Lespiner cuagrís septentrional Rev. 29/04/2021 (Xenerpestes minlosi) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció L'espiner cuagrís septentrional fa entre 11 i 12 cm de llargada. És un furnàrid diminut que recorda una boscarla. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal presenten la zona entre el bec i l'ull (lores) de color oliva groguenc, una cella blanca cremosa i una línia gris fosc darrere l'ull sobre la cara d'aspecte general grisenc. El capell és negrós, mentre que el dors, el carpó i la cua són de color gris fosc. Les ales són gris fosc, amb tonalitats groguenques al colze i dues bandes blanques a les cobertores alars. La gola i les parts inferiors són d'un blanc cremós, amb algunes taques grisenques al pit i les cobertores infracaudals de color oliva groguenc. L'iris és marró clar, el maxil·lar marró fosc, la mandíbula blanca grisenca i les potes i els peus, marró grisenc. Els exemplars juvenils tenen la cella menys marcada que els adults, les parts inferiors més grisenques i no presenten bandes a les ales. La subespècie X. m. umbraticus té les parts superiors, les ales i la cua més fosques que la nominal.
Distribució i hàbitat Es distribueix al llarg dels Andes del sud d'Equador (cap al sud des d'Azuay i sud de Morona Santiago) i al nord del Perú (Piura, nord de Cajamarca).
A l'Equador és una espècie rara i de distribució local. Habita boscos perennifolis de terres baixes i de les faldes de les muntanyes, tant primaris com secundaris madurs. Pel que fa a l'altitud, habita des de prop del nivell del mar fins als 900 m, tot i que a l'Equador només arriba als 500 m aproximadament.
Comportament Desplaçaments És una espècie resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Cerca aliment en solitari o en parelles i s'incorpora fàcilment a estols mixtos d'alimentació. Busca menjar des de l'estrat mitjà del bosc fins a la capçada, especialment entre l'entramat dens de lianes. Captura preses del fullatge (tant viu com mort), sovint penjant cap per avall a la part inferior de les fulles, i també en recull de les branquetes i, de vegades, de les flors.
Reproducció No se sap res sobre la biologia reproductiva d'aquesta espècie.
Vocalització El cant és «un trinat llarg, sec i extremadament ràpid, semblant a un xerramequeig, mantingut en el mateix to i amb un volum creixent». El crit és «una nota aguda, fina i modulada».
Estat de conservació La UICN ha classificat l'espècie en la categoria de risc mínim. Té una àrea de distribució extensa i una població estimada d'almenys 50.000 individus madurs, tot i que es creu que aquesta xifra està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera una espècie rara o poc comuna localment, «però això pot ser, en part, un reflex de la dificultat per detectar-la».
Taxonomia i sistemàtica L'espiner cuagrís septentrional va ser descrit per primer cop l'any 1886 per l'ornitòleg alemany Hans von Berlepsch amb el mateix nom binomial Xenerpestes minlosi i la localitat tipus "prop de Bucaramanga, Colombia".
Comparteix el gènere Xenerpestes amb X. singularis (difereixen en la distribució altitudinal i, conjuntament, són espècies germanes de l'espiner sedós (Metopothrix aurantiaca).
Etimologia El nom genèric Xenerpestes combina les paraules del grec antic «ξενος/xenos» que significa “estranger”; i «ἑρπηστης /herpēstēs», “animal que s'arrossega” que alhora deriva de «ἑρπω/herpō», “arrossegar-se”.
L'epítet específic minlosi commemora Emilio José Minlos (1856-1901) comerciant, col·leccionista veneçolà/alemany, resident a Bucaramanga, Colòmbia.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:
X. m. minlosi (Berlepsch, 1886) ─ des de prop de la costa del Carib fins a la vall del riu Magdalena, arribant pel sud fins als departaments de Boyacá i Santander (Colòmbia). X. m. umbraticus (Wetmore, 1951) ─ província de Darién (est de Panamà) i s'estén cap al sud a través de l'oest de Colòmbia fins a les províncies d'Esmeraldas i Pichincha, al nord-oest de l'Equador.
Referències
Categoria:Furnarins Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud