El cisteller becfí Rev. 29/04/2021 (Asthenes pyrrholeuca) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).

Descripció El cisteller becfí fa de 14 a 15 cm de llarg i pesa de 12 a 14 g. És un dels cistellers més petits, amb un bec punxegut que és més prim que el de la majoria d'altres. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal tenen la cara de color gris-marró amb un supercili més pàl·lid. La coroneta és de color marró apagat, el dors i el carpó són de color marró lleugerament més pàl·lid, i les cobertores superiors de la cua llargues i més marrons. Les ales són majoritàriament de color marró rogenc apagat. El parell central de plomes de la cua és punxegut; aquest parell i els dos següents són de color marró fosc amb les puntes fosques i la resta, majoritàriament, de color vermellós mat amb barbes interiors fosques. La barbeta i la part superior de la gola són de color vermellós a brú amb ratlles pàl·lides. La part inferior de la gola i el pit són de color marró grisenc pàl·lid amb ratlles lleugeres en aquest últim, el ventre de color marró pàl·lid i els flancs i cobertores inferiors de la cua de color marró fosc amb un to rufescent. L'iris és marró, el maxil·lar gris pissarra a negre, la mandíbula gris pissarra i les potes i els peus gris pissarra. Els juvenils no tenen el pegat de la gola i el pit està motejat. La subespècie A. p. sordida només es diferencia de la nominal pel fet de tenir les plomes exteriors de la cua completament vermelles.

Distribució i hàbitat LA subespècie nominal del cisteller becfí es reprodueix al centre i sud de l'Argentina i hiverna al nord de l'Argentina i al sud de Paraguai i Uruguai. La subespècie A. p. sordida es reprodueix al centre i sud de Xile i al centre-oest de l'Argentina i hiverna al nord de l'Argentina i al sud de Bolívia. L'espècie habita en una varietat de paisatges semiàrids a àrids, com ara arbustos-estepes, matolls de terra baixa i muntanyes, i pastures temperades, muntanyoses i rocoses. A l'època no reproductiva també es troba en herbes altes, zones pantanoses i matolls del Gran Chaco. En altitud va des del nivell del mar fins als 2.000 m, però localment arriba fins a 3.000 m.

Comportament Moviment El cisteller becfí és un migrant parcial. Una part de la població es mou des del sud fins més enllà del límit nord de l'àrea de reproducció de l'espècie durant l'hivern austral.

Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Generalment s'alimenta sol o en parelles, arreplegant preses del fullatge i només rarament a terra.

Cria Es reprodueix a la primavera i l'estiu australs, aproximadament de setembre a febrer. Es creu que algunes parelles crien dues cries en una temporada. Es creu que és monògam. Teixeix un niu globular de branquetes petites d'uns 30 cm de diàmetre, amb una entrada al costat o prop de la part superior. Alinea l'interior amb pèl, plomes i material vegetal suau. Normalment el col·loca a l'entrecuix de les branques d'un arbust fins a 4 m per sobre de terra. La mida de la posta és de dos a quatre ous. No es coneixen el període d'incubació, el temps fins a descloure i els detalls de la cura dels pares.

Vocalització El cant és "un trinat de 2 notes, 'tsii-ii-ii-ii, tsii-ii-ii-ii'" i el crit "un "suiip" en augment".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el cisteller becfí com en risc mínim. Té una distribució molt gran i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera bastant comú a abundant en la major part de la distribució. L'hàbitat està "sotmès a una pressió de pasturatge almenys moderada".

Taxonomia i sistemàtica El cisteller becfí va ser descrit per primer cop l'any 1817 per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot amb el nom binomial Sylvia pyrrholeuca i la localitat tipus "Paraguai".

Les dades geneticomoleculars mostren que aquesta espècie és germana de l'endemisme brasiler Asthenes moreirae.

Etimologia El nom genèric Asthenes deriva del grec antic «ασθενης/asthenēs» que significa “insignificant” (un epítet de l'ocell «βουδυτης/boudutēs», ara associat amb la cuereta groga (Motacilla flava), però antigament identificada de manera diversa). Es compon del prefix negatiu «α-/a-» i «σθενος/stenos», “poder”.

L'epítet específic pyrrholeuca també prové del grec antic «πυρρος/purrhos» que significa “de color flama”, “vermell” que deriva de «πυρ/pur», «πυρος/puros», “foc”; i «λευκος/leucos», “blanc”.

Subespècies La taxonomia del cisteller becfí no està ben consensuada. El Congrés Ornitològic Internacional (IOC) i el Manual dels ocells del món (HBW) de BirdLife International (BLI) li assignen dues subespècies:

A. p. pyrrholeuca (Vieillot, 1817) ─ centre i sud de l'Argentina. A. p. sordida (Lesson, 1839) ─ centre i sud de Xile i centre-oest de l'Argentina.

La taxonomia de Clements n'afegeix dues més:

A. p. affinis (von Berlepsch, 1906) ─ centre de l'Argentina i Xile; hiverns a Bolívia i Paraguai. A. p. flavogularis (Gould, 1839) ─ est i sud de l'Argentina (Buenos Aires a Santa Cruz).

El COI i HBW consideren que affinis és una morfologia estacional de sordida i flavogularis com una morfologia estacional de la denominada pyrrholeuca.

Referències

becfí Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud