A Bolívia, un territori indígena originari camperol, és una entitat territorial autònoma.
Història Les terres comunitàries d'origen (TCO) van ser territoris en poder dels pobles indígenes a través de títols col·lectius. A partir de la publicació del decret suprem 0727 de 6 de desembre de 2010 les TCO van passar a denominar-se territoris indígenes originaris camperols (TIOC).
La creació d'aquests territoris ha estat un objectiu important dels moviments indígenes bolivians i una iniciativa política impulsada per governs nacionals identificats tant pel neoliberalisme com pels indígenes. Les TCO estan sent incloses sota el règim d'autonomia indígena originària camperola. A juny de 2009 s'havien proposat 60 TCO en les terres baixes, de les quals 12 havien completat la titulació i 143 s'havien proposat en les terres altes, de les quals 72 tenien títols definitius. Més de 16.800.000 hectàrees han estat incorporades a les terres comunitàries d'origen a desembre de 2009, més del 15% de la superfície terrestre de Bolívia.
La titulació de territoris indígenes va ser impulsada per la Marxa pel Territori i la Dignitat de juliol i agost de 1990, organitzada per la Confederació de Pobles Indígenes de l'Orient Bolivià (CIDOB). Aquesta marxa va exigir el reconeixement de quatre territoris indígenes, la qual cosa va ser atorgat mitjançant decrets suprems emesos el 24 de setembre de 1990. El reconeixement estatal es va formalitzar a través de la llei de Reforma Agrària de 1993, que va autoritzar la tinença comunitària de terres i va formalitzar les terres comunitàries d'origen com a vehicle d'aquesta tinença. La responsabilitat de verificar i atorgar el títol va recaure en l'Institut Nacional de Reforma Agrària. Page unclear, see search for "INRA". En la revisió de 1994 de la Constitució de Bolívia es va incorporar en l'article 171 que els indígenes tenien dret a exercir "drets socials, econòmics i culturals" a través de les TCO. En la constitució de 2009, les TCO reapareixen com a territoris indígenes originaris camperols en l'article 403. Un estudi de la Fundación Tierra va trobar que si bé el govern d'Evo Morales ha avançat significativament en la titulació de TCO, s'ha resistit a garantir els drets constitucionals dels residents de TCO sobre el maneig dels seus territoris i recursos.
Per a maig de 2020 existien 405 TCO, d'elles 347 pertanyen a terres altes i 58 a terres baixes, i la superfície titulada ascendeix a 24.012.318 hectàrees.
TCO Localització Àrea(hectàrees) Data d'establiment Establert per Pobles indígenes Estatus previ Territori indígena Sirionó 52.408,71 24 de setembre de 1990 Decret suprem 22609 Sirionó Territori indígena i parc nacional Isiboro-Sécure Límit Cochabamba/Beni 1.372.180 24 de setembre de 1990 Decret suprem 22610 Mojeño trinitario, yuracaré, Tsimane' Parc nacional (desde 1965) Territori indígena multiétnico I Beni 365 483,26 24 de setembre de 1990 Decret suprem 22611 Mojeño trinitario, mojeño ignaciano, movima, yuracaré, Tsimane' Territori indígena Chimán I Beni 337.360,44 24 de setembre de 1990 Decret suprem 22611 Tsimane' Reserva de la biosfera i terra comunitària d'origen Pilón Lajas Regió de Yungas, nord de La Paz i del Beni 400.000 9 d'abril de 1992 Decret suprem 23110 Mosetén, Tsimane', Tacanes Reserva de la biosfera (des de 1977) Terres comunitàries d'origen Chayantaka Nord de Potosí 36.366,79 Juliol de 2005 Titulació INRA completada Ayllu Chayantaka Territori indígena Lomerío Chiquitano 259.188 9 d'abril de 1992juny de 2006 Decret suprem 23112Titulació INRA completada Chiquitanos Territori indígena chiquitano Monte Verde Província Ñuflo de Chaves, Santa Cruz 947.440,8 3 de julio de 2007 Titulació completada i atorgada Chiquitanos Territori indígena Araona 9 d'abril de 1992 Decret suprem 23108 Terres comunitàries d'origen Yuki-Río Ichilo Cochabamba 9 d'abril de 1992abril de 1997 Decret suprem 23111Título INRA RTIT00-000006 Yuqui, yuracaré, mojeño trinitario, movima Terres comunitàries d'origen Yuracaré Cochabamba 241 170.5 Yuracaré Terres comunitàries d'origen Avatiri Ingre Chuquisaca GuaraníEstades amb guaranís en condicions de servitud at paragraph 200. Terres comunitàries d'origen Avatiri Huacareta Chuquisaca Guaraní Terres comunitàries d'origen Avatiri Ingre Chuquisaca Guaraní Terres comunitàries d'origen Machareti-Ñancaroinza-Carandayti Chuquisaca Guaraní Terres comunitàries d'origen Itikaraparirenda Chuquisaca Guaraní Territori autònom Guaraní Charagua Iyambae Santa Cruz Guaraní Terres comunitàries d'origen Nor Lípez Provincia de Nor Lípez, Potosí 2.000.91 19 d'abril de 2011 Titulació INRA completada Central Única Provincial de Comunidades Originarias de Nor Lípez Terres comunitàries d'origen Jatun Ayllu-Juchuy Ayllu-Chaupi Ayllu Provincia de Sud Lípez, Potosí 1.557.532 19 d'abril de 2011 Titulació INRA completada Comunitats indígenes Jatun Ayllu, Juchuy Ayllu, Chaupi Ayllu Terres comunitàries d'origen Enrique Baldivieso Provincia d'Enrique Baldivieso, Potosí 227 003 19 d'abril de 2011 Titulació INRA completada Central Única de la Província de Comunitats Originàries Enrique Baldivieso
Referències
Categoria:Bolívia Categoria:Indigenisme