Els Sultanats del Dècan eren cinc regnes indis baixmedievals —a l'altiplà Dècan, entre el riu Krishna i la serralada Vindhya—, governats per dinasties musulmanes: Ahmednagar, Berar, Bidar, Bijapur i Golkonda. Els sultanats s'havien independitzat durant la ruptura del Sultanat de Bahmani.Majumdar, R. C. (ed.) (2006). The Delhi Sultanate, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, p. 269. El 1490, Ahmednagar va declarar la independència, seguit de Bijapur i Berar el mateix any. Golkonda es va independitzar el 1518 i Bidar el 1528.Majumdar, R. C. (ed.) (2007). The Mughul Empire, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, , p.412.
Tot i que els cinc sultanats eren governats per musulmans, els seus fundadors eren d'orígens diversos, i sovint no musulmans: el sultanat d'Ahmednagar era d'origen hindú-braman; el sultanat de Berar, kanarès-hindú; el sultanat Bidar va ser fundat per un antic esclau turc; el sultanat de Bijapur va ser fundat per un esclau georgià comprat per Mahmud Gawan; i el sultanat de Golkonda era d'origen turcmà.
Encara que generalment rivals, els sultanats es van aliar entre ells contra l'Imperi Vijayanagar el 1565, debilitant definitivament Vijayanagara en la batalla de Talikota. En particular, l'aliança va destruir tota la ciutat de Vijayanagara, amb importants temples, com el temple Vitthala, que van ser arrasats.
El 1574, després d'un cop d'estat a Berar, Ahmednagar el va envair i conquerir. El 1619, Bidar va ser annexionat per Bijapur. Els sultanats van ser conquistats més tard per l'Imperi mogol: Berar va ser desposseït d'Ahmednagar el 1596; Ahmednagar va ser completament presa entre 1616 i 1636; i Golkonda i Bijapur van ser conquerides per la campanya d'Aurangzeb del 1686-1877.
Sultanat d'Ahmednagar
miniatura|Chand Bibi, una pintura del segle XVIII El sultanat d'Ahmednagar va ser fundat per Malik Ahmad Nizam Shah I, que era fill de Nizam-ul-Mulk Malik Hasan Bahri. Malik Ahmad Nizam Shah I va ser el governador de Junnar. Després de derrotar l'exèrcit bahmani dirigit pel general Jahangir Khan el 28 de maig de 1490, va declarar la independència i va establir el domini dinàstic sobre Ahmednagar. El territori del sultanat estava situat al nord-oest de Dècan, entre els sultanats de Gujarat i Bijapur. Inicialment, la seva capital era a Junnar. El 1494 es van establir les bases de la nova capital d'Ahmednagar. Malik Ahmed Shah, després de diversos intents, va assegurar la fortalesa de Daulatabad el 1499.
Després de la mort de Malik Ahmed Shah el 1510, el seu fill Burhan, un noi de set anys, va ocupar el seu lloc. Burhan Shah I va morir a Ahmednagar el 1553. Va deixar sis fills, dels quals Hussain el va succeir. Després de la mort de Hussain Shah I el 1565, el seu fill Murtaza (menor d'edat) va pujar al tron. Mentre Murtaza era un nen, la seva mare, Khanzada Humayun Sultana, va governar com a regent durant diversos anys. Murtaza Shah es va annexionar Berar el 1574. A la seva mort, el 1588, el seu fill Miran Hussain va pujar al tron; però el seu regnat va durar poc més de deu mesos, ja que va ser enverinat. Ismail, cosí de Miran Hussain, va ser elevat al tron, però el poder real estava en mans de Jamal Khan, el líder del grup Deccani a la cort. Jamal Khan va ser assassinat en la batalla de Rohankhed el 1591; i aviat Ismail Shah també va ser capturat i confinat pel seu pare Burhan, que va ascendir al tron com Burhan Shah. Després de la mort de Burhan Shah, el seu fill gran Ibrahim va pujar al tron. Ibrahim Shah va morir només després d'uns mesos en una batalla amb el sultanat de Bijapur. Aviat, Chand Bibi, la tia d'Ibrahim Shah, va proclamar Bahadur, el fill petit d'Ibrahim Shah, com el legítim sultà; i es va convertir en regent. El 1596, un atac mogol dirigit per Murad fou rebutjat per Chand Bibi.
Després de la mort de Chand Bibi el juliol del 1600, Ahmednagar fou conquerida pels mogols i Bahadur Shah fou empresonat. Però Malik Ambar i altres funcionaris d'Ahmednagar van desafiar els mogols i van declarar Murtaza Shah II com a sultà el 1600 en una nova capital, Paranda. Malik Ambar va esdevenir primer ministre i Vakil-us-Saltanat d'Ahmednagar. Més tard, la capital es va traslladar primer a Junnar i després a una nova ciutat, Khadki (més tard Aurangabad). Després de la mort de Malik Ambar, el seu fill Fath Khan es va rendir als mogols el 1633 i va lliurar al jove governant Nizam Shahi Hussain Shah, que va ser enviat com a presoner al fort de Gwalior. Però aviat Shahaji, amb l'ajut de Bijapur, va col·locar al tron un descendent infantil de la dinastia Nizam Shahi, Murtaza, però va actuar com a regent. El 1636, Aurangzeb, el virrei mogol de Dècan, finalment va annexionar el sultanat a l'Imperi mogol, després de derrotar Shahaji.
Governants Malik Ahmad Nizam Shah I (1490–1510) Burhan Nizam Shah I (1510–1553) Hussain Nizam Shah I (1553–1565) Murtaza Nizam Shah I (1565–1588) Miran Nizam Hussain (1588–1589) Isma'il Nizam Shah (1589–1591) Burhan Nizam Shah II (1591–1595) Ibrahim Nizam Shah (1595–1596) Ahmad Nizam Shah II (1596) Bahadur Nizam Shah (1596–1600) Murtaza Nizam Shah II (1600–1610) Burhan Nizam Shah III (1610–1631) Hussain Nizam Shah II (1631–1633) Murtaza Nizam Shah III (1633–1636).Michell, George & Mark Zebrowski. Architecture and Art of the Deccan Sultanates (The New Cambridge History of India Vol. I:7), Cambridge University Press, Cambridge, 1999, , p.274
Sultanat de Berar
El sultanat de Berar va ser fundat per Fath Allah Imad al-Mulk, que va néixer hindú de Kannadiga, però va ser capturat de noi per les forces Bahmani, que estaven en una expedició contra l'Imperi Vijayanagara i el van criar com a musulmà. El 1490, durant la desintegració del sultanat de Bahmani, Imad-ul-Mulk, aleshores governador de Berar, va declarar la independència i va fundar la dinastia Imad Shahi del sultanat de Berar. Va establir-ne la capital a Achalpur (Achalpur), i Gawilgarh i Narnala també van ser fortificats.
A la seva mort, el 1504, Imad-ul-Mulk va ser succeït pel seu fill gran, Ala-ud-din. El 1528, Ala-ud-din va resistir l'agressió d'Ahmednagar amb l'ajut de Bahadur Shah, sultà de Gujarat. El següent governant de Berar, Darya, va intentar primer aliar-se amb Bijapur, per evitar l'agressió d'Ahmednagar, però no va tenir èxit. Més tard, va ajudar Ahmednagar en tres ocasions contra Bijapur. Després de la seva mort, el 1562, el seu fill Burhan, encara nen, el va succeir; però el 1574 Tufal Khan, un dels ministres de Burhan, va usurpar el tron. El mateix any, Murtaza I, soldà d'Ahmednagar, va annexionar Berar al seu sultanat. Burhan, Tufal Khan i el fill de Khan, Shamshir-ul-Mulk, van ser traslladats a Ahmednagar i confinats en una fortalesa on tots ells van morir posteriorment.Majumdar, R. C. (ed.) (2007). The Mughul Empire, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, p. 463–466.
Governants Fathullah Imad-ul-Mulk (1490–1504) Aladdin Imad Shah (1504–1530) Darya Imad Shah (1530–1562) Burhan Imad Shah (1562–1574) Tufal Khan (usurpador) (1574)
Sultanat de Bidar
Bidar era el més petit dels cinc sultanats del Dècan. Qasim Barid, fundador de la dinastia Barid Shahi, es va unir al servei del governant Bahmani Mahmud Shah Bahmani (r. 1482-1518) com a sar-naubat (comandant), i més tard es va convertir en un mir-jumla (governador) del sultanat de Bahmani. El 1492 es va convertir de facto en governant de Bahmani, tot i que el sultà Mahmud Shah Bahmani hi va romandre com a governant nominal.
Després de la mort de Mahmud Shah Bahmani el 1504, el seu fill Amir Barid va controlar l'administració del sultanat de Bahmani. El 1528, amb la fugida de l'últim sobirà Bahmani, Kalimullah, de Bidar, Amir Barid es va convertir pràcticament en un governant independent. Amir Barid va ser succeït pel seu fill Ali Barid, que va ser el primer a assumir el títol de sha. Ali Barid va participar en la batalla de Talikota i era aficionat a la poesia i la cal·ligrafia.
Governants Qasim Barid I (1492–1504) Amir Barid I (1504–1542) Ali Barid Shah I (1542–1580) Ibrahim Barid Shah (1580–1587) Qasim Barid Shah II (1587–1591) Ali Barid Shah II (1591) Amir Barid Shah II (1591–1600) Mirza Ali Barid Shah III (1600–1609) Amir Barid Shah III (1609–1619)
Sultanat de Bijapur
miniatura|Ibrahim Adil Shah II Situat al sud-oest de l’Índia, a cavall entre la serralada dels Ghats Occidentals , al sud de Maharashtra i al nord de Karnataka, el sultanat de Bijapur va estar governat per la dinastia Adil Shahi del 1490 al 1686. Els Adil Shahis eren originàriament governadors provincials del sultanat de Bahmani; però amb la ruptura de l'estat Bahmani després del 1518, Ismail Adil Shah va establir un sultanat independent. Ismail Adil Shah i els seus successors van embellir la capital de Bijapur amb nombrosos monuments.
Els Adil Shahis van lluitar contra l'Imperi Vijayanagara, que es trobava al sud, a través del riu Tungabhadra, però també va lluitar contra els altres sultanats del Dècan. No obstant això, els cinc sultanats van combinar forces per derrotar decisivament Vijayanagar en la batalla de Talikota el 1565, després de la qual es va trencar l'imperi, i Bijapur pren el control del Raichur Doab. El 1619, els Adil Shahis van conquerir el veí sultanat de Bidar, que es va incorporar al seu regne.
Més tard, al , els marathas es van revoltar amb èxit sota el lideratge de Shivaji; van capturar parts principals del sultanat i la seva capital, Bijapur. El sultanat, debilitat, va ser conquerit per Aurangzeb el 1686, amb la caiguda de Bijapur, cosa que va posar fi a la dinastia.
Governants Yusuf Adil Shah (1490–1510) Ismail Adil Shah (1510–1534) Mallu Adil Shah (1534–1535) Ibrahim Adil Shah I (1535–1558) Ali Adil Shah I (1558–1580) Ibrahim Adil Shah II (1580–1627) Mohammed Adil Shah (1627–1656) Ali Adil Shah II (1656–1672) Sikandar Adil Shah (1672–1686)
Sultanat de Golkonda
miniatura|Un manuscrit que representa la pintura d'Abul Hasan Qutb Shah, l'últim governant del sultanat de Golkonda El fundador de la dinastia, el sultà Quli Qutb-ul-Mulk, va emigrar a Delhi des de Pèrsia amb alguns dels seus parents i amics a principis del . Més tard, va emigrar cap al sud cap al Dècan i va servir al sultà Bahmani Muhammad Shah I. Quli Qutb-ul-Mulk va conquerir Golkonda i es va convertir en governador de la regió de Telangana el 1518, després de la desintegració del sultanat de Bahmani. Poc després, va declarar la seva independència i va prendre el títol de Qutb Shah. La dinastia va governar durant 171 anys, fins que l'exèrcit de l'emperador mogol Aurangzeb va assetjar i conquerir Golkonda el 1687.
Sultan Quli Qutb-ul-Mulk (1518–1543) Jamsheed Quli Qutb Shah (1543–1550) Subhan Quli Qutb Shah (1550) Ibrahim Quli Qutub Shah (1550–1580) Muhammad Quli Qutb Shah (1580–1611) Sultan Muhammad Qutb Shah (1611–1626) Abdullah Qutb Shah (1626–1672) Abul Hasan Qutb Shah (1672–1687)Michell, George & Mark Zebrowski. Architecture and Art of the Deccan Sultanates (The New Cambridge History of India Vol. I:7), Cambridge University Press, Cambridge, 1999, , p.275.
Una contribució important va ser el desenvolupament de la llengua dakhani, que, després d'haver començat a desenvolupar-se sota els governants bahamani, es va convertir en una llengua literària parlada i independent durant aquest període en què manlleven l'àrab-persa, el marathi, el kannada i el telugu. Més tard, el dakhani es va conèixer com a dakhani urdú per distingir-lo de l'urdú del nord de l'Índia.
La pintura en miniatura de Deccani —que va florir a les corts d'Ahmednagar, Bijapur i Golkonda— és una altra important contribució cultural dels sultanats del Dècan.
Pertanyen a aquest període esplendors arquitectòniques del Dècan com Charminar i Gol Gumbaz. Diversos monuments construïts pels sultanats del Dècan figuren en una llista provisional per ser nomenats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. També cal destacar la tolerància religiosa mostrada pels governants Nizam Shahi, Adil Shahi i Qutb Shahi.
Ahmednagar