fou un assagista, traductor i crític literari català, un dels principals estudiosos de Jacint Verdaguer i fundador i primer rector de la Universitat de Vic.
Va estudiar humanitats i magisteri al seminari de Vic. Amplià estudis a Roma (Itàlia), en teologia, llengües semítiques i ciències bíbliques; a Tübingen (Alemanya), en filosofia i literatura, i encara a Barcelona, en filologia catalana. Director del col·legi Sant Miquel de Vic, fou un dels principals impulsors de l'Escola de Mestres de Vic i, posteriorment, de la creació de la Universitat de Vic (UVic), de la qual fou fundador i primer rector, entre 1997 i 2002. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i del consell de la revista de poesia Reduccions, de la qual fou fundador, i va presidir el consell d'Eumo Editorial, empresa que fundà l'any 1979. Va ser president de la Societat Verdaguer i fundador i redactor de la revista científica Anuari Verdaguer. L'any 1999 ingressà com a membre numerari a l'Institut d'Estudis Catalans per la Secció de Filosofia i Ciències Socials, de la qual fou secretari i, del 2009 fins que es va morir, vicepresident.
Activitat professional La seva activitat professional es va centrar en l'ensenyament de llengua i literatura catalanes en la formació primària i la superior. Fou un reputat traductor líric de l'hebreu i de l'alemany i va traduir autors com Hesse o Hölderlin. Interessat en la literatura, la seva obra es va centrar en l'estudi de Jacint Verdaguer, sobre el qual va escriure diverses monografies i estudis crítics especialitzats monografies. Va impulsar la Societat Verdaguer, la Càtedra Verdaguer i l'edició crítica de l'obra completa del poeta de Folgueroles, sense oblidar la seva dedicació a altres escriptors i amics com Miquel Martí i Pol, Segimon Serrallonga, Antoni Pous i Argila o Joaquim Molas. Així mateix, també destacà com a autor de nombrosos assaigs sobre el món universitari. Va ser membre del consell fundador i redactor de la revista de poesia Reduccions, fundada l'any 1976. Assessorà la col·lecció de llibres juvenils «Sis Joans» i la de poesia en català «Paraula Menor», de l'Editorial Lumen. En les seves activitats editorials destaca la fundació l'any 1979 de l'Editorial Eumo i posteriorment del taller de disseny Eumo Gràfic, empreses vinculades a la Universitat de Vic, de les quals fou president fins al 1997.
Obra 1986: La Renaixença 1989: Acotacions al procés universitari de Catalunya 1992: Ruta verdagueriana de Folgueroles 1993: Les raons de la Universitat 1995: Verdaguer: estudis i aproximacions 1995: Verdaguer, un poeta per a un poble 1997: La Universitat de Vic 1999: La universitat en el món actual 2002: Noves raons de la Universitat. Un assaig sobre l'espai universitari català 2002: Homenatge a Joan Triadú 2002: Jacint Verdaguer. Autobiografia literària 2005: A la claror de Verdaguer: nous estudis i aproximacions 2006: Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí 2008: Pensament, literatura i narrativitat 2008: A les envistes del Ter: Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol 2013: La Pomerola. Primavera. 2015: Pàtries. Poemes de Jacint Verdaguer 2017: La meva aposta per la universitat. Una història per al futur
Premis i reconeixements 1996: Premi Crítica Serra d'Or d'estudi literari per Verdaguer: estudis i aproximacions 1997: Premi Crítica Serra d'Or d'estudi literari per Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià de Jacint Verdaguer 2005: Premi Carles Rahola d'assaig per Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí 2007: Creu de Sant JordiEs redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007 a Directe.cat, 13 de juny de 2007 2007: Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica per anar més enllà de la seva erudició verdagueriana, entrant en el terreny dels estudis culturals i posant en joc la transversalitat d'història, literatura, art, filosofia, teologia i sociologia, i construint un assaig tensat per la indagació entre el desconegut i el que coneixem. 2009: Medalla d'Or de la Ciutat de Vic per la seva destacada trajectòria cívica, universitària, pedagògica, intel·lectual i editorial que tant ha afavorit la ciutat de Vic, la comarca d'Osona i el conjunt del país.
Durant el curs 2006/2007, en agraïment a la seva tasca, la Universitat de Vic decidí anomenar oficialment a la seva biblioteca amb el nom de Biblioteca Ricard Torrents.
El 2020 la Universitat de Vic i Eumo Editorial van impulsar el Premi d'Assaig Ricard Torrents per promoure l'assaig en llengua catalana sobre humanitats, ciències, educació i universitat.
Referències
Enllaços externs Dietari personal de Ricard Torrents
Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis Categoria:Creus de Sant Jordi 2007 Categoria:Escriptors osonencs contemporanis en català Categoria:Folguerolencs Categoria:Membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC Categoria:Premis Nacionals de Pensament i Cultura Científica Categoria:Universitat de Vic Categoria:Traductors de la Bíblia al català Categoria:Traductors osonencs Categoria:Traductors del grec al català Categoria:Traductors de l'hebreu Categoria:Traductors de l'alemany al català Categoria:Científics osonencs Categoria:Traductors catalans del sud contemporanis Categoria:Religiosos osonencs Categoria:Científics catalans del sud contemporanis Categoria:Teòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Teòlegs del segle XXI Categoria:Teòlegs del segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX