El cuaespinós de Cabanis Rev. 29/04/2021 (Synallaxis cabanisi) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae). Viu entre la malesa del bosc als turons andins de l'est de Perú i nord de Bolívia.
Descripció El cuaespinós de Cabanis fa de 16 a 18 cm de llarg i pesa de 16 a 24 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal tenen una lleugera ratlla castanya ocracia darrere de l'ull i una regió malar blanca grisenca. La cara és de color marró grisenc i la coroneta i clatell són de color castany vermell fosc; el dors, el carpó i les cobertores superiors de la cua són de color marró fosc. Les ales són majoritàriament de color castany vermell amb puntes marrons fosques a les plomes de vol. La cua és de color castany apagat. És degradada i les plomes tenen puntes punxegudes. La barbeta i els costats de la gola són de color gris marró; les plomes centrals de la gola són negroses amb vores grisenques. Les parts inferiors són majoritàriament de color gris marró amb el ventre lleugerament més pàl·lid i un lleuger to marró als flancs. L'iris és de color marró vermellós a marró, el maxil·lar és negre, la mandíbula de platejada a grisa (de vegades amb l'extrem negrós), i les potes i els peus són de color gris oliva a gris groguenc. Els juvenils tenen el coroneta i el clatell de color marró grisenc i sutge i les parts inferiors més grisenques que la nominal. La subespècie S. c. fulviventris és més petita que la nominal, amb la gola més blanca i parts inferiors molt més pàl·lides; el pit és de color oliva marró i el centre del ventre és de color beix.
Distribució i hàbitat El cuaespinós de Cabanis és principalment un ocell dels contraforts orientals dels Andes.
El cuaespinós de Cabanis habita a les vores dels boscos perennifolis de muntanya baixa i de terres baixes, el bosc secundari i el de ribera. Prefereix el sotabosc dens i sovint es troba en matolls de bambú Guadua o canya Gynerium. En altitud es troba en una banda estreta entre uns 200 i 350 m.
Comportament Moviment El cuaespinós de Cabanis és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació La dieta i el comportament d'alimentació no es coneixen bé. Es creu que s'alimenta d'artròpodes que captura entre el fullatge i les branques petites, mantenint-se entre 1 i 2 m per sobre del terra. Normalment es veu en parelles.
Reproducció No se sap res sobre la biologia reproductora.
Vocalització Les vocalitzacions de no s'han avaluat completament. Remsen descriu un "greu 'nyap' nasal" fet per les poblacions peruana i boliviana, i afirma que probablement és un crit i que el cant de l'espècie no s'ha descrit. VanPerlo descriu el cant de la població brasilera com un "'tjetjetjetjet--' corrent i xerraire" i el crit un "'tsic' greu".
Estat de conservació La UICN va avaluar originalment el 2004 el cuaespinós de Cabanis com en risc mínim, després el 2012 com a gairebé amenaçada, i des del 2021 de nou com en risc mínim. Té una àmplia distribució i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. "L'amenaça principal per a aquesta espècie és l'acceleració de la desforestació a la conca de l'Amazones, ja que l'hàbitat es converteix en pastures per al bestiar i camps agrícoles." És poc coneguda i es considera "comuna o força comuna, però de distribució local".
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós de Cabanis va ser descrit per primer cop l'any 1890 pels ornitòlegs alemanys Hans von Berlepsch i Paul Leverkühn amb el mateix nom binomial Synallaxis cabanisi i la localitat tipus "Perú; Vall de Chanchamayo, Junín", suggerida per Hellmayr l'any 1925.
Ben entrat el , el que ara és el cuaespinós de McConell (S. macconnelli) es va tractar com a coespecífica amb el cuaespinós de Cabanis. Les dades genètiques publicades el 2011 van recolzar que el cuaespinós de Cabanis, el de McConnell i el cuaespinós fosc (S. moesta) formen un grup monofilètic. Tanmateix, les dades publicades el 2013 tenen proves que el cuaespinós fosc podria estar més estretament relacionat amb el cuaespinós de corona rogenca (S. ruficapilla).
Etimologia El nom genèric Synallaxis prové del grec antic «συναλλαξις/sunallaxis», «συναλλαξεως/sunallaxeōs» que significa “intercanviar”, “contraure”, “associar” derivat de «συναλλασσω/sunallassō», “associar-se amb”; potser perquè Vieillot pensava que les dues espècies podrien ser mascle i femella d'una mateixa espècie, o una al·lusió als caràcters compartits que justificava una separació genèrica. Reichenbach 1853, es va queixar que Synallaxis, de gènere femení, contenia el substantiu masculí llatí «axis», “eix”, i es preguntava què n'havien de pensar els científics!
El nom comú i l'epítet específic cabanisi commemoren l'ornitòleg alemany Jean Cabanis.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen quatre subespècies:
S. c. cabanisi (Berlepsch & Leverkühn, 1890) ─ centre i sud del Perú des del departament de Huánuco fins al sud fins al departament de Puno; també podria aparèixer a la part occidental del departament d'Ucayali. S. c. fulviventris (Chapman, 1924) ─ departaments del nord de Bolívia de La Paz, Beni i Cochabamba.
Una població disjunta descoberta el 1997 al centre-oest del Brasil està assignada a la subespècie nominal, però la publicació del 2013 suggereix que pertany al grup d'espècies relacionades amb el cuaespinós de corona rogenca (S. ruficapilla).
Referències
Cabanis Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud