Pierre Klossowski (París, 9 d'agost de 1905 - 12 d'agost de 2001) va ser un novel·lista, assagista, filòsof, traductor, escriptor i pintor francès.
Biografia Procedent d'una família d'origen polonès, Pierre Klossowski és el germà gran del pintor Balthus. El seu pare, Erich Klossowski, fou pintor i historiador de l'art. La seva mare, Elisabeth Dorothea Spiro, coneguda com Baladine Klossowska, va ser alumna del pintor Pierre Bonnard.
La infantesa i l'adolescència d'ambdós germans es gestà en un entorn d'artistes i escriptors. En el seu àmbit més immediat, la relació íntima amb Rainer Maria Rilke, que esdevé l'amant de la seva mare (quan té quinze anys i el seu germà onze), i la coneixença d'André Gide són determinants per al seu desenvolupament i orientació, especialment per a Pierre, a qui Gide guiarà durant els seus estudis secundaris al Liceu Janson-de-Sailly. El contacte diari amb l'autor de L’Immoraliste aporta a Pierre Klossowski un seguit de dilemes morals que l'absorbiran durant molts anys abans que es puguin resoldre en la creació artística.
El 1928, Klossowski va col·laborar amb Pierre Jean Jouve en la traducció de Poèmes de la folie de Friedrich Hölderlin.
A partir del 1935, després d'haver sovintejat els cercles de la Societat Psicoanalítica de París, la revista de la qual va publicar el seu primer text sobre el Marquès de Sade, va conèixer el filòsof Georges Bataille amb qui va forjar una profunda amistat que durà fins a la seva mort. Va ser a instàncies de Bataille que Klossowski va contactar amb André Breton i Maurice Heine, dins del grup Contre-attaque (1935). Després va participar activament a la revista Acéphale (1936-1939), i a la societat secreta del mateix nom al Col·legi de Sociologia (1937-1939), i es va fer amic del pintor André Masson.
Durant l'ocupació nazi, Klossowski va emprendre estudis d'escolàstica i teologia a la facultat dominicana de Saint Maissimin, després a Lió amb els jesuïtes de Fourvière i, finalment, a París, a l'Institut Catòlic, mantenint-se en contacte amb la Resistència francesa. Després de l'alliberament de França, va contribuir a la revista ecumènica Dieu vivant. De tornada a la vida secular, el 1947 es va casar amb Denise Morin, supervivent del camp de concentració Ravensbrück i vídua d'un antifeixista executat pels nazis. La seva esposa esdevindrà la seva musa, inspirant-li el personatge de Roberte, la signe unique al centre del seu cicle romàntic titulat Les Lois de l'hospitalité.Denise Klossowski (Denise Marie Roberte Morin-Sinclaire) est décédée le 2 février 2019 à l'âge de 100 ans. Décès de Denise Klossowski El mateix any va publicar l'assaig Sade mon prochain. El 1950, la seva primera novel·la, La Vocation suspendue, va ser una de les transposicions de les vicissituds de la seva crisi religiosa.
Abandonant gradualment l'univers fictici, Pierre Klossowski va escriure diversos assaigs filosòfics, inclòs Le Bain de Diane (1956, representat per Simone Benmussa al Théâtre du Rond-Point el 1986, amb la veu enregistrada de l'autor), i Un si fateste desire (1963). El mateix any, a través de Roland Barthes, va conèixer Michel Foucault amb qui va fer amistat i a qui va dedicar la novel·la Le Baphomet (1965).Didier Eribon, Michel Foucault, 1926-1984, nouvelle édition, revue et augmentée, Flammarion, coll. «Champs: biographie», 2011, p. 180. El 1970, Foucault, que considerava Klossowski un dels escriptors vius més importants, juntament amb Georges Bataille i Maurice Blanchot, va escriure el prefaci del seu assaig titulat La Monnaie vivante (il·lustrat amb 65 fotografies de Pierre Zucca i 11 dibuixos de Klossowski).La Monnaie vivante, lettre de Michel Foucault à l'auteur, Éric Losfeld, 1970, p. 9. Escrit després de Nietzsche et le cercle vicieux (1969), Klossowski reprèn els comentaris sobre la sémiotique pulsionnelle de Friedrich Nietzsche i, a la llum de Sade, desenvolupa una contre-utopie sobre l'intercanvi de cossos immutables, cossos vius presos en una lògica de l'intercanvi.« L’échange du bien inéchangeable. Variations sur une utopie de Pierre Klossowski », dans La Cause freudienne, par Hervé Castanet, n° 69, février 2008, p. 72-79 Foucault el va considerar «el llibre de filosofia més gran que he llegit, després de Nietzsche».Nietzsche et le Cercle vicieux, précédé d'une lettre de Foucault à Klossowski, Mercure de France, 1969, p. 11. Al mateix temps, Klossowski va treballar en la traducció de La gaia ciència de Nietzsche, que havia d'inaugurar l'edició de les Obres completes dirigides per Gilles Deleuze i Michel Foucault.
Pel que fa al cinema, Klossowski apareix com a intèrpret a la pel·lícula de Robert Bresson, A l'atzar, Baltasar (1966), així com a la de Pierre Zucca, Roberte (1978, amb la seva dona Denise en el paper de Roberte) que s'inspira en la trilogia de Les Lois de l'hospitalité. També va col·laborar en la concepció de les pel·lícules de Raul Ruiz, L'Hypothèse du tableau volé (1979) i La Vocation suspendue.
A partir de la dècada del 1980 es va dedicar quasi exclusivament al dibuix. El nu femení, representat en ficcions eròtiques i sadofilosòfiques, són motius constants a les seves obres. Klossowski dibuixa fantasies que només es fan realitat sobre el paper, centrat al voltant de la figura romàntica de Roberte, inspirada en la seva dona Denise, que també pot reconèixer-se en els retrats de joves o de siluetes andrògines. Les al·lusions literàries també són nombroses: als seus propis escrits, als mites antics, a Sade, Alexandre Dumas, Ocatve Mirbeau, Guillaume Apollinaire o Bataille.
Va morir als 96 anys, sis mesos després que el seu germà, el pintor Balthus.
Obra publicada Sade mon prochain, Paris, Éditions du Seuil, 1947 La Vocation suspendue, Paris, Gallimard, 1950 Roberte, ce soir, Paris, Éditions de Minuit, 1953 Le Bain de Diane, Paris, Jean-Jacques Pauvert, 1956 La Révocation de l'Édit de Nantes, Paris, Éditions de Minuit, 1959 Le Souffleur ou Un théâtre de société, Paris, Jean-Jacques Pauvert, 1960 Un si funeste désir, recueil d'articles, Paris, Gallimard, 1963 Les Lois de l'hospitalité (La Révocation de l'Édit de Nantes, Roberte, ce soir, Le Souffleur), édition définitive augmentée d'un avertissement et d'une postface, Paris, Gallimard, coll. « Le Chemin », 1965 Le Baphomet, Paris, Le Mercure de France, 1965 Sade mon prochain, nouvelle édition précédée d'un avertissement et de Le Philosophe scélérat, Paris, Éditions du Seuil, 1967 Origines cultuelles et mythiques d'un certain comportement des Dames Romaines, Montpellier, Fata Morgana, 1968 - nouvelle édition, 2010 Nietzsche et le cercle vicieux, Paris, Mercure de France, 1969 Les derniers travaux de Gulliver suivi de Sade et Fourier, Montpellier, Fata morgana, 1974 La Ressemblance, recueil d'articles suivi d'un entretien avec Alain Arnaud, Marseille, André Dimanche, 1984 Le Mage du Nord, essai sur Hamann et traduction des Lettres de J. G. Hamann et Golgotha et Scheblimini, Montpellier, Fata Morgana, 1988 La Monnaie vivante, précédé d'une lettre de Michel Foucault à l'auteur sur La Monnaie vivante, illustré de 65 photographies de Pierre Zucca et de 11 dessins par Pierre Klossowski, Paris, Éric Losfeld, 1970 ; rééd. Paris, Joëlle Losfeld, 1994 ; rééd. en poche, Paris, Rivages, coll. « Rivages poche. Petite bibliothèque », 1997 L'Adolescent immortel, Paris, Gallimard, coll. « Le Cabinet des lettrés », 2001 Écrits d'un monomane. Essais 1933-1939, Paris, Gallimard, coll. « Le Promeneur », 2001 Tableaux vivants. Essais critiques, 1936-1983, Paris, Gallimard, coll. « Le Promeneur », 2001 Du signe unique : Feuillets inédits, préface de Guillaume Perrier, Paris, Les petits matins, coll. « Les grands soirs », 2018 Sur Proust, édité et préfacé par Luc Lagarde, Paris, Serge Safran Éditeur, 2019 (inédit)
Referències
Bibliografia Giulia Agostini: Der Riss im Text. Schein und Wahrheit im Werk Pierre Klossowskis, Múnic, Wilhelm Fink Verlag, 2012, . Alain Arnaud, Pierre Klossowski, Paris, Éditions du Seuil, coll. « Les Contemporains », 1990 Jean-Paul Curnier, À vif. Artaud, Nietzsche, Bataille, Pasolini, Sade, Klossowski, Paris, Éditions Lignes-Manifestes, 2006 Jean Decottignies, Klossowski, notre prochain, Paris, Henri Veyrier, 1985 Jean Decottignies, Pierre Klossowski. Biographie d'un monomane, Villeneuve-d'Ascq, Presses universitaires du Septentrion, 1997 Gilles Deleuze, « Pierre Klossowski ou les corps-langage », in Critique, n° 214, 1965 ; repris, remanié, dans Logique du sens, Paris, Éditions de Minuit, coll. « Critique», 1969 Jacques Henric, Pierre Klossowski, Paris, Adam Biro, 1989 Anne-Marie Lugan-Dardigna, Klossowski, l'homme aux simulacres, Paris, Navarin, 1986 Jean-Paul Madou, Démons et simulacres dans l’œuvre de Pierre Klossowski, Paris, Méridiens Klincksieck, 1987 Michel Surya, « L’Imprécation littéraire : Antelme, Artaud, Bataille, Chestov, Debord, Klossowski, Salman Rushdie, Sade », in Matériologies, I, Paris, Farrago, 1999 Thierry Tremblay, Anamnèses. Essai sur l'œuvre de Pierre Klossowski, Paris, Hermann, coll. « Fictions pensantes », 2012 Slaven Waelti, Klossowski, l'incommunicable: Lectures complices de Gide, Bataille et Nietzsche, Paris, Droz, 2015 Collectif Pierre Klossowski, dir. Thierry Tremblay, Europe, Paris, n° 1034-1035, juin-juillet 2015 Collectif Leçon d'économie générale : l'expérience-limite chez Bataille-Blanchot-Klossowski, dir. Alain Milon, Paris, Presses universitaires de Paris Nanterre, coll. « Résonances de Maurice Blanchot », 2018
Documentals Pierre Klossowski, portrait de l'artiste en souffleur, Alain Fleischer, 1982 Pierre Klossowski, un écrivain en images, Alain Fleischer, 1996, 47 minutes, production Les films d'ici.
Categoria:Lingüistes parisencs Categoria:Morts a París Categoria:Alumnes del Lycée Janson-de-Sailly Categoria:Traductors parisencs Categoria:Escriptors parisencs Categoria:Pintors parisencs Categoria:Pintors francesos del segle XXI Categoria:Pintors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1905