Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (en alemany: Über Wahrheit und Lüge im außermoralischen Sinn)Walter Kaufmann's translation, appearing in The Portable Nietzsche, 1976 edition. Viking Press. és un assaig filosòfic de Friedrich Nietzsche. Va ser escrit el 1873, un any després d'El naixement de la tragèdia, tot i que va ser publicat per la seva germana Elisabeth el 1896 quan Nietzsche ja estava en estat catatònic.
Resum L'assaig de Nietzsche proporciona un relat (i, per tant, una crítica) de les consideracions contemporànies de la veritat i els conceptes. Aquestes consideracions, argumenta Nietzsche, van sorgir de l'establiment mateix d'una llengua:Segons Paul F. Glenn, Nietzsche defensa que «els conceptes són metàfores que no es corresponen amb la realitat». Malgrat que tots els conceptes són metàfores inventades pels humans (creades per un acord comú per a facilitar la comunicació), escriu Nietzsche, els éssers humans obliden aquest fet després d'inventar-los i arriben a creure que són «veritables» i corresponen a la realitat. Així, Nietzsche argumenta que la «veritat» és en realitat:
Aquestes idees sobre la veritat i la seva relació amb el llenguatge humà han estat particularment influents entre els filòsofs postmoderns i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral és una de les obres responsables de la reputació de Nietzsche (encara que controvertible) de «padrí del postmodernisme».
Influència miniatura|Retrat de Nietzsche realitzat per Edvard Munch Sobre veritat i mentida en sentit extramoral és l'única obra en què Nietzsche tracta l'origen del llenguatge i la seva rellevància per al coneixement humà del jo i del món. El filòsof austríac del llenguatge Fritz Mauthner (1849-1923) va ser el primer a reconèixer la importància de la crítica del llenguatge de Nietzsche.
El filòsof Michael Pfister assenyala que aquest escrit no fa obsolet el terme «veritat». D'altra banda, la desconfiança sempre és adequada quan s'emfatitza la factualitat i la inevitabilitat del coneixement científic o es presenta una determinada política que no té alternativa o com a única alternativa. En aquest context, Pfister fa referència a La genealogia de la moral de Nietzsche i veu l'autor com el precursor del filòsof Michel Foucault, el fundador de l'anàlisi del discurs.
Traducció al català Nietzsche, Friedrich Wilhelm. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. Sobre Teognis de Mègara. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2011. .
Referències
Bibliografia Stefan Kaiser: Über Wahrheit und Klarheit. Aspekte des Rhetorischen in Über Wahrheit und Lüge im aussermoralischen Sinne. Nietzsche-Studien Nr. 23, S. 65–78, 1994. Hans Gerald Hödl: Nietzsches frühe Sprachkritik: Lektüren zu Ueber Wahrheit und Lüge im aussermoralischen Sinne. WUV-Universitätsverlag, 1997. . Sören Reuter: An der Begräbnisstätte der Anschauung. Nietzsches Bild- und Wahrnehmungstheorie in Ueber Wahrheit und Lüge im aussermoralischen Sinn. In: Beitraäge zu Friedrich Nietzsche, Band 12. Schwabe Verlag, Basel 2009. Sarah Scheibenberger: Kommentar zu Nietzsches Ueber Wahrheit und Lüge im aussermoralischen Sinne. In: Historischer und kritischer Kommentar zu Friedrich Nietzsches Werken. De Gruyter, 2016. Margo Kaiser: Friedrich Nietzsches Über Wahrheit und Lüge im außermoralischen Sinne. Eine Veranschaulichung seines Wahrheitsbegriffes. GRIN Verlag, München 2019. .
Enllaços externs Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (en català)
Categoria:Obres literàries de la dècada del 1890 Categoria:Obres literàries de la dècada del 1870 Categoria:Obres de Friedrich Nietzsche Categoria:Assaigs traduïts al català