miniatura|La cabra pirinenca, o herc, és el primer animal que va sobreviure a la seva extinció després del naixement La desextinció (també coneguda com a biologia de la resurrecció o revivalisme d'espècies) és el procés de generació d'un organisme que s'assembla o és una espècie extinta. Hi ha diverses maneres de dur a terme el procés de desextinció. La clonació és el mètode més àmpliament proposat, tot i que també s'ha considerat l'edició del genoma i la cria selectiva. S'han aplicat tècniques similars a certes espècies en perill, amb l'esperança d'augmentar les poblacions. L'únic mètode dels tres que proporcionaria a un animal amb la mateixa identitat genètica és la clonació. Hi ha avantatges i desavantatges en el procés de desextinció, que va des dels avenços tecnològics fins als problemes ètics.
Mètodes Clonació miniatura|esquerra|A la imatge superior es mostra el procés utilitzat per clonar la cabra pirinenca. El cultiu de teixits es va treure de l'última cabra pirinenca femella, anomenada Celia. L'òvul es va treure d'una cabra (Capra hircus) i es van retirar els nuclis per assegurar que la descendència fos purament cabra pirinenca. L'òvul es va implantar en una mare de cabra subrogada per al seu desenvolupament.
La clonació és un mètode habitualment suggerit per a la restauració potencial d'una espècie extingida. Es pot fer amb l'extracció del nucli d'una cèl·lula conservada de les espècies extingides i canviant-lo per un òvul, sense nucli, del parent viu més proper d'aquesta espècie. L'òvul es pot inserir en un hoste des del parent viu més proper de l'espècie extinta. És important tenir en compte que aquest mètode només es pot utilitzar quan hi ha disponible una cèl·lula conservada, el que significa que seria més factible per a les espècies extingides recentment. La clonació s'ha utilitzat en la ciència des de la dècada dels anys 50 del . Un dels clons més coneguts és l'ovella Dolly. Dolly va néixer a mitjans dels anys noranta del segle XX i va viure una vida normal fins que va experimentar complicacions de salut que li van provocar la mort. Altres espècies animals conegudes per haver estat clonades inclouen gossos, porcs i cavalls.
Edició del genoma L'edició del genoma ha avançat ràpidament amb l'ajut dels sistemes CRISPR/Cas, particularment CRISPR/Cas9. El sistema CRISPR/Cas9 es va descobrir originalment com a part del sistema immunitari bacterià. L'ADN viral que es va injectar al bacteri es va incorporar al cromosoma bacterià en regions específiques. Aquestes regions s'anomenen repeticions curtes palindròmiques regularment intercalades agrupades, també conegudes com CRISPR. Com que l'ADN viral es troba dins del cromosoma, es transcriu a ARN. Un cop això es produeix, el Cas9 s'uneix a l'ARN. Cas9 pot reconèixer la inserció estranya i la cliva. Aquest descobriment va ser molt crucial perquè ara la proteïna Cas es pot veure com una tisora en el procés d'edició del genoma.
Mitjançant l'ús de cèl·lules d'una espècie estretament relacionada amb les espècies extingides, l'edició del genoma pot tenir un paper en el procés de desextinció. Les cèl·lules germinals es poden editar directament, de manera que l'òvul i l'esperma produïts per l'espècie progenitora existent produiran descendència de l'espècie extinta o les cèl·lules somàtiques es podran editar i transferir mitjançant la transferència nuclear de cèl·lules somàtiques. Això es tradueix en un híbrid entre les dues espècies, ja que no és completament un animal. Com que és possible seqüenciar i acoblar el genoma d'organismes extints a partir de teixits altament degradats, aquesta tècnica permet als científics cercar l'extinció en una gamma més àmplia d'espècies, incloses aquelles per a les quals no hi ha restes ben conservades. Tanmateix com més degradat i vell sigui el teixit de les espècies extingides, més fragmentat serà l'ADN resultant, cosa que fa que el muntatge del genoma sigui més difícil.
Retrocriança La retrocriança és una forma de cria selectiva. A diferència de la cria d'animals per a un tret que avança l'espècie en la cria selectiva, la cria posterior implica la cria d'animals per una característica ancestral que potser no es pot veure a tota l'espècie amb tanta freqüència. Aquest mètode pot recrear els trets d'una espècie extinta, però el genoma diferirà de l'espècie original. No obstant això, la retrocriança depèn de el tret ancestral de l'espècie que encara es troba a la població en qualsevol freqüència. La retrocriança és també una forma de selecció artificial mitjançant la cria selectiva deliberada d'animals domèstics, en un intent d'assolir una raça animal amb un fenotip que s'assembli a un ancestre de tipus salvatge, generalment un que s'ha extingit. La retrocriança no s'ha de confondre amb la desdomesticació.
Evolució iterativa Un procés natural de desextinció és l'evolució iterativa. Aquest procés es produeix quan una espècie s'extingeix, però després d'un cert temps una espècie diferent evoluciona cap a una criatura gairebé idèntica. Un exemple d'aquest procés es va produir amb el rascló de Cuvier. Aquest ocell sense vol es va extingir fa aproximadament 136.000 anys a causa d'un esdeveniment desconegut que va provocar l'augment del nivell del mar, que va provocar la desaparició de l'espècie. L'espècie va reaparèixer fa uns 100.000 anys quan va baixar el nivell del mar, cosa que va permetre a l'ocell evolucionés una vegada més com una espècie no voladora a l'illa Aldabra, on es troba fins als nostres dies.Extinct species of bird came back from the dead, scientists findThis Bird Went Extinct and Then Evolved Into Existence Again Vegeu també el tàxon Elvis.
Avantatges de la desextinció Les tecnologies que es desenvolupen per a la seva desextinció podrien conduir a grans avenços en tecnologia i processos científics. Això inclou l'avenç de les tecnologies genètiques que s'empren per millorar el procés de clonació per a la seva desextinció. Les tecnologies es podrien utilitzar per evitar que les espècies en perill d'extinció s'extingissin. L'estudi d'espècies reintroduïdes també podria conduir a avenços científics. En estudiar animals prèviament extingits, es podrien descobrir cures per a malalties. Les espècies ressuscitades poden donar suport a iniciatives de conservació actuant com a «espècies insígnia» per generar entusiasme públic i fons per conservar ecosistemes sencers.
Si es prioritza la desextinció, això conduiria a millorar les estratègies de conservació actuals. La conservació seria necessària per reintroduir una espècie a l'ecosistema. Els esforços de conservació es durien a terme inicialment fins que la població revifada pugui mantenir-se en estat salvatge. La desextinció també podria ajudar a millorar els ecosistemes que havien estat destruïts pel desenvolupament humà mitjançant la introducció d'una espècie extinta en un ecosistema per revifar-lo. També es pregunta si reviure espècies conduïdes a l'extinció pels humans és una obligació ètica.
Inconvenients de la desextinció La reintroducció d'espècies extingides podria tenir un impacte negatiu sobre les espècies existents i el seu ecosistema. El nínxol ecològic de l'espècie extinta pot haver estat omplert en el seu hàbitat anterior, cosa que el converteix en una espècie invasora. Això podria conduir a l'extinció d'altres espècies a causa de la competència per obtenir aliments o per una altra exclusió competitiva. També podria conduir a l'extinció de les espècies de preses si tenen més depredadors en un entorn que tenia pocs depredadors abans de la reintroducció d'una espècie extinta. Si una espècie ha estat extingida durant un llarg període, el medi ambient en què es presenta és molt diferent del que pot sobreviure. Els canvis en el medi ambient a causa del desenvolupament humà podrien significar que l'espècie pot no sobreviure si es reintrodueix en aquest ecosistema. Una espècie també es podria tornar a extingir després de la seva extinció si els motius de la seva extinció encara són una amenaça. El mamut llanut seria caçat pels caçadors furtius igual que els elefants pel seu ivori i podria desaparèixer de nou si això succeís. O bé, si una espècie es reintrodueix en un entorn amb malalties, no té immunitat davant de les espècies reintroduïdes per una malaltia que les espècies actuals poden sobreviure.
La desextinció és un procés molt car. Recuperar una espècie pot costar milions de dòlars. El més probable és que els diners per a la seva desextinció provinguin dels esforços actuals de conservació. Aquests esforços es podrien debilitar si es prenen dels fons de la conservació i se'ls posa en la desextinció. Això significaria que les espècies en perill crític començarien a extingir-se més ràpidament perquè ja no hi ha recursos necessaris per mantenir les seves poblacions. A més, atès que les tècniques de clonació no poden replicar perfectament una espècie tal com existia a la natura, la reintroducció de l'espècie pot no produir beneficis ambientals positius. És possible que no tinguin el mateix paper a la cadena alimentària que abans i, per tant, no puguin restaurar els ecosistemes danyats.
Actuals candidats a la desextinció miniatura|El mamut llanut (Mammuthus primigenius) és candidat a la desextinció mitjançant clonació o l'edició del genoma.
Mamut llanut
L'existència de restes de teixits tous preservats i ADN de mamut llanut s'ha portat a la idea que l'espècie podria ser recreada per mitjans científics. Per aconseguir-ho s'han proposat dos mètodes. El primer seria utilitzar el procés de clonació, tot i que fins i tot les mostres de mamut més intactes han tingut poc ADN utilitzable a causa de les seves condicions de conservació. No hi ha prou ADN intacte per guiar la producció d'un embrió. El segon mètode implicaria la inseminació artificial d'una cèl·lula d'òvuls d'elefant amb espermatozoides conservats del mamut. La descendència resultant seria un híbrid d'elefant-mamut. Després de diverses generacions de creuar aquests híbrids, es podria produir un mamut llanut gairebé pur. No obstant això, les cèl·lules espermàtiques dels mamífers moderns solen ser potents fins a 15 anys després de la congelació profunda, cosa que podria dificultar aquest mètode. El 2008, un equip japonès va trobar ADN útil al cervell de ratolins que havien estat congelats durant 16 anys. Esperen utilitzar mètodes similars per trobar ADN mamut útil. El 2011, científics japonesos van anunciar plans per clonar mamuts en sis anys.
Al març de 2014, l'Associació Russa d'Antropòlegs Mèdics va informar que la sang recuperada d'un cadàver de mamut congelat el 2013 ara proporcionaria una bona oportunitat per clonar el mamut llanut. Una altra manera de crear un mamut llanut viu seria migrar gens del genoma del mamut als gens del seu parent viu més proper, l'elefant asiàtic, per crear animals híbrids amb les notables adaptacions que tenia per viure en un entorn molt més fred que els elefants moderns. Això ho fa actualment un equip dirigit pel genetista de Harvard George Church. L'equip ha fet canvis en el genoma de l'elefant amb els gens que van donar al mamut llanut la seva sang resistent al fred, els pèls més llargs i una capa addicional de greix. Segons el genetista Hendrik Poinar, un mamut llanut o un híbrid mamut-elefant revifat pot trobar un hàbitat adequat a les ecozones del bosc de tundra i taigà.