Castelló de la Plana, localment simplement Castelló, és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló. La població està establerta sobre una extensa planura encarada al litoral, envoltada per diferents serres per l'interior. Segons el padró del 2023 de l'INE, té una població de 176.238 habitants, sent la quarta ciutat del País Valencià en nombre d'habitants, distribuïts en dos nuclis urbans (la ciutat pròpiament dita i el Grau) i diversos grups de població disseminats en els 107,50 km² d'extensió del seu terme municipal.
Fins a l'any 1252, els seus habitants vivien al turó de la Magdalena, i es varen traslladar a la Plana eixe mateix any gràcies al permís atorgat pel rei Jaume I l'any anterior, data de la fundació de la ciutat, esdeveniment que encara es recorda amb la celebració de les Festes de la Magdalena, declarades el 2010 de festes d'Interès Turístic Internacional. Des de la seua designació com a capital de la província homònima a mitjan , la ciutat ha anat evolucionant, passant de ser una població agrícola a una ciutat industrial i de serveis, gràcies a la posterior instal·lació de diverses institucions polítiques, judicials, econòmiques, culturals i socials que han ajudat a la prosperitat de la ciutat.
Entre els esdeveniments rellevants que han tingut lloc en els últims 150 anys, destaca la signatura de les Normes de Castelló, reguladores del valencià, el 1932; la creació de la Universitat Jaume I el 1991; o la celebració del torneig internacional de golf Castelló Masters Costa Azahar, pertanyent al PGA European Tour.
Nom Els primers documents que nomenen a l'assentament situat al turó de la Magdalena hi fan referència amb les formes Kastilgó, Castilgone ripa de mare i Castilion, que procedeixen de l'època de la conquesta aragonesa per part del Cid. Després de la definitiva reconquesta cristiana per part de Jaume I, la primera denominació donada a la nova vila va ser la de Castelló de Borriana, atès que Borriana era la principal localitat de la zona i capital de la Plana. D'entre el conjunt d'alqueries que el formaven, només la de Benimahomet, en la qual es va formar un nucli relativament important de població, rebria la corresponent carta-pobla el 1239. Posteriorment, després del trasllat de totes les autoritats a Castelló, es va adoptar el nom de «Castelló de la Plana», per diferenciar d'altres poblacions també anomenades Castelló.
A partir del es començà a identificar la vila de Castelló amb la població de Cartàlias, esmentada per Estrabó (III 4.6), sota les variants (ara considerades espúries) de Castalia i Castalium, que tenen certa semblança fonètica amb el topònim de Castelló. Fins i tot sorgiren mites que, relacionant el topònim amb el de la famosa font Castàlia de Delfos, consideraven que l'origen antic de Castelló es relacionava amb una font, anomenada Castàlia, situada a l'indret del Molí de la Font. Aquesta relació causà que el nom de Castàlia s'usàs poèticament per referir-se a Castelló, pràctica que s'estengué en molts altres àmbits i, així, avui dona nom a un estadi de futbol, una escola de primària...
El 1982 el municipi passa a denominar-se «Castellón de la Plana y Grao de Castellón/Castelló de la Plana i Grau de Castelló», abandonant la versió monolingüe en castellà del nom i incorporant la referència al districte marítim. De nou el 1986 es torna a produir un canvi de nom pel qual s'oficialitza la denominació bilingüe en castellà i valencià «Castellón de la Plana/Castelló de la Plana».
El 22 de març del 2019, després de l'aprovació prèvia per part de l'Ajuntament de Castelló de la Plana i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell de la Generalitat Valenciana va ratificar el topònim oficial i únic en valencià de Castelló de la Plana, abandonant així la doble denominació. Aquest canvi en el topònim es va fer oficial el 15 d'abril del 2019 quan es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat.
A la ciutat se sol escurçar el nom, reduint-lo a Castelló. També és molt utilitzat el sobrenom de «Capital de la Plana», generalment fent referència la situació de la ciutat.
