El catxolot crestagrís Rev. 29/04/2021 (Pseudoseisura unirufa) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció esquerra|miniatura|180x180px|Il·lustració de Pseudoseisura unirufa de d'Orbigny, 1847. El catxolot crestagrís fa de 20 a 21 cm de llarg i pesa de 42 a 57 g. És un furnàrid gros amb cresta. No presenta dimorfisme sexual. Els adults són majoritàriament d'un color vermellós-rogenc brillant, una mica més pàl·lid a la part inferior. La cresta varia de completament vermellosa a gairebé completament grisenca. El centre de la gola té un to ataronjat. Les plomes de vol tenen les puntes fosques i els extrems de les plomes de la cua no tenen barbes. L'iris és de groc a groc beix, el bec de blau-gris a gris amb la mandíbula més pàl·lida, i les potes i peus d'oliva a gris verdós. Els juvenils tenen una cresta més curta que els adults i el color menys uniforme. Anteriorment es considerava coespecífic amb el catxolot rogenc (P. cristata), però més gros i no té gris a la coroneta.
Distribució i hàbitat El catxolot crestagrís té una distribució disjunta. Una població es troba al departament de Beni i a l'extrem nord-oest del departament de Santa Cruz, al centre-nord de Bolívia. L'altra es troba al sud-est dels estats de Santa Cruz, Mato Grosso i Mato Grosso do Sul al Brasil, i al nord del Paraguai. L'espècie habita boscos de ribera, boscos i sabanes inundades estacionalment dins del Pantanal, i sovint es troba a prop d'habitatges humans. En altitud, oscil·la entre els 300 i els 500 m.
Comportament Moviment El catxolot crestagrís és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació La dieta i el comportament alimentari són poc coneguts. Probablement s'alimenta principalment d'artròpodes amb alguns fruits i llavors. Normalment busca aliment en parelles i generalment a terra, on espigola, sondeja i captura les preses.
Reproducció Es creu que és monògam i que es reprodueix a la primavera i l'estiu australs. El niu és una massa de pals i branques que normalment és el doble de llarg que ample, amb plomes, petxines, ossos i altres elements incorporats, i col·locat en un arbre a uns 4 o 5 m per sobre de terra. Un túnel d'entrada a prop de la part inferior condueix a una cambra interior folrada amb trossos d'escorça i pell de serp. No es coneixen la mida de la posta, el període de incubació, el temps fins envolament i els detalls de la cura parental.
Vocalització Sol cantar en duet, "notes sostingudes, fortes, accelerades i lleugerament descendents com de 'mastegar' barrejades amb xerrameca i cascavells, acabant amb un crit combinat". El crit de l'espècie és "un sol 'txuk'".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el catxolot crestagrís com a en risc mínim. Té una àmplia distribució i una mida de població desconeguda que es creu estable. No s'ha identificat amenaces immediates. L'espècie "no és particularment coneguda", però és comuna al voltant dels ranxos i altres habitatges humans.
Taxonomia i sistemàtica El catxolot crestagrís va ser descrit originalment l'any 1838 pel naturalista francés Alcide d'Orbigny i l'ornitòleg també francès Frédéric de Lafresnaye amb el nom binomial Anabates unirufus i la localitat tipus "Moxos, Bolivia".
Anteriorment es considerava una subespècie del catxolot rogenc (P. cristata). Els dos tàxons es van dividir seguint les dades d'un article publicat l'any 2000. De manera confusa, i contràriament al suggeriment dels autors de l'article del 2000 (Zimmer & Whitakker), el Comitè de Classificació Sud-americà de l'American Ornithological Society, la taxonomia de Clements i alguns autors de guies de camp anomenen catxolot crestagrís "Rufous Cacholote" (catxolot rogenc).
Etimologia El nom genèric Pseudoseisura combina les paraules del grec antic «ψευδος/pseudos» que significa “fals”; i «σεισουρα/seisoura», un ocell esmentat per Hesiqui i posteriorment identificat com a Motacilla.
L'epítet específic unirufa prové del llatí i combina el prefix «uni-» que significa “sol”, “només” derivat de «unus», “un”; i «rufus», “vermellós”, “rogenc”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
crestagrís Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud