Sagunt (oficialment Sagunt; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
El municipi té dos nuclis principals: el nucli històric de la ciutat, a les faldes del castell i del teatre romà; i el Port de Sagunt, situat en la costa a 4 quilòmetres del nucli històric. El terme municipal té 65.278 habitants (INE 2017) repartits entre els 5 quilòmetres que separen la platja de l'antic castell romà, dels quals la majoria (prop de 40.589, segons INE 2016) viu en el nucli costaner anomenat Port de Sagunt. També es comptabilitzen altres quatre nuclis més de menor entitat: l'Almardà, El Baladre i les partides de Gausa i de Montiver.
Geografia El municipi fa de capçalera de la comarca del Camp de Morvedre. Situat a la vora del riu Palància que, després de vorejar el casc de la ciutat, s'aboca en un con al·luvial, més pròpiament que un veritable delta, puix que el seu pendent és de 5,7 per mil en els últims 4 quilòmetres, superior al normal dels deltes.
La costa és baixa i sorrenca, coberta de dunes. La seua vegetació clímax es pot donar hui per desapareguda i hagué d'estar dominada per l'alzina. En l'actualitat hi ha alguns boscos de pins en les muntanyes més properes al mar. Entre les espècies, les que més abunden són el romaní i el llentiscle, en les forests; i el senill, la voga i la trencadalla, en les marjals costaneres. El medi climàtic és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 16,9 °C i 438 mm de precipitació.climate-data Al seu terme està el cim del Picaio.
Límits
Símbols de la Ciutat de Sagunt Entre les restes arqueològiques de l'antiguitat, conservats en el museu de Sagunt, destaca un capitell de marbre blanc en les volutes del qual apareixen esculpides, en rosassa, dos dofins i entre ells una venera o petxina de les crides de Santiago. En 1882 aquest capitell es trobava abandonat a la seua sort en l'escena del teatre romà. En el suposat temple de Venus, a Almenara (Castelló), van aparéixer alguns carreus amb representacions del dofí i el pectén. La presència dels dofins i les petxines és freqüent en les emissions numismàtiques de Arse-Saguntum, constituint els símbols heràldics més antics de la ciutat assetjada i destruïda per Hanníbal en la segona guerra púnica (218 abans de Crist).
Els blasons de Sagunt Les similituds de l'escut d'armes de Sagunt i València són notòries.
En 1888 Antonio Chabret i Fraga ja es pregunta en la seua coneguda obra (Sagunt, la seua història i els seus monuments): “Desde cuando usa Murviedro el mismo escudo que su vecina Valencia, ni cuando se añadió la corona real y el murcielago...”.. Més tard cita “El más antiguo, en forma de losanje se remonta al año 1412 y su composición se reduce a las barras o bastones rojos de Aragón sobre fondo amarillo, con corona real... A principios del siglo XVII vino a completar el remate de dicho escudo el simbólico murcielago, tan generalizado en otras poblaciones del Reino de Valencia”.
L'escut d'armes de la Ciutat de Sagunt, com hui el coneixem conté, fonamentalment, els quatre pals rojos sobre camp d'or, en forma de losanje per considerar el nom de la Ciutat com a femení. A la destra del rombe apareix una M i a la sinistra una L. Cinc estreles, una flor de lis, corona real.
Després de la conquesta de Morvedre, la vila va adoptar els símbols heràldics del rei aragonés Jaume I. Estant el monarca a Osca en 1250, en presència de Guillem de Moncada, García Romeu, Ximeno de les Falçs i Berenguer de Fuxa s'incorpora Morvedre, al costat de la seua “Terme General”, a la Corona de baix promesa de no separar-la mai d'ella.
Felip III, amb motiu de celebrar les seues noces a Sagunt amb donya Margarita d'Àustria en 1599 va concedir la facultat d'afegir a l'escut d'armes de la llavors vila, cinc estreles d'or que simbolitzen la vigilància i la lleialtat dels seus habitants feia la Corona.
Durant la guerra de Successió Morvedre es va distingir per la seua col·laboració al triomf de la causa del pretendent Felip V. Un dels seus generals, d'Asfield, va demanar al monarca se li concedira a la vila el títol de Lleial, afegint al seu escut una L i una flor de lis, símbol de la Casa de Borbó (Reial decret de 26 de maig de 1706).
“Distinguir á los que se han hecho acreedores de mi favor con sus merecimientos. Y, teniendolos tan especiales la Villa de Murviedro del mi Reyno de Valencia por su particular fidelidad y Servicios: He resuelto por decreto señalado de mi Real mano de veinte y seis de Mayo de este año hacer merced á dicha Villa de que pueda añadir a sus armas una L á la derecha, y una flor de Lis a la izquierda sobre las estrellas que tiene en el escudo de sus armas...”.
Ferran VII, finalitzada la Guerra de la Independència, va concedir la facultat d'afegir a l'escut d'armes de Morvedre una M col·locada a la destra dels pals rojos, formant així, al costat de la L, el lema de Molt Lleial Ciutat de Sagunt que llueix fins als nostres dies.
La bandera de Sagunt La història de l'ensenya saguntina s'inicia amb la presa de la ciutat de València per les tropes del rei aragonés i comte de Barcelona el 28 de setembre de 1238. Algunes viles es mantenien fidels al rei de València, Abu Djomali Zeyan, entre elles Morvedre. Mentre el conqueridor repartia les terres abandonades entre els seus cavallers, s'organitzen tres cossos de tropa amb més de cinc mil homes amb la missió de sotmetre aquells castells i viles que es mantenien fidels a l'últim rei musulmà. Un d'aqueixos cossos es va presentar davant les muralles de la vila de Morvedre prenent-la, no sense abans trobar la resistència dels seus habitants. Després de l'acció guerrera la vila va ser incorporada al nou mapa polític de la Corona d'Aragó.