Gentilici El gentilici d'aquest municipi, en les seves diferents formes, és castellonenc, castellonenca, castellonencs, castellonenques, gentilici que comparteix amb Castelló de Rugat (la Vall d'Albaida) i Castelló de la Ribera. A banda d'aquest, existeix la forma popular castelloner(o), castellonera, castelloner(o)s, castelloneres, d'ús més viu a la ciutat.
Geografia El nucli urbà principal es troba a uns 30 m sobre el nivell del mar i a uns 4 km de la costa. En el seu terme municipal, el qual s'estén per 10 quilòmetres de costa, es troba la confluència del paral·lel 40° i el meridià 0° de Greenwich, aquest fet es commemora amb un monòlit al Parc del Meridià. El famós matemàtic i astrònom francès Pierre Méchain es va traslladar a Castelló per dotar d'exactitud el Meridià de París que va rivalitzar en aquella època amb el de Greenwich com a principal meridià del món. Es va instal·lar a la capital de la Plana per intentar resoldre els conflictes horaris i de localització però el 20 de setembre del 1804, va morir a Castelló.
Es conjuguen dos tipus de paisatges: d'un costat el seu litoral de 14 km dotat de fines i càlides platges amb una important oferta hotelera, destacant la de la Pineda al Nord i molt prop de la platja el Paratge Natural del Parc de la Pineda, i al sud, la Platja del Serrallo. A 30 milles del Grau es distingixen les illes Columbretes, 14 illots d'origen volcànic, declarades parc natural protegit.
El sector nord del terme conforma el seu altre paisatge, envaït per les estriacions del nucli muntanyenc de la serra del Desert de les Palmes.
Municipis limítrofs
Sòl i hidrografia Entre la muntanya i el mar, s'estenen una sèrie de glacis quaternaris que baixen amb un suau pendent cap a les marjals, separades del mar per la Platja del Pinar. La línia de costa és de 10 quilòmetres. És baixa i sorrenca i al sud del port està ocupada pel polígon industrial del Serrallo.
El riu Sec de Borriol naix en el vessant oest del Desert de les Palmes i baixa per la Vall de Borriol. Posteriorment, encaixona la seua llera sobre el glacis quaternari de la Plana, on descriu una gran corba per l'oest i el nord de la ciutat perdent-se en la marjal. A l'oest del terme, es troba l'Embassament de Maria Cristina, i el jaç de la Rambla de la Vídua poc abans de desembocar en el Riu Millars, de les aigües del qual s'abastix l'horta tradicional. Lestany del Menescal era un antic estany litoral de la costa que estava situat al sud de la ciutat.
Clima Castelló compta amb un clima mediterrani, el qual es caracteritza per ser un clima suau i humit, i la seua temperatura mitjana anual és d'uns 17,8 °C. Té un clima molt benigne, sense temperatures extremes, els seus valors mitjans oscil·len entre els 10.4 °C de gener i els 25.0 °C d'agost. Els mesos més freds són gener i febrer, i els més calorosos maig, juny i juliol., Alejandro: Atlas climático de la Comunidad Valenciana (1994). Edició 1a, Edicions Generalitat Valenciana, València. Pàgina 205.
Les precipitacions anuals són superiors als 442 mm, amb mínims molt marcats a l'estiu (tres mesos secs, de juny a agost), i màxims en els mesos de tardor (de setembre a novembre, per l'efecte del fenomen meteorològic denominat com gota freda, ja que el clima mediterrani també és un clima amb pluges estacionals).
Un altre tret característic del clima de Castelló és que la ciutat compta amb més de 300 dies de sol a l'any, és a dir, unes 2 689 hores de sol anuals.
Valors climatològics extrems Concepte Valor numèric Data Precipitació màxima en un dia (l/m²) 210,5 l/m²14 d'octubre de 1962 Temperatura màxima absoluta (°C) 40,6 °C 22 de juliol de 2009 Temperatura mínima absoluta (°C) -7,3 °C 11 de febrer de 1956
miniatura|center|500px|Climograma de Castelló de la Plana
Història Als concilis de Toledo de 633, 636, 638, 646, 653, 655 i 656 apareix mencionada una Castellona com a seu episcopal. Efectivament, a la vila de Castelló hom hi ha trobat restes romanes.
L'escriptor Josep Pasqual Tirado (1884-1937), en la seua obra Tombatossals (1930), va tractar d'explicar la història de la ciutat abans de l'arribada del rei Jaume I. Pascual Tirado arreplega l'essència dels gegants per a crear Tombatossals, un gegant nascut de l'amor entre Penyeta Roja i Tossal Gros, que en companyia dels seus amics creen la Plana, la marjal, planten la Pineda del Grau i descobrixen les illes Columbretes al servei del Rei Barbut.
La ciutat andalusina s'alçava sobre el castell àrab del Fadrell, construït sobre un tossal en els contraforts de la serra del Desert de les Palmes i, juntament amb les alqueries de la Plana, va ser el primer cau dels fundadors de la ciutat, en la conquesta de Jaume I el 1243, repartint-se a Ximén Pérez d'Arenòs. Durant el seu mandat, els habitants i repobladors de la zona ocuparen el nucli de l'alqueria de Benirabe, que esdevindria per tant en l'assentament definitiu de la ciutat.
A l'edat mitjana, la ciutat es protegia amb fossats, muralles i torres, es va construir l'església (que passaria a ser cocatedral a mitjan ). Fou l'any 1366 quan la imatge de la Mare de Déu del Lledó, posteriorment patrona de la Vila, fou trobada pel llaurador Perot de Granyana. miniatura|El Grau, la ciutat i els camins d'unió entre ambdós en l'any 1878 En els segles i , la ciutat pren part en la revolta de les Germanies i dona suport a l'arxiduc Carles d'Àustria a la Guerra de Successió.Un 12 de maig de 1707, Berwick arriba a Castelló de la Plana, on imposa un fort “donatiu forçós”, de 8.841 pesos valencians i ordena a les seues tropes d'enderrocar-ne les muralles medievals. Sent sotmesa, com la resta del Regne de València, per les tropes de Felip V.
Al segle següent, es varen afonar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió, que es veu frenada per les guerres de la independència i les guerres carlines. El 1833, s'establiren els límits provincials definitius i Castelló de la Plana va passar a ser capital de la província de Castelló, tot i que inclogué, durant uns anys, algunes poblacions ara a la Província de Terol. El 1837, durant la primera guerra carlina, dom Carles va atacar la ciutat durant l'Expedició Reial, però no pogué amb les defenses d'Antonio Buil y Raso, i eixe fet li valgué el reconeixement com noble i lleial.
En la segona mitat del XIX, la ciutat va començar un desenvolupament més important. Es construïren edificis modernistes com l'Hospital Provincial, el Casino, el Teatre Principal, el Parc Ribalta... S'amplià el port i s'obriren les avingudes que comuniquen amb la mar. L'enllaç ferroviari amb València i de via estreta amb poblacions properes, com Almassora, mitjançant el popular tramvia La Panderola, són les noves comunicacions de la indústria ceràmica i del taulell.
El cantó de Castelló erigit el 20 de juliol de 1874 no van arribar a durar ni un mes, sent reconquerit pel general Villacampa, a les ordres de Martínez de Campos. El 16 de juny de 1938 el bàndol nacional ocupa la ciutat.
En l'actualitat, Castelló de la Plana és una ciutat en creixement i amb un dels nivells de vida més alts de tot el País Valencià. El 2015 els partits polítics PSPV-PSOE, Compromís i Castelló en Moviment signaren el Pacte del Grau, que significava una unió política a l'hora de governar. El 22 de març de 2019, després de l'aprovació prèvia per part de l'Ajuntament de Castelló de la Plana i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell de la Generalitat Valenciana ratificà el topònim oficial i únic en valencià de Castelló de la Plana, de manera que van abandonar la doble denominació que incloïa el castellà.
Demografia miniatura|center|500px|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana