miniatura|Michael von Aitzing, Thesaurus principum hac aetate in Europa viventium, 1590Els sistemes de numeració en genealogia són mètodes utilitzats per numerar individus dins dels arbres genealògics.
Ascendència Mètode Sosa-Stradonitz
El mètode Sosa-Stradonitz (també anomenat mètode Eytzinger , mètode Sosa o Ahnentafel) permet numerar els ascendents d'una persona. Va ser utilitzat per primera vegada per Michael von Aitzing (també anomenat Michael Eytzinger) el 1590.
La persona principal s'identifica amb el número 1. A partir d'una persona amb identificador n, el pare tindrà l'identificador 2n i la mare 2n +1.
Exemple per a les tres primeres generacions:
Descendència Mètode Henry El mètode Henry és un sistema de numeració de descendència creat per Reginald Buchanan Henry per a la publicació de les genealogies dels presidents dels Estats Units.
El progenitor no té cap número. Els fills es numeren per naixement i es numeren afegint un element a la identificació del pare: per als primers s'utilitza un número de l'1 al 9; per a la desena s'utilitza la lletra x; a partir de l'onzè fill s'utilitzen les lletres de a en endavant.
Exemple del començament de la genealogia de George Washington segons Henry.
Mètode d'Aboville El mètode d'Aboville és un sistema de numeració de descendents creat per Jacques d'Aboville el 1940 i similar al mètode Henry.
El progenitor s'identifica amb el número 1. Als nens s'afegeix un nombre progressiu separat per un punt, ordenat per naixement (no s'utilitzen lletres).
Mètode Meurgey de Tupigny El mètode Meurgey de Tupigny és un sistema de numeració descendent creat per Jacques Meurgey de Tupigny el 1953.
Un número romà identifica la generació de membres; el segueix un nombre progressiu, únic dins de la generació.
Vegeu també Catalano Grimaldi ICGenHer
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Genealogia