Una mondina (plural mondine), o mondariso (del verb italià mondare, netejar) és una treballadora de temporada als arrossars de les planes padaneses i venecianes de finals del i la primera meitat del XX. miniatura|Una mondina.
La monda L'obra de monda (treure herbes), molt estesa al nord d'Itàlia entre finals del XIX i primera meitat del , consisteix en l'eliminació de les males herbes que creixen en els camps d'arròs i obstaculitzen el creixement de les joves plantes d'arròs. Té lloc durant el període d'inundació dels camps, des de finals d'abril fins a principis de juny, període durant el qual els delicats brots estan protegits, durant les primeres fases del seu desenvolupament, de les diferències de temperatura entre el dia i la nit. Inclou dues fases: trasplantament de plantes i poda de males herbes.
És una tasca extremadament esgotadora, realitzada per dones de les classes socials més pobres, procedents de l'Emília-Romanya, Vèneto, Llombardia i Piemont per llogar la seva força de treball als arrossars de les províncies de Vercelli, Novara i Pavia. Les dones estan a l'aigua fins als genolls, descalces i l'esquena doblegada durant dies i dies. Per protegir-se dels insectes i del sol, porten un mocador i un barret d'ala ampla i pantalons curts o pantalons amples per no mullar-se la roba
Reivindicacions esquerra|miniatura|Monument a la mondina a Verceil. Les condicions laborals són les pitjors, les hores de feina i la remuneració de les dones és significativament inferior a la dels homes. La insatisfacció augmenta fins a produir-se, en els primers anys del , moviments de revolta i disturbis. Les lluites contra els padroni són contrarestades per la presència de clandestines, treballadores estacionals encara més pobres i disposats a fer qualsevol cosa per obtenir feina. Les seves germanes les descriuen com a crumire (trencadores de vaga). La principal demanda, reflectida per la cançó Se otto ore vi sembran poche, de limitar la jornada laboral a vuit hores, es va satisfer finalment entre 1906 i 1909, quan tots els municipis de la província de Vercelli van tenir en compte aquests requisits.
Popularitat miniatura|Silvana Mangano a Arròs amarg. El treball d'aquestes dones ha inspirat moltes cançons populars com Bella Ciao, represa en particular per Giovanna Marini, seguint les petjades de Giovanna Daffini,Daffini és famosa per la seva interpretació d´una cançó tradicional de les Mondine, Sciur padrun da li beli braghi bianchi, escrita en una mena de koiné dialectal padana. La versió de Daffini es pot escoltar aquí: https://www.youtube.com/watch?v=oeApyVt15b0 obres literàries o cinematogràfiques, sent la més representativa la pel·lícula Arròs amarg de Giuseppe de Santis, obra mestra el 1949, del neorealisme italià.
Arrossars dels mondine
Referències
Categoria:Moviment obrer Categoria:Història d'Itàlia