Història de Lagos (Portugal)

miniatura|300x300px|Vista aèria de Lagos Lagos és una ciutat del Districte de Faro, a Portugal. Segons la tradició, la ciutat fou fundada prop de 2.000 anys abans de la nostra era,PAULA, 1992:21. i ha estat sota domini dels cartaginesos,ROCHA, 1910:15-16. romansCOUTINHO, 2008:9. i musulmans. Després de la conquista cristiana, tingué un paper preponderant en els descobriments, i era la principal ciutat de l'Algarve, posició que prengué Faro després del devastador sisme de 1755.COUTINHO, 2008:10.COUTINHO, 2008:42. La recuperació en fou difícil per la Guerra del Francés i la Guerra Civil portuguesa;PAULA, 1992:78. torna a tenir importància a mitjan , amb el desenvolupament de les indústries, sobretot conserveres.COUTINHO, 2008:77. Després de la Segona Guerra Mundial, substitueix les activitats industrials pel turisme.COUTINHO, 2008:80-83 esquerra|miniatura|Monte Molião, que preserva parts d'una estructura defensiva (emmurallada) celta que remunta a finals del i III ae esquerra|miniatura|Vestigis de l'època neolítica al Museu de Lagos

Prehistòria i colonització primitiva La presència humana al territori que seria Portugal començà en el Paleolític inferior, i en tenim vestigis d'una indústria lítica preacheuliana. Durant l'edat de pedra ja existia una activitat pescadora rudimentària a Lagos, utilitzant hams fets amb banyes de cérvol, trobats per l'arqueòleg Estácio da Veiga en cavernes.ROCHA, 1910:41. Es pensa que llavors hi havia molts cérvols a la regió, doncs se n'han trobat més eines fetes amb banya, que servien per a la collita i sementera de blat, ordi, llegums, etc. Fins a la conquesta romana, s'empraven en la pesca embarcacions fetes de cuir, amb pal de fusta prima. Els productes de la pesca de Lagos, sobretot tonyina i sardina, que eren exportats salats, van arribar a tenir gran fama durant les antigues civilitzacions, i formaven part dels canvis comercials entre la Turdetània i el nord d'Àfrica.ROCHA, 1910:42. L'historiador Faria e Castro va relatar que en la seua època encara existien vestigis de les grans pesques que es feien en l'antiguitat, en especial de tonyina, que es transportava en salaó fins a Cartago, on era molt apreciat. Per confirmar aquesta teoria, Faria e Castro cita diversos autors antics, com Ateneu, Plini i Estrabó, que afirmaven que era prou antiga la pesca de la tonyina a la costa lusitana. L'historiador referia que el transport de peix salat arribava a Grècia, durant l'època d'Hipòcrates. Un dels hàbits coneguts dels mariners era sacrificar una tonyina al déu Neptú, quan era molt abundant la pesca d'aquest peix.

