedell d'or, la segona part, aquests fets són alterats retroactivament, fent que la vida de Bénder fos salvada en l'últim moment. Aquest segueix un milionari clandestí soviètic i acaba pastant una fortuna que perd a mesura que intenta abandonar el país. A causa de la seva temàtica, que satiritza aspectes de la vida soviètica, només va ser aprovada per les autoritats un any més tard, després de la intervenció personal de Maksim Gorki. Totes dues obres es troben entre els llibres més llegits i citats de la cultura russa contemporània. La resta de les obres no han conservat la seva popularitat amb el pas del temps. Ilf i Petrov van planejar escriure una tercera novel·la en què Bénder és condemnat a un camp de treballs forçats a les Illes Solovietski on es transforma en un ciutadà model.
Bénder és un personatge complex, individualista i amoral, que de vegades es caracteritza com un paràsit social en termes soviètics i de vegades com un seguidor del marxisme i clarament ateu, cosa que contrasta amb el seu màxim desig d'abandonar definitivament la Unió Soviètica. A la llengua russa el nom d'Ostap s'ha convertit en el nom arquetípic per a un estafador i moltes expressions de les novel·les han passat a formar part del vocabulari habitual. Aquest nom és probablement un homenatge a Osip Sor, un divertit policia amic dels dos escriptors.
Cicles de contes Moltes idees que van sorgir mentre els coautors treballaven a Les dotze cadires no es van materialitzar a la seva primera novel·la. Alhora, l'energia creativa dels escriptors joves necessitava una sortida. Per tant, a l'estiu de 1928, Ilf i Petrov van començar a escriure la història satírica Personalitat brillant. Va ser creat en un temps extremadament curt, en només sis dies, i era una història sobre la transformació de Yegor Karlovich Filyurin, un empleat del servei municipal de la ciutat de Pistxeslav, en un home invisible. Si al primer treball dels coautors la imatge general del món era en general propera a la real, al segon la ironia de l'autor es va complementar amb un grotesc fantàstic. Com a resultat, va sorgir una ciutat fictícia, la vida de la qual estava organitzada de manera absurda: la màquina de fer boles de massa local produïa tres milions de boles de massa per hora, el club Pistxeslav estava cobert de columnes com bastides, i al centre s'alçava una estàtua eqüestre del naturalista. Timiriazev .
Tot i l'abundància de situacions còmiques i la popularitat del tema (la història conté una referència paròdica a L'home invisible de HG Wells, molt conegut a l'URSS als anys 1920, després d'una visita a Moscou), La brillant personalitat no va despertar gaire interès entre crítics i lectors. Els mateixos coautors van sentir que la història va resultar més pàl·lida que la seva primera novel·la; ni tan sols estava inclòs a les obres completes en quatre volums d'Ilf i Petrov, publicades el 1938-1939. La reedició de La brillant Personalitat no va tenir lloc fins a 1961 .