El Morvedre cristià va ser donat a l'infant Sr. Pere de Portugal, fill del rei Sr. Sancho I de Portugal i cosí germà del pare de Sr. Jaime, confiant-se la custòdia del castell al capità de la guàrdia real, Asalit de Gudal. Morvedre continue habitada pels seus antics pobladors fins que en 1248 va ser decretada la seua expulsió, a la qual es va oposar enèrgicament l'infant Sr. Pere de Portugal, senyor de la vila i del seu General Terme.
Jaume II va nomenar el seu escuder, Guillem de Santa Coloma, alcaide del castell de Morvedre incloent el Terme General en virtut dels seus rellevants mèrits per decret donat a Osca el 6 de juliol de 1307. El lloc de alcaide no era vitalício, sinó pel temps que al monarca li plaga, amb la fórmula de rigor, per la qual el rei encarrega a tots els seus oficials li tinguen com alcaide i li obeïsquen com a lloctinent seu que era.
Jaume I va concedir a València la seua pròpia ensenya, el "penó de la conquesta", posteriorment ho faria a la resta de les viles reals, entre les quals es trobava Morvedre. La bandera dels quatre pals rojos sobre fons d'or serà un dels símbols de la nostra identitat com a poble. En el saló del plenari de l'Ajuntament s'exposa una còpia fidel de la bandera que concedira Jaume I a la vila de Morvedre.
El 15 de desembre de 1929 els saguntins van ratificar de nou la seua fidelitat a l'ensenya que els concedira el gran rei aragonés. Aquella jornada va ser memorable: la col·locació de la primera pedra del Col·legi Públic "Cronista Chabret" i la benedicció de la bandera brodada per un selecte grup de senyores i senyoretes de la ciutat, còpia exacta de la primitiva (segle XIV) i que Jaume I va atorgar amb l'indiscutible argument històric de proclamar-la nostra Senyera.
En el Llibre d'Actes (23 i 30 de desembre de 1929) de l'Ajuntament llegim: “En el Salón consistorial de la casa capitular, se reunieron el Alcalde y Concejales del Ayuntamiento que se anotan al margen (Baltasar Palanca Masiá, Remigio Santibañez Gorostegui, Ramón Gaspar Huguet, José Andani Boluda, Vicente Arnau Andrés, Salvador Agustí Such, Enrique Rubio Gallur, Manuel Romaní Verdeguer, Vicente Peris Moros, Joaquín Pérez Pérez, Francisco Moros Flors y Juan Martínez Gallego), con asistencia y presididos por el Excmo. Sr. Gobernador Civil de esta provincia, Don Heraclio Hernández Malillos, con el fin de proceder a la bendición de la Bandera del Ayuntamiento, y haciéndose constar que en atención a que se habia desgastado la Bandera o Senyera de la Corporación Municipal por el uso de muchos años, acordó ésta hacer otra nueva que como continuación de aquella, sirva de estandarte de la Ciudad, se trasladaron a la Iglesia Parroquial de Santa María, en donde y oficiando la misma Don Pascual Llopis, como delegado del Eminentisimo Sr. Arzobispo de la Diócesis, Dr. D. Prudencio Melo Alcaide fué bendecida por el mismo la expresada Bandera con los rituales propios del caso”.
Després de la benedicció de la bandera en Santa María;“los señores Concejales en Corporación, presididos por el Excmo. Sr. Gobernador Civil con la Bandera desplegada a la Casa Capitular, rindiéndose los honores correspondientes, a su entrada a la misma, donde por la mencionada autoridad provincial y el Ayuntamiento se dispuso que, en lo sucesivo sea la repetida Bandera el estandarte que ostente el Ayuntamiento como Senyera de la Ciudad”.
Les actes municipals recullen els noms dels personatges que van acudir a l'acte de benedicció de la nova bandera. Aquests van ser: “El Marqués de Sotelo, Jefe Provincial de la Unión Patriotica y Alcalde de Valencia, Don Primitivo Peire, Ayudante del Excmo. Sr. Capitán General de la III Región Militar representando al mismo, Don Julián Losada Ortega, Delegado Gubernativo, Don Francisco Navarro Romero en representación de la Diputación Provincial, el Sr. Consúl de la República del Uruguay D. Eduardo Martínez Sabater y otras distinguidas Autoridades y Personalidades de la Capital y de la Ciudad”.
Història De l'antiga Arse a Saguntum miniatura|esquerra|Castell de Sagunt Sagunt, al peu de les Penyes de Pajarito, a la riba occidental del riu Palància, just al nord de la ciutat de València, és una població d'origen ibèric. Es tracta de l'oppidum d'Arse, situada sota el Castell. La tradició n'atribuïa la fundació als grecs de l'illa de Zacint, a la mar Jònica. Els historiadors romans l'esmenten sovint en tractar la Segona Guerra Púnica, que començà justament amb el setge de Sagunt.
La història de Sagunt com ciutat portuària és molt extensa. Ja en el , Sagunt constituïa un punt estratègic en el comerç pel Mediterrani amb la seca més important d'edetània. Ja en aquella època, hi havia comerciants de Sagunt que vivien instal·lats en les proximitats del port (fora de la ciutat emmurallada) amb la finalitat de fer pròspers els seus comerços a costa dels mariners que arribaven a Sagunt. Aquest port antic és el barri conegut com a Grau Vell.