La península Ibèrica fou habitada sobretot pels pobles ibers, i envaïda pels celtes al . Segons la tradició, sobre el 1899 ae fou fundat un poblat denominat Lacóbriga a la zona on és l'actual Lagos, tot i que la localització d'aquest nucli urbà no ha estat totalment determinada; se n'han donat com a hipòtesi Fonte Coberta, Serro da Amendoeira, Paúl, Figueira da Misericórdia, i Monte Molião, i aquest últim lloc n'és el més probable. La formació de la ciutat s'uneix a una llegenda en què un net de Tubal, denominat Brigo, quart rei d'Hispania, edifica algunes ciutats fortificades al llarg del seu territori, que es denominen Brigos en homenatge al fundador. Aquesta llegenda està també relatada en un manuscrit, Fundació de Lagos, que formava part de la biblioteca del Convent da Senhora da Glória, i que afirmava que Brigo havia fundat una població al lloc posteriorment conegut com Paúl da Abedoeira, que rebé el nom de Lacóbriga. João Baptista Carvalho opinava que la ciutat de Lacóbriga havia estat creada al 1006 ae, basant-se en l'obra Euchiridion dels Temps, mentre que l'Encyclopedia Portuguesa Illustrada - Diccionari Universal referia que segons Cardoso Rodrigues, Mendes da Silva i altres autors, la ciutat havia estat edificada per Brigo al 1899 ae. El Diccionario Corographico de Francisco Cardoso de Azevedo informava que segon algunes fonts, la ciutat havia estat creada el 1897 ae per Brigo, mentre que unes altres n'apuntaven els cartaginesos com a fundadors. L'historiador Florião do Campo va afirmar que la ciutat havia estat fundada pels lacons. El terme Brigo l'explica la revista Archeologo Portuguez com d'origen celta, amb el significat de 'fortalesa'. Les obres Corographia do Algarve i Història del Regiment d'Infanteria núm. 15 consideren Paul com a probable localització de l'antiga ciutat, teoria corroborada per l'arqueòleg Estácio da Veiga, que identificà aquell lloc com la Lacóbriga descrita per Pomponi Mela. A Paul es trobaren vestigis d'ocupació romana. Segons l'Arxiu Històric de Portugal, Lacóbriga se situava a uns 1.500 m del centre de l'actual ciutat de Lagos, mentre que altres autors pensaven que se situaria a Monte Molião, un pujol a 1.200 m del centre, excavat per Estácio da Veiga, on trobaren restes prehistòriques, com ceràmica i ossos d'animals, i romanes com un cementeri, ceràmica i altres objectes, i algunes estructures com una cisterna de 4 m de profunditat.ROCHA, 1910:17-18

Els antics geògrafs referiren l'existència de dues ciutats amb el nom de Lacóbriga, i Antoní en dona un nombre encara superior. miniatura|Mapa polític i etnolingüístic de la península Ibèrica, al 300 ae

Contacte amb els fenicis i domini cartaginés Segons alguns historiadors citats per João Pulo Rocha el 1910, els primers fenicis arriben a la península Ibèrica al voltant del 935 ae, cercant-hi or i argent, i hi tornen uns anys després amb una flota major, que arriba fins al cap de Sâo Vicente. A Lagos s'han trobat vestigis fenicis, com ceràmica al carrer de Barroca, datada dels segles VIII ae al VII ae, i que proven que Lacóbriga tingué contacte amb els pobles d'Orient. No obstant això, els contactes amb els pobles nadius no sempre foren amistosos, i dugueren a enfrontaments amb els fenicis, per això demanaren ajut als seus aliats cartaginesos. Aquests arriben a la península al voltant del 600 ae, i s'hi estableixen. Una altra civilització que també té contacte amb els pobles de la península Ibèrica fou la grega, que estableix colònies comercials en diversos punts del litoral. Segons Plini el Vell i altres historiadors antics, els contactes amb aquestes tres civilitzacions i després amb els celtes foren molt benèfics per als turdetans, entre els quals s'incloïen els lacobrigenses, que aconseguiren un desenvolupament superior cultural i de producció en relació amb altres pobles lusitans. Les tècniques agrícoles permeten l'exportació en grans quantitats de blat, vi, cera i oli, mentre que la indústria pescadora i de salines possibiliten l'exportació de peix. A més, també produïen ceràmica, i teixien amb dibuixos geomètrics, amb què feien roba coneguda com sentulata.ROCHA, 1910:18-19

Segons Estrabó, la ciutat fou conquerida pels cartaginesos, dirigits per Amílcar Barca.ROCHA, 1910:19-20. Els antics cronistes relaten que la ciutat s'arruïnà durant el domini cartaginés, gairebé totalment destruïda en un sisme i conseqüent tsunami al .CARDOSO, 1997:32. La ciutat fou reedificada en un nou indret pel capità Boodes o Bohodes, que havia estat enviat de Cartago per a succeir a Hanno. S'han donat diverses dates per a la fundació de la nova ciutat, com el 250 ae o 300 ae, iPomponi Mela i Laimundo de Ortega proposen la data del 400 ae. No obstant això, l'antiga urbs, a Monte Molião, continuà habitada. La ciutat tingué un període de gran prosperitat durant el domini cartaginés, a causa de la gran producció pesquera i agrícola, captura de corall, i a la gran badia que era molt buscada pels vaixells per estar abrigada dels vents dominants. esquerra|miniatura|Vestigis de la presa romana de Fonte Coberta, a Lagos

Domini romà A causa de la temptativa cartaginesa de dominar la península, els celtibers criden el suport dels romans. Comencen les guerres púniques: el 206 ae Gades (Cadis) es va rendir Roma, i acaba així la Segona Guerra Púnica i el domini de Cartago a la península. La civilització romana comença llavors una sèrie de campanyes militars per dominar tota la península, que van trigar prop de 200 anys. El 155 ae s'inicia la Guerra lusitana.CAPELO et al, 1994:9. La resistència als exèrcits romans és dirigida per Viriat, entre 147 i 139.CAPELO et al, 1994:10. Després de la seua mort, la major part de la Lusitània és conquerida pel comandant Dècim Juni Brut Galaic, incloent-hi la ciutat de Lacóbriga. Viriat és succeït per Quint Sertori, contra Quint Cecili Metel Pius i Gneu Pompeu Magne, a partir del 80.ARRUDA, 2007:20.

El domini romà marca profundament el futur territori portugués, i la ciutat de Lacóbriga no n'és una excepció; als carrers 25 d'Abril i Silva Lopes s'han trobat restes d'un complex que incloïa salaons, en ús entre els segles II i VI, i el femer d'una fàbrica de ceràmica romana.COUTINHO, 2008:9-10. La ciutat tenia una certa influència en la regió, el seu poder administratiu potser comprenia la població romana de la zona d'Abicada, a la ria d'Alvor. S'han trobat vestigis romans al voltant de Lagos, com ara monedes d'argent i altres objectes metàl·lics, i vestigis d'edificis al voltant de l'actual ciutat, especialment a la zona de Monte Molião.ROCHA, 1910:74. Durant el període romà, el nom de la ciutat va ser alterat de Lacóbriga a Lacobrica.(15)

Edat mitjana L'edat mitja és una època de grans transformacions a la península Ibèrica, amb la substitució del domini romà per un Regne visigot, que fou gairebé totalment destruït durant les invasions musulmanes.CAPELO et al, 1994:19-22. Després la península és conquistada per les forces cristianes, amb la formació de regnes independents. Un d'aquests és el Comtat de Portugal, gènesi de la nació portuguesa. Totes aquestes fases es reflectiren a l'Algarve, que per la seua situació geogràfica fou una de les primeres zones a ser aconseguides per la invasió musulmana, i la darrera a ser conquistada pels cristians.CARDO, 1998:41CAPELO et al, 1994:36-37 lang=ca|miniatura|Mapa de la divisió de la península Ibèrica al 411

Domini visigot i musulmà El domini romà de la península Ibèrica entra en decadència al , amb les invasions dels alans, vàndals i sueus, que havien fet un acord al 409 amb Magne Màxim, pretendent al títol imperial, i al 411 divideixen la península entre si amb l'acord de l'emperador Flavi Honori, que dona Lusitània als alans.CAPELO et al, 1994:11. El 415 els romans són forçats a demanar auxili als visigots, pels pillatges fets pels alans i els vàndals silinges. Els visigots envaeixen així la península, i la dominen després de la caiguda de les últimes colònies de l'Imperi Romà d'Orient al 624.CAPELO et al, 1994:13. El 622, Lagos era una seu de bisbat, i aquest any el seu bisbe participa en un Concili Toledà.ROCHA, 1910:22-23.

La monarquia visigoda en la península dura prop de 300 anys, fins que s'extingeix al , amb la invasió dels pobles islàmics, que venen del nord d'Àfrica sota el comandament de Tàriq ibn Ziyad. La campanya musulmana comença al 711, i derroten als visigots en la batalla de Guadalete.(28) Lagos és presa pels omíades al 716, donada a Abd-ar-Rahman I, emir de Còrdova.(25) La població és anomenada Halaq Al-Zawaia o Al-Zawaia, que, segon alguns autors, significa 'Monestir musulmà', 'llac' o 'pou'.PAULA, 1992:35. Durant el domini musulmà, Lagos sofreix un fort declivi, i esdevé un llogaret. És possible que el Castell de Lagos haja estat construït durant el domini musulmà.ROCHA, 1910:101 esquerra|miniatura|Fases de la conquesta cristiana de la península Ibèrica

Conquesta cristiana i independència portuguesa