Ferenc Plattkó Kopiletz, també conegut com a Franz Platko o Francisco Platko (Budapest, 1898 - Santiago de Xile, 1983) va ser un destacat futbolista hongarès dels anys 20 i 30 i entrenador.
Trajectòria esportiva miniatura|El FC Barcelona, guanyador de la Copa del Rei de 1928. Drets: Forns (entr.), Mas, Castillo, Llorens, Walter, Guzmán, Carulla i Platko. Asseguts: Piera, Sastre, Samitier, Arocha i Sagi. Va néixer a Budapest, Hongria el 2 de desembre de 1898. Jugava a la posició de porter i va defensar els colors de clubs com el Vasas SC, WAC Viena i MTK Hungária FC, abans d'arribar a Catalunya per defensar els colors del FC Barcelona. L'any 1922, el MTK jugà dos partits amistosos enfront del Barça que finalitzaren amb empat a zero. Aquells temps, el club tenia la necessitat de trobar un porter que substituís al gran Ricard Zamora, que havia retornat a l'Espanyol, i quedà tan impressionat amb l'actuació de Platko que decidí oferir-li un contracte. Ràpidament es convertí en un mite al club, on en set anys guanyà sis campionats de Catalunya, tres copes d'Espanya i una lliga espanyola. A la final de copa de l'any 1928, en què el Barça derrotà la Reial Societat després de tres partits, Rafael Alberti li dedicà el poema Oda A PlatkoOda a Platko en honor seu, impressionat per la seva actuació. Platko finalitzà la seva carrera com a jugador al Recreativo de Huelva abans de retirar-se el 1931. Entre 1917 i 1923, Platko fou sis cops internacional amb la selecció de futbol d'Hongria.
Ràpidament comença a treballar com a entrenador. A França dirigí clubs com el FC Mulhouse i el Racing Club de Roubaix. La temporada 1934/35 fitxà pel FC Barcelona, però, malgrat guanyar el Campionat de Catalunya, fou reemplaçat per Patrick O'Connell la temporada següent. Aleshores, decidí establir-se com a entrenador a Sud-amèrica, amb notable èxit. A Xile dirigí el Colo-Colo, amb el qual guanyà tres lligues, i la selecció nacional entre d'altres clubs. A l'Argentina entrenà els dos grans, River Plate i Boca Juniors. Dues dècades després del primer cop, retornà a Barcelona la temporada 1955/56. Malgrat establir un brillant rècord de deu victòries consecutives a la lliga (que no fou superat fins a l'any 2005) només va poder acabar segon al campionat i fou, de nou, reemplaçat la temporada següent. Platko va morir a Santiago de Xile el 2 de setembre de 1983.
Clubs Com a jugador Vasas Budapest: 1917-1919 Wiener AF: 1919 Vasas Budapest: 1920 MTK Budapest: 1921-1922 FC Barcelona: 1923-1930 Recreativo de Huelva: 1930-1931 Com a entrenador FC Basel: FC Mulhouse Sud-Alsace: 1932-1933 Racing Club Roubaix: 1933-1934 FC Barcelona: 1934-1935 FC Porto: Cracovia Kraków: Racing Club Roubaix: Arsenal: 1939 Colo-Colo: 1939 River Plate: 1940 Colo-Colo: 1941 CD Magallanes: 1942 Santiago Wanderers: 1942 Selecció de futbol de Xