El cuaespinós ocracicuaespinós ocraci Rev. 29/04/2021 (Synallaxis albilora) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae) que habita la selva pluvial i el sotabosc espinós de les terres baixes de l'est de Bolívia, oest i sud del Brasil i nord de Paraguai.
Descripció El cuaespinós ocraci fa de 15 a 16 cm de llarg i pesa de 13 a 17 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen lores blanquinoses apagades i la cara grisa marronosa. La coroneta i la part superior del dors són de color marró grisenc, la part inferior del dors i el carpó són de color marró vermellós brillant, i les cobertores superiors de la cua són de color vermell fosc. Les ales són de color vermell brillant i les les plomes de vol amb puntes de color marró fosc. La cua és de color vermell fosc; està degradada i les plomes tenen puntes romes. La gola és blanca; les parts inferiors són majoritàriament de color ocraci brillant, taronja o taronja beix amb un centre blanquinós sobre un ventre més pàl·lid. L'iris és de color marró canyella, el maxil·lar és de negre a gris fosc, la mandíbula és grisa i les potes i peus són de color gris a marró apagat.
Distribució i hàbitat El cuaespinós ocraci es troba al sud de Mato Grosso i a l'oest de Mato Grosso do Sul al Brasil i al sud a través del sud-est de Bolívia fins al nord de Paraguai. Habita la malesa del bosc de ribera i els matolls. Es troba per sota dels 1.000 m d'altitud.
Comportament Moviment El cuaespinós ocraci és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Normalment busca aliment sola o en parelles, en lianes i enfiladisses al sotabosc, principalment fins a uns 2 m per sobre de terra. Captura les preses del terra, del fullatge i de petites branques.
Reproducció La temporada de reproducció principal és d'agost a desembre, però pot començar ja al juny i allargar-se fins al febrer. S'ha observat que les parelles fan tres intents de reproducció en una temporada. El niu és una massa de branques amb un túnel d'entrada que condueix a una cambra interior folrada amb fulles i altres materials tous. Ambdós sexes construeixen el niu, normalment col·locant-lo en un arbust o arbre petit fins a uns 7 m per sobre de terra. La mida de la posta és de tres a quatre ous. El període d'incubació és d'uns quinze dies i l'envolament es produeix uns 13 o 14 dies després de l'eclosió. Tots dos membres de la parella tenen cura de les cries.
Vocalització El cant es repeteix amb "notes agudes de 'kiiiiu kiu-kuiit'". També fa una "nota única, nasal i de to pla que normalment es repeteix diverses vegades". Tots dos sexes canten. Canten principalment al matí i des d'un lloc amagat a la vegetació.
Estat de conservació La UICN ha avaluat cuaespinós ocraci com en risc mínim. Té una àrea de distribució força àmplia i una mida de població desconeguda que es creu estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera comú i "molt nombrós en hàbitats adequats a la regió del Pantanal". Es troba en diverses zones protegides.
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós ocraci va ser descrit formalment el 1856 per l'ornitòleg austríac August von Pelzeln i li va assignar el mateix nom binomial Synallaxis albilora i la localitat tipus "Cuiaba, Mato Grosso".
És parent propera del cuaespinós del Marañon (S. maranonica) i del cuaespinós de la Guaiana (S. gujanensis) i ja van ser tractades com a coespecífiques; les dades geneticomoleculars mostren que aquests tàxons formen un grup monofilètic. És similar en veu i plomatge a les subespècies meridionals de la darrera; es requereix una àmplia anàlisi dels límits de les espècies.
El que ara és el cuaespinós de Casaldàligacuaespinós de Casaldàliga Rev. 29/04/2021 (S. simoni - Hellmayr, 1907) anteriorment es tractava com una subespècie del cuaespinós ocraci. Abans d'això, ambdues es tractaven com a subespècies del cuaespinós de la Guaiana (S. gujanensis). El Congrés Ornitològic Internacional, la taxonomia de Clements i el Manual dels ocells del món de BirdLife International han implementat les divisions. Tanmateix, el Comitè de Classificació Sud-americà de l'American Ornithological Society manté el cuaespinós de Casaldàliga dins del ocraci.
Etimologia El nom genèric Synallaxis prové del grec antic «συναλλαξις/sunallaxis», «συναλλαξεως/sunallaxeōs» que significa “intercanviar”, “contraure”, “associar” derivat de «συναλλασσω/sunallassō», “associar-se amb”; potser perquè Vieillot pensava que les dues espècies podrien ser mascle i femella d'una mateixa espècie, o una al·lusió als caràcters compartits que justificava una separació genèrica. Reichenbach 1853, es va queixar que Synallaxis, de gènere femení, contenia el substantiu masculí llatí «axis», “eix”, i es preguntava què n'havien de pensar els científics!
L'epítet específic albilora combina les paraules del llatí «albus» que significa “blanc”; i del llatí modern «loris», “lores” derivat de «lorum», “lore” que alhora deriva de llatí «lorum», «lori» que significa “brida”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
ocraci