Air Liquide () (antigament L'Air liquide), és un grup industrial francès d'abast internacional, especialitzat en gasos per a la indústria, la salut, el medi ambient i la investigació. Fundada el 1902, és el segon proveïdor mundial de gasos industrials per ingressos (després de Linde plc) Està present a vuitanta països de tot el món i dona servei a més de 3,6 milions de clients i pacients.Air Liquide s'offre l'américain Airgas pour 12,5 milliards d'euros El grup Air Liquide cotitza a la Borsa de París i forma part de l'índex CAC 40, l'Euro Stoxx 50 i el FTSE4Good.Air Liquide a résisté à la crise en 2020 et vise une hausse des résultats en 2021
La seu de la companyia es troba al 7è districte de París. També disposa d'oficines importants al Japó, Houston, Newark, Nova Delhi, Frankfurt, Xangai i Dubai.
Història 1900–1930: Inicis miniatura|esquerra|George Claude el 1926 El 25 de maig de 1902, i després de dos anys de recerca, George Claude va desenvolupar un procés per liquar l'aire amb l'objectiu de separar-ne els components (oxigen, nitrogen, argó). El 8 de novembre de 1902, Paul Delorme va reunir vint-i-quatre subscriptors, principalment enginyers, per donar suport financer al projecte, i es va convertir en el primer president d'«Air liquide, una societat per a l'estudi i explotació dels processos de Georges Claude». L'empresa tenia inicialment un capital de 100.000 francs. El 1906, Air Liquide va començar a operar a Bèlgica i Itàlia, seguidament al Canadà, el Japó i Hong Kong. El 20 de febrer de 1913, la companyia va començar a cotitzar a la Borsa de París.
1930–1950: Desenvolupament internacional i innovacions Cap al 1930, l'empresa havia crescut considerablement tot i no contraure deutes per impulsar la seva expansió, fins al punt que els títols de deute només representaven el 15 per cent dels recursos globals de la companyia. El 1938, Air Liquide va adquirir La oxígena S.A. i va començar a operar a l'Argentina mitjançant l'adquisició de l'empresa La Oxígena.
El 1943, sota el lideratge de l'enginyer Émile Gagnan (empleat d'Air Liquide) i del tinent de vaixell Jacques-Yves Cousteau, Air Liquide va fabricar els prototips d'escafandre autònom que Cousteau i Frédéric Dumas van utilitzar per filmar la pel·lícula submarina Épaves (Vaixells enfonsats), dirigida per Cousteau el mateix any. El 1945, després de la Segona Guerra Mundial, Jean Delorme, fill de Paul Delorme i segon president del grup, va impulsar la renovació i el desenvolupament d'eines industrials. El 1946, Air Liquide va fundar La Spirotechnique, una empresa de disseny i comercialització de reguladors i altres equips de busseig. Aquell mateix any, La Spirotechnique va llançar el CG45, el primer regulador de busseig modern que es va comercialitzar; fet que va marcar l'inici de la popularització del busseig autònom.
Anys 50: Grans indústries i activitats de recerca espacial El 1957, Air Liquide va iniciar la seva activitat en la gran indústria i va crear xarxes de canonades que proveïen diverses grans conques industrials del món. Als anys 60, la companyia va adquirir American Cryogenics, així com diverses altres empreses dels Estats Units, i va iniciar les seves activitats a la indústria aeroespacial.
El 1970, la companyia va inaugurar el Centre de Recerca i Desenvolupament Claude-Delorme, situat a Les Loges-en-Josas (Yvelines).
El 1986, Air Liquide es va expandir de nou als Estats Units amb l'adquisició de Big Three per 1.050 milions de dòlars, una empresa que operava a molts països d'Europa i Àsia. Aquell mateix any, va adquirir SEPPIC, una empresa francesa de productes químics especials, com a part de les seves activitats en el sector sanitari.
1990–2010: Expansió en el sector salut El 1995, Air Liquide va crear Air Liquide Healthcare, una divisió totalment dedicada al sector mèdic i especialitzada en el subministrament de gasos mèdics, material i serveis per a hospitals i domicilis de pacients. El 1996, Air Liquide va adquirir l'empresa alemanya Schülke & Mayr.
A finals de la dècada de 1990, la companyia va explorar opcions per a una fusió amb l'empresa britànica de gasos industrials BOC. No obstant això, el juny de 1999, Air Liquide va abandonar les converses per llançar una oferta conjunta amb l'empresa nord-americana Air Products & Chemicals per adquirir BOC. Tot i que inicialment va ser rebutjada, el 13 de juliol de 1999, el consell d'administració de BOC va aprovar una oferta en efectiu condicionada de 14,60 lliures per acció, segons la qual els actius de BOC es dividirien entre Air Liquide i Air Products en un acord provisional d'11.000 milions de dòlars. El 12 de maig de 2000, l'oferta va caducar en no arribar-se a un acord satisfactori amb la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units.
Durant la dècada del 2000, Air Liquide va augmentar significativament les seves inversions en plantes de producció d'hidrogen, amb un increment de més del 50% entre 2005 i 2008, convertint-lo en un dels segments principals de la seva oferta.
El març de 2001, el conglomerat francès Suez-Lyonnaise des Eaux va presentar una oferta d'intercanvi d'accions per adquirir Air Liquide que, segons es diu, valorava l'empresa en uns 14.000 milions de dòlars; no obstant això, l'oferta va ser rebutjada pel consell d'Air Liquide. El mateix any, Air Liquide va adquirir les operacions de Messer Griesheim a Sud-àfrica, Trinidad i Tobago, el Canadà, Egipte, l'Argentina i el Brasil per 185 milions d'euros. Aquell mateix any, Air Liquide va adquirir el 57% restant que encara no posseïa de Hede Nielsen, una empresa danesa que ja havia comprat parcialment als anys 90.
El 2002, Air Liquide va formar una empresa conjunta amb seu al Japó amb BOC sota el nom de Japan Air Gases (JAG), fet que va reforçar la presència del grup a l'Extrem Orient.
El 2004, Air Liquide va adquirir dues terceres parts de les activitats globals de Messer Griesheim, que consistien en operacions a Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units, per 2.700 milions de dòlars. Poc després, va revendre algunes de les activitats dels EUA. El 2005, Air Liquide va adquirir el 13,2% restant de la Far East Oxygen and Acetylene Company (SOAEO), per un import aproximat de 150 milions d'euros.
El 2007, Air Liquide va adquirir les activitats de Linde Gas al Regne Unit, així com l'empresa d'enginyeria alemanya Lurgi per 550 milions d'euros, fet que va duplicar la capacitat d'enginyeria del grup. Durant el mateix any, va adquirir Scott Specialty Gases, LLC. Air Liquide Global E&C Solutions GmbH (anteriorment Lurgi GmbH), una empresa alemanya d'enginyeria, construcció i llicències de processos químics que formava part de Metallgesellschaft, forma part d'Air Liquide S.A. des de 2007. La seu central es troba a Frankfurt.
El 2008 va tancar un contracte a llarg termini amb la planta de dièsel renovable de Neste Oil per subministrar hidrogen.
El 2012 va crear una empresa conjunta amb el grup belga Solvay per produir gasos fluorats per a pantalles planes i panells fotovoltaics. El mateix any, va adquirir una unitat de producció situada a Louisiana, propietat de l'empresa nord-americana Georgia Gulf, el 75% de l'empresa russa Logika, així com LVL Medical, i l'empresa espanyola Gasmedi, la tercera empresa a Espanya en el sector de la salut domiciliària, per 330 milions d'euros.
Inversió en empreses emergents El 2013, Air Liquide va crear ALIAD, un fons inversor de capital risc, amb l'objectiu d'invertir en empreses emergents (start-ups) i tecnologies del futur especialitzades en la transició energètica, la salut i el sector digital. L'empresa es va establir el mateix any al laboratori d'innovació d'Air Liquide a París, l'i-Lab, llançat el 2013 per donar suport i compartir la innovació a tot el grup. Com a part del projecte de desenvolupament del Centre Científic i Tecnològic de Paris-Saclay, la companyia es va associar amb dos instituts de recerca i formació. Des de llavors, acull l'Institut PS2E (Paris-Saclay Energy Efficiency) a la seva seu de Loges-en-Josas, i dóna suport al Photovoltaic Institute of Ile-de-France (IPVF) aportant recursos logístics.
El 25 de març de 2014, Air Liquide va anunciar una nova inversió de capital, a través d'ALIAD, en tres empreses especialitzades en energia sostenible i renovable: McPhy Energy, Solumix i Xylowatt. ALIAD també va invertir en start-ups especialitzades en l'Internet de les coses (Sigfox el 2015) i la intel·ligència artificial (Proxem el 2016). En els quatre anys posteriors a la seva creació, Aliad va invertir en més de 30 start-ups de la transició energètica, la salut i els sectors digitals. El 2015, l'empresa va anunciar que adquiriria la firma nord-americana Airgas per un total de 13.400 milions de dòlars, deute inclòs. Els accionistes d'Airgas va aprovar l'adquisició el 23 de febrer de 2016. El 23 de maig de 2016, Air Liquide va anunciar la finalització de l'adquisició d'Airgas.
El desembre de 2016, Air Liquide va vendre la seva filial Aqua Lung International a Montagu Private Equity.
El 2016, el fons d'Air Liquide, ALIAD, va prendre participació especialment a Carmat, Inpria, Poly-Shape i Solidia Technologies. El juny de 2016, l'import total de la inversió realitzada per ALIAD ascendia a més de 60 milions d'euros. Les inversions d'ALIAD se centren en start-ups de salut, transició energètica i alta tecnologia, i els donen suport mitjançant l'establiment d'acords comercials i d'R+D privilegiats.
El 2016, Air Liquide va anunciar un nou pla estratègic anomenat Neos, amb un enfocament important en la transformació digital. Com a part d'aquest projecte, el grup va obrir dos grans centres d'operacions remotes: Saint-Priest (França) el 2017, i a Kuala Lumpur el 2018. Els centres permeten l'anàlisi en temps real de les dades i de les activitats de les fàbriques i unitats de producció connectades.
El maig de 2017, Air Liquide va anunciar la venda de Welding, la seva filial de 2.000 empleats especialitzada en la producció de gas per a soldadura, a Lincoln Electric. L'agost del mateix any, Air Liquide va prendre el control de Skagerak Naturgass AG, una filial de Skagerak Energi, productora de biometà per a vehicles a Noruega. Anteriorment, Air Liquide ja havia comprat la seva homòloga sueca Fordonsgas el 2014. Skagerak Energi pertany a Statkraft («primer productor europeu de renovables» segons la nota de premsa d'Air Liquide). Actualment, Air Liquide compta amb 54 estacions de biogàs al nord d'Europa i ha instal·lat una de les plantes de liqüefacció de biogàs més grans del món a Suècia (Lidkoping).
El 2017, Air Liquide va signar un acord amb Cargill per construir una planta de biodièsel a Kansas, EUA. Es va planejar que l'operació comencés el gener de 2019 per produir 60 milions de galons de biodièsel a l'any. Air Liquide i Cargill ja han construït conjuntament sis plantes de biodièsel a tot el món. El gener de 2018, el grup va anunciar una inversió de 150 milions d'euros a Àsia per finançar la construcció d'unitats de producció de nitrogen ultra pur, un «gas portador» utilitzat en la composició de diverses aplicacions electròniques.
El febrer de 2018, Air Liquide va llançar la unitat de producció d'oxigen més gran del món per a Sasol, una empresa internacional d'energia i productes químics. El setembre de 2018, Air Liquide va inaugurar el seu Campus d'Innovació de París, situat al «Plateau de Saclay», prop de París. El campus inclou el centre de recerca i desenvolupament més gran d'Air Liquide, completament renovat amb una inversió de 50 milions d'euros. En aquesta ocasió, Air Liquide va anunciar la creació d'una acceleradora de start-ups de tecnologia profunda (deep-tech) al Campus d'Innovació per al 2019.