El yagua és una llengua que es parla principalment en el el Perú nord-oriental pel poble del mateix nom.Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh El 2005 sembla que uns quants parlants podrien haver emigrat a través de la frontera entre Perú i Colòmbia a prop la ciutat de Leticia. Un terç de la població és monolingüe, i el yagua és la llengua d'instrucció a les escoles primàries locals.
Nom L'exònim es lletreja Yagua, Yawa, Yahua, Llagua, Yava, Egua. També es coneix com Nijyamïï Nikyejaada.
Afiliació genètica El yagua forma una branca de la família peba-yaguan.
Situació sociolingüística Cap a fins del , hi havia aproximadament 6.000 parlants de la llengua. En aquell temps, una majoria de yaguas eren bilingües en castellà i yagua. Unes quantes comunitats distants eren encara en gran part monolingües, i els nens aprenien la llengua. Així i tot, en algunes comunitats hi havia pressió parterna en els nens per a parlar només castellà. Alguns yaguas són monolingües en castellà.
Hi ha algun grau de semilingüisme entre algunes dones yagua culturalment assimilades a la cultura peruana principal. Contrasten amb altres tres grups de yaguas: 1) dones majors que són fluides en la llengua yagua amb algun grau d'espanyol, 2) monolingüe yagua no assimilats, i 3) homes, tots els que parlen yagua amb graus variables de fluïdesa en castellà. A aquestes dones joves se'ls dirigeix principalment en yagua, però responen en un castellà simplificat.Payne, Thomas E. (1997).:17
Fonologia El yagua té 6 vocals i 11 consonants, tal com es mostra a la taula següent. (Símbols ortogràfics en negreta, valors IPA entre claudàtors.)
Vocals Anterior Central Posterior Tancada i ɨ u Mitjana e o Oberta a
Algunes vocals mostren un grau significatiu de variació al·lofònica, sobretot /u/ que pot ser o , i /a/, que pot ser o . Les vocals són tant orals com nasals.
Consonants BilabialAlveolarPostalveolarPalatalVelarGlotalNasal m n Oclusiva p t k Africadač Fricativa s hBategant r Aproximant w y
Una consonant nasal que precedeix una vocal nasal és un so nasal simple ([m], [n]); però una consonant nasal que precedeix una vocal oral té una alliberació oral ([mb], [nd]) Tots els fonemes llevat /s/, /tʃ/, i /j/ poden ser palatalitzats. A més, es poden labialitzar les parades bilabials. /s/ i /tʃ/ mostren una variació al·lofònica significativa, ja que estan peo-oclusives o no. Per tant, /s/ oscil·la de [s] a [ts], i /tʃ/ oscil·la de [tʃ] a [ʃ]. La ròtica r sovint és retroflexa () i pot tenir certa lateralitat (); també es pot sentir la bategant simple (). /r/ també es pot realitzar com a [d], especialment quan es palatalitza. /w/ pot ser realitzada com a [β], especialment quan es palatalitza. Dins d'una paraula, hi ha metàtesi de qualsevol morfema-final /j/ amb l'aparició de la síl·laba següent
La llengua té un to o un sistema complex d'accent tonal, però mai no s'ha descrit adequadament.
Morfologia Aquesta llengua és altament aglutinant, tal que la majoria de paraules consten de morfemes múltiples, i una sola paraula pot contenir més d'un lexema.
Substantius Alguns substantius yaguas amb terminacions que semblen poder indicar gènere o categoria animat (amb noms científics de Fleck, Uaquí & Jiménez 2012Fleck Zuazo, David William; Fernando Shoque Uaquí Bëso; Daniel Manquid Jiménez Huanán. 2012. Diccionario Matsés-Castellano: con índice alfabético castellano-Matsés e índice semántico castellano-Matsés. Primera edición, mayo de 2012. Iquitos, Perú: Tierra Nueva. .):
Paraules amb el sufix -siy:
Yagua Espanyol Nom científic canuma̱síy avoceta Recurvirostra andina ca̱púúsiy esp. de peix coochíy lloro cucasíy esp. de granota cúúchiy chancho dasíy cunchi (peix) Paulicea (?) jatinru̱síy esp. d'ocell ja̱a̱vachí cupizo (regional) Podocnemis sextuberculata darichíy estavella
Paraules amb el sufix -nu:
Yagua castellà Nom científic baañú llisa (peix) Leporinus spp. bicanú cadell (peix) Acestrorhynchus cachúúnu choro (mico) Lagothrix lagothricha ca̱pyanú̱nu esp. d'escurçó caseetuuñú esp. d'ocell caváñu cavall caváñu junusííñu esp. de planta co̱co̱biinú panguana Crypturellus undulatus cucantáñu tigrillo Leopardus pardalis cudííñu esp. d'oreneta cúúmunú guayabo cunucúnu esp. de rosegador chapíínu orruga, cuc daañú esp. d'ocell deetiñú pal de sang Swartzia cuspidata dinupasúyanu esp. de còndor já̱á̱cachoonú lorillo (ocell) já̱á̱cuvóónu huancahui (ocell) Herpetotheres cachinnans jádanú huayruru, huairuro (arbre) Ormosia coccinea já̱á̱nuja̱a̱nú ampiguayo jaseenú charapilla (arbre) Dipteryx játu̱o̱nú suri (larva) jávanu corc Rhynchophorus javayanú esp. de tucà ja̱á̱yanú chuchupe Matisia sp. ji̱chiinú cuc parasítico múranu huacapu (arbre) Minquartia guianensis matyiiñú zapote (arbre) muchánnu planta que dona tint saritíñu llet-caspi Couma macrocarpa
Paraules amb el sufix -tu:
Yagua castellà Nom científic bayantú esperit bóontú xiclet buuchinatyú huitina buuryatú esp. de ratlla cabeetú atadijo (arbre) cáboonutú esp. d'ocell capítyu caragol cáriitú liana espinosa carye̱e̱tyú pedrillo (ocell) ca̱siityú esp. de coleòpter caya̱a̱tu pedrillo (ocell) có̱co̱tu esp. de granota co̱ratú petxines co̱o̱tu cranc cumayo̱o̱tu chotacabras Caprimulgidae cúútyu esp. de cérvol cuva̱tyú esp. de granota que el seu̱o̱tu papallona chu̱chu̱tyú esp. de vespa diintyú ronsapa Apis mellifera ? duura̱tu esp. de palmera ja̱á̱ntu dofí jánarityú puma jánu̱tyu pa̱jiitú mandrós ja̱a̱nu̱tyú esp. de goso formiguer járeetú helécho Cyatheaceae já̱á̱rimyu̱tyú esp. de granota ja̱a̱rityú esp. de colom ja̱á̱ryootú esp. de granota ja̱á̱sariityú esp. de granota jasecca̱a̱tu esp. de plàtan ja̱a̱suutyú esp. de llúdria játintyu montete (ocell) Nothocrax urumutum ja̱a̱tííña̱tu esp. de granota já̱a̱tyú anona (fruita) Rollinia mucosa jiicara̱a̱tu aranya aquàtica nimyutú palometa (peix) Mylossoma spp., Metynnis morichatú salamanquesa Squamata múcatyu esquirol ni̱ntyú pinya Referències
Bibliografia Payne, Doris L. 1986. Basic word order in Yagua. Handbook of Amazonian Languages 1, ed. Por Desmond Derbyshire y Geoffrey Pullum. Berlín: Mouton. Payne, Doris L. Próximo. Source of the Yagua classifier system. Payne, Thomas E. 1994. The Twins Stories: Participant Coding in Yagua Narrative. Berkeley: Universidad de Prensa de California. Powlison, Paul y Esther Powlison. 1958. "El sistema numérico del yagua."
Categoria:Llengües del Perú