Aeolidiella alderi, de nom vulgar eolidaci d'Alder, és una espècie de nudibranqui eolidioïdeu de la familia eolidiídis, descrita per primer cop el 1852 per W. P. Cocks.MolluscaBase eds. (2021). MolluscaBase. Aeolidiella alderi (Cocks, 1852). Accessed through: World Register of Marine Species at: http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&id=138710 on 2021-08-22 El seu nom honora el record del zoòleg Joshua Alder.
Descripció L'eolidaci d'Alder és un petit mol·lusc de cos aplanat i ample, però no tant com altres representants de la família, el qual pot arribar a assolir una longitud de 37 mm. El parell de tentacles orals del cap és més llarg que els rinòfors que són curts i llisos. La superfície dorsal del cos té fins a 16 files obliqües de cerata a cada costat, unes excrescències de la paret del cos que augmenten la superfície disponible per a la respiració. Els grups de cerata contenen extensions de l'intestí, de manera que varien de color segons la dieta de l'animal. La primera fila de cerata té extensions reduïdes de glàndules digestives i són blanques, formant un collaret. Les files de cerata estan proveïdes de cnidosacs que contenen cèl·lules urticants, derivades de les anemones de mar que l'animal menja i que passen sense metabolitzar pel seu cos. En el seu cos, també s'hi troben zooxantel·les simbiòtiques, adquirides igualment amb l'alimentació. Sovint tenen copèpodes paràsits.
Distribució i ecologia És un invertebrat característic del Mediterrani i present a tota la costa catalana; també s'ha registrat a l'oceà Atlàntic nord, enfront d'Irlanda, i al mar del Nord. És una espècie d'aigües poc profundes i es troba a la zona intermareal i infralitoral superior, a sota dels còdols. És un animal depredador i s'alimenta d'una dotzena d'espècies d'anemones de mar.
Referències
Vegeu també
Spurilla neapolitana, espècie amb la qual, Aeolidiella alderi comparteix hàbitat i aspecte. Cuthona granosa, espècie semblant als individus joves d'Aeolidiella alderi
Categoria:Nudibranquis