miniatura|300px|Victoriosos soldats protobúlgars maten els seus oponents romans d'Orient, del Menologi de Basili II, . Els protobúlgars (també búlgars, búlgars, bolgars, bolghars, bolgari, protobúlgars) van ser tribus túrquiques guerreres seminòmades que van aparèixer a l'estepa póntica-caspia i la regió del Volga durant el segle VII. Lingüísticament, la llengua protobúlgara seria la mateixa dels onogurs, sent els protobúlgars descendents d'aquests, teoria recolzada parcialment per escrits ostrogots i grecs de l'època que els deien indistintament huns. https://books.google.hr/books?id=CrUdgzSICxcC Al segle VII van formar un estat a l'Estepa Pòntica: la Gran Bulgària, que s'estenia entre els mars Caspi i Negre. Anys després es van imposar als Balcans com a classe dominant del Primer Imperi Búlgar i entre els rius Kama i Volga on van fundar la Bulgària del Volga.Andreev, Y. The Bulgarian Knyazes and Tsars (Balgarskite knyazove i tsare, Българските князе и царе), Veliko Tarnovo, 1996, pàgines 57-58, П. Хр. Петров, Към въпроса за образуването на първата българска държава, Славянска филология, V, София, 1963, стр. 89—112Dennis Sinor, The Cambridge history of early Inner Asia, Volume 1, Cambridge University Press, 1990, , 9780521243049, p.62Christopher I. Beckwith, Empires of the Silk Road: a history of Central Eurasia from the Bronze Age, Princeton University Press, 2009, , 9780691135892, p.117
Etimologia L'etimologia de l'etnònim búlgar no s'entén completament i és difícil de rastrejar abans del segle IV dC.
Suposadament, el nom búlgar es deriva del verb turqués bulğa per combinar, agitar, remenar i els seus derivats bulgarians revolta, desordreLate antiquity: a guide to the postclassical world, Harvard University Press 1999, Glen Warren Bowersock, Peter Robert Lamont Brown, Oleg Grabar, , p. 354. Tant Gyula Németh com Peter Benjamin Golden van defensar inicialment la teoria de la raça mixta, però més tard, com Paul Pelliot, van considerar que incitar, rebel·lar-se o produir un estat de desordre, és a dir, els pertorbadors, era una etimologia més probable per als nòmades migratoris.
Segons Osman Karatay, si l'etimologia mixta es basava en la migració cap a l'oest dels Onogurs, que es van trobar i fusionar amb els huns, al nord del Mar Negre, era una teoria errònia, ja que els ogurs van ser documentats a Europa ja el 463, mentre que els búlgars no van ser esmentats fins al 482, un període de temps massa curt perquè es produís una etnogènesi d'aquest tipus.
Tanmateix, la barreja en qüestió pot haver ocorregut abans que els búlgars migressin des de més a l'est, i estudiosos com Sanping Chen han observat grups anàlegs a l'Àsia interior, amb noms fonològicament similars, que sovint es descrivien en termes similars: durant el , els Buluoji (xinès mitjà b'uo-lak-kiei), un component dels Cinc grups bàrbars de l'antiga Xina, van ser retratats com a raça mixta i esvalotadors. Peter A. Boodberg va assenyalar que els Buluoji a les fonts xineses es registraven com a restes de la confederació Xiongnu, i tenien forts elements caucàsics.
Una altra teoria que vincula els búlgars amb un poble turc de l'Àsia interior ha estat proposada per Boris Simeonov, que els va identificar amb els pugu (僕骨; buk/buok kwət; Buqut), una tribu tiele i/o toquz oguz. Els pugu van ser esmentats en fonts xineses des del 103 aC fins al segle VIII dC, i més tard es van situar entre les tribus tiele orientals, com una de les tribus de rang més alt després dels uigurs.
Segons la Crònica de Miquel el Sirià, que comprèn diversos esdeveniments històrics de diferents èpoques en una sola història, tres germans escites mítics van emprendre un viatge des de la muntanya Imaon (Tian Shan) a Àsia i van arribar al riu Tanais (Don), el país dels alans anomenat Barsalia, que més tard seria habitat pels búlgars i els pugurs (Puguraje).
Els noms Onogurs i Bulgar van ser vinculats per fonts romanes d'Orient posteriors per raons que no estan clares. Tekin va derivar -gur del sufix altaic -gir. Generalment, els estudiosos moderns consideren que els termes oğuz o oğur, com a termes genèrics per a confederacions tribals turques, deriven del turc og/uq, que significa parentalitat o ser afí. Els termes inicialment no eren els mateixos, ja que oq/ogsiz significava fletxa, mentre que oğul significava descendent, fill, fill, oğuš/uğuš era tribu, clan, i el verb oğša-/oqša significava ser semblant, assemblar-se.
També sembla que hi ha una associació etimològica entre els búlgars i els precedents Kutrigur (Kuturgur > Quturğur > Toqur(o)ğur < toqur; nou en protobúlgar; toquz en turc comú) i Utigur (Uturgur > Uturğur < utur/otur; trenta en protobúlgar; otuz en turc comú) – com a tribus Onogurs (Oghur), amb l'etnònim búlgar com a adjectiu en expansió . Golden considerava que l'origen dels cotrigurs i els utigurs era obscur i la seva relació amb els onogurs i els búlgars, que vivien en zones similars al mateix temps, no estava clara.
Va assenyalar, però, una implicació que els cotrigurs i els utigurs estaven relacionats amb els šarağurs (šara oğur, shara oghur; oğurs blancs), i que segons Procopi aquestes eren unions tribals hunes, d'ascendència parcialment cimmeria. Karatay considerava els cotrigurs i els utigurs com dos pobles ancestrals relacionats i tribus prominents en la posterior unió búlgara, però diferents dels búlgars.
Entre moltes altres teories sobre l'etimologia de búlgar, les següents també han tingut un suport limitat. una arrel germànica oriental que significa combatiu (és a dir, cognata amb el llatí pugnax), segons D. Detschev; el llatí burgaroi – un terme romà que feia referència als mercenaris estacionats en burgi ('fortaleses') al limes (GA Keramopulos); un terme túrquic antic reconstruït però no documentat que significa cinc oğhur, com ara bel-gur o bil-gur (Zeki Velidi Togan).
Una altra teoria és que el nom búlgar es deriva del verb búlgar lluminós.
Història Migració túrquica miniatura|261x261px|Una pintura de 1926 que representa Kubrat (al centre), governant de la Gran Bulgària. La pàtria original dels primers búlgars encara no està clara. Es creu que la seva pàtria es troba al Kazakhstan i a les estepes del Caucas del Nord. La interacció amb les tribus húniques, que va causar la migració, pot haver-hi tingut lloc allà, però l'estepa pònticocàspia sembla una ubicació més probable. Alguns estudiosos proposen que els búlgars podrien haver estat una branca o descendència dels huns o, si més no, els huns semblen haver estat absorbits pels onogur-búlgars després de la mort de Dengizich. Hyun Jin Kim, però, argumenta que els huns van continuar sota Ernak, convertint-se en els cotrigur i utigur huno -búlgars. Aquestes conclusions continuen sent un tema de debat i controvèrsia entre els estudiosos.
La primera menció i evidència clara dels búlgars va ser l'any 480, quan van servir com a aliats de l'emperador romà d'Orient Zenó (474–491) contra els ostrogots. També es poden trobar referències anacròniques sobre ells a l'obra de geografia del segle VII Ashkharatsuyts d'Anania Shirakatsi, on s'esmenta que les tribus Kup'i Bulgar, Duch'i Bulkar, Olkhontor Błkar i immigrants Ch'dar Bulkar es troben a les estepes del Caucas Nord-Kuban. Una referència obscura a Ziezi ex quo Vulgares, amb Ziezi com a descendent del Sem bíblic, es troba a la Cronografia de l'any 354.
La història armènia de Moisès de Khorèn (segle V o posterior) parla de dues migracions dels búlgars des del Caucas a Armènia. La primera migració s'esmenta en associació amb la campanya del governant armeni Valarshak a les terres anomenades Bassèn pels antics... i que posteriorment van ser poblades per immigrants del Vlendur Bulgar Vund, del qual van rebre el nom de Vanand. De fet, el nom Vanand està testimoniat abans de l'aparició dels búlgars. Grigor Khalatians i Josef Markwart van connectar el nom Vlendur amb lOlkhontor esmentat als Ashkharatsuyts, mentre que Stepan Malkhasiants el considerava una forma de la paraula mongola baghatur 'heroi'.
La segona migració va tenir lloc durant l'època del governant Arshak, quan van tenir lloc grans pertorbacions a la serralada de la gran muntanya del Caucas, a la terra dels búlgars, molts dels quals van emigrar i van venir a les nostres terres i es van establir al sud de Kokh. Mentre que Khorenatsi parla d'aquestes migracions en el context del , s'ha suggerit que Khorenatsi va confondre esdeveniments de la segona meitat del segle IV dC amb fets anteriors; per tant, la migració pot haver ocorregut durant el regnat del rei Arshak III d'Armènia. Es creu que les pertorbacions que les van causar són l'expansió dels huns a les estepes de l'Europa de l'Est. Dimitrov va registrar que els topònims dels rius Bolha i Vorotan, afluents del riu Aras, es coneixen com a Bolgaru-chaj i Vanand-chaj, i podrien confirmar l'assentament búlgar d'Armènia.
Al voltant del 463 dC, els akatziroi i altres tribus que havien format part de la unió húnnica van ser atacades pels šarağurs, una de les primeres tribus túrquiques oğuriques que van entrar a les estepes pontocàspies com a resultat de les migracions iniciades a l'Àsia interior. Segons Prisc, el 463 els representants de Šarağur, Oğur i Onoğur van anar a veure l'emperador a Constantinoble, i van explicar que havien estat expulsats de la seva terra natal pels sabirs, que havien estat atacats pels àvars. Aquest embolic d'esdeveniments indica que les tribus oğuriques estan relacionades amb els pobles ting-ling i tiele. Sembla que els cotrigurs i els unigurs van arribar amb les onades inicials de pobles oğuriques que van entrar a les estepes pòntiques. Els búlgars no van ser esmentats el 463.
El relat de Pau el Diaca a la seva Història dels Llombards (segle VIII) diu que a principis del segle V, als vessants nord-occidentals dels Carpats, els vulgars van matar el rei llombard Agelmund. Els estudiosos atribueixen aquest relat als huns, àvars o uns quants grups búlgars que probablement van ser enduts pels huns a l'Europa Central. Els llombards, liderats pel seu nou rei Laimicho, es van aixecar i van derrotar els búlgars amb una gran matança, obtenint un gran botí i confiança a mesura que es van tornar més audaços a l'hora d'emprendre les tasques de la guerra.
Els búlgars derrotats es van convertir en súbdits dels llombards i més tard van emigrar a Itàlia amb el seu rei Alboí. Quan l'exèrcit del cap ostrogot Teodoric Estrabó va créixer fins als 30.000 homes, es va sentir com una amenaça per a l'emperador romà d'Orient Zenó, que d'alguna manera va aconseguir convèncer els búlgars d'atacar els gots tracis. Els búlgars van ser finalment derrotats per Estrabó el 480/481. El 486 i el 488 van lluitar de nou contra els gots, primer com a aliats de l'Imperi Romà d'Orient, segons Magnus Felix Ennodius, i més tard com a aliats dels gèpides, segons Pau el Diaca. Tanmateix, quan Teodoric el Gran amb els seus ostrogots va partir cap a Itàlia el 489, l'Il·líric i la Tràcia van quedar oberts a les incursions búlgars.
El 493, segons el Comte Marcel·lí, van derrotar i matar el magister militum Julian. El 499, van travessar el Danubi i van arribar a Tràcia, on a la vora del riu Tzurta (considerat un afluent del Maritsa ) van derrotar un exèrcit romà de 15.000 homes liderat pel magister militum Aristus. El 502, els búlgars van devastar de nou Tràcia, ja que, segons sembla, no hi havia soldats romans que s'hi oposessin. El 528-529 van envair de nou la regió i van derrotar els generals romans Justin i Baduarius. Tanmateix, el general gòtic Mundus va oferir lleialtat a l'emperador Justinià I (527-565) el 530 i va aconseguir matar 5.000 búlgars que saquejaven Tràcia. Joan Malales va registrar que a la batalla va ser capturat un senyor de la guerra búlgar. El 535, el magister militum Sittas va derrotar l'exèrcit búlgar al riu Yantra.