nom artístic de Marie-Caroline Laparcerie, va ser una artista, poeta i directora teatral francesa.Acta de defunció (amb data i lloc de naixement) à Paris , n° 1619, vue 23/31.
Biografia Filla de Victor Laparcerie i de Victorine Guillaume, Cora Laparcerie és descoberta per l'actor Benoît-Constant Coquelin i comença la seva carrera al teatre del Odéon a París l'any 1896, abans de disposar-se a recórrer el món.
Es casa el 6 de maig de 1901 amb el poeta Jacques Richepin, les obres del qual interpreta a l'escena. Directora de diversos teatres parisencs, sobretot el Théâtre des Bouffes-Parisiens (1907-1913), le Théâtre de la Renaissance (1913-1928), le Théâtre Mogador (1923-1924) i la Scala, crea l'any 1920 l'obra Mon home, de Francis Carco. La cançó que dona títol a l'espectacle, composta per Albert Willemetz i Maurice Yvain, esdevindrà un immens èxit en la interpretació de Mistinguett.
L'any 1926, rep la legió d'honor de les mans d'Édouard Herriot, llavors ministre de la instrucció pública, però cau greument malalta i ha d'aturar la seva carrera teatral. Continua lligada al teatre, esdevé cronista a la revista Comœdia i crea el teatre radiofònic el juny de 1935 interpretant a Ràdio-París La Vraie Carmen.
André Freull n'ha escrit l'any 1901ː
Realment van ser els "dissabtes populars" els que li van donar la glòria. Estimava els versos amb bogeria i, per tant, els sabia dir. La seva veu ardent i matisada va captivar els espectadors que l'aclamaven. Aviat es va convertir en la musa dels joves literaris.
Morí a París el 28 d'agost de 1951 a 75 anys i fou inhumada a la capella familiar dels Richepin, a l'illa Tristan, a Douarnenez, al sud-oest de Bretanya, un lloc freqüentat pel tot-París de l'època, al costat del seu marit, el seu fill i la seva filla Miarka.« Le retour de Cora grâce à la passion de Pierre », Ouest-France, Cora Laparcerie, de retour à l'île Tristan ?, dossier de premsa editat per l'Ajuntament de Douarnenez, consultable a calameo.com.Miarka Laparcerie compon cançons, en particular Mon cœur est un violon, interpretada per Lucienne Boyer, Lucienne Delyle i André Claveau.
Carrera teatral Com a actriu Don Joan de Mañara, drama en quatre actes i 5 quadres d'Edmond Haraucourt, Odéon-Teatre d'Europa, 8 de març de 1898 Aert, peça en tres actes de Romain Rolland, Nouveau-Théâtre, 3 de maig de 1898 Déjanire, tragèdia lírica de Camille Saint-Saëns, llibret de Louis Gallet, Théâtre des Arènes a Béziers, 28 d'agost de 1898 Fausta, peça en quatre actes de Paul Sonniès, Nouveau Théâtre, 16 de maig de 1899 Prometeu, tragèdia lírica en tres actes de Jean Lorrain i Ferdinand Hérold, música de Gabriel Fauré, amb un pròleg simfònic de Camille Saint-Saëns, al théâtre des Arènes a Béziers, 26 d'agost de 1900.Llibret (amb un error en la data de la representació), Arxius municipals de Béziers, 2R8 (dossier del comitè de fesstes). Ressources iconographiques La Cavalière, comèdia en cinc actes de Jacques Richepin, teatre Sarah-Bernhardt, 27 de gener de 1901 Les Princeses de llegenda, espectacle poètic de Jean Lorrain, Odéon-Teatre d'Europa, 10 de febrer de 1900 Cyrano de Bergerac, comèdia heroica en cinc actes d'Edmond Rostand, teatre de la Gaîté, 2 de febrer de 1904 : Roxane Sainte-Roulette, peça en quatre actes de Jean Lorrain i Gustave Coquiot, teatre Théâtredes Bouffes du Nord, 10 de desembre de 1904 La Marjolaine, peça en cinc actes de Jacques Richepin, música d'escena de Tiarko Richepin, teatre de la Porte-Sant-Martin, 20 d'abril de 1907 Lysistrata, peça en quatre actes de Maurice Donnay, teatre Théâtre des Bouffes-Parisiens, 1909 Gaby, comèdia en tres actes de Georges Thurner, teatre des Bouffes-Parisiens, 1910 Xantho chez les courtisanes, comèdia en tres actes de Jacques Richepin, música d'escena de Xavier Leroux, teatre des Bouffes-Parisiens, 17 de març de 1910 Madame l'Amirale, comèdia en tres actes d'Antony Mart i Henri Lyon, teatre des Bouffes-Parisiens, 1911 La Revue des X, revista en 25 quadres de Gaston Arman de Caillavet, Romain Coolus, Francis de Croisset, Albert Guinon, Max Maurey i Jacques Richepin, teatre des Bouffes-Parisiens, 24 de desembre de 1911 Les Maris de Léontine, comèdia en tres actes d'Alfred Capus, teatre des Bouffes-Parisiens, 1912 Agnès, dame galante, comèdia en quatre actes d'Henri Cain i Louis Payen, música d'escena d'Henri Febrer, teatre des Bouffes-Parisiens, 1912 La Cote d'amour, comèdia en tres actes de Romain Coolus, teatre des Bouffes-Parisiens, 1912 L'Homme riche, comèdia en tres actes de Jean-José Frappa i Dupuy-Mazuel, teatre, 1914 (escenificació) Molière et son ombre, de Jacques Richepin, teatre del Renaixement, 1922Notice sur Les Archives du spectacle Voulez vous être ma femme, de Jacques Richepin, al Casino de Lió, comèdia en 3 actes, 1926
Com a directora teatral
Xantho chez les courtisanes, text de Jacques Richepin; música de Xavier Leroux, escenificació de Cora Laparcerie, amb Arletty al Théâtre des Nouveautés Théâtre des Nouveautés, 1932.Comoedia du 16 mars 193
Obra Obra publicada J'aime, recull poètic (1924) Le Livre de raison, recull d'articles apareguts a Comœdia entre 1933 i 1935 Amour redoutable et divin, recull poètic (1950) Teatre La vraie Carmen, peça radiofònica en tres parts (1935) La Maison menacée, peça radiofònica en tres actes i 6 quadres inspirada en la novel·la de Carlos Larronde (1939) Melodies Et vous ne verrez pas nos larmes, música de Léo Pouget (1915) Savoir la vérité, música d'Hippolyte Ackermans (1933) Galeria d'imatges
Referències
Bibliografia William Howard Adams, «Cora Laparcerie», En souvenir de Proust, La Bibliothèque des arts, 1985, pàg. 122 Pierre Cassou, Cora Laparcerie, actrice landaise. Des fleurs et des épines, éditions Mémoires en Marenzin, 2010, 227 pàgines Base Léonore Cora Laparcerie (1875-1951)
Categoria:Persones de les Landes Categoria:Directors de teatre francesos Categoria:Actors de teatre francesos Categoria:Morts a París Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Artistes de la Nova Aquitània Categoria:Actors occitans Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Actors francesos morts al segle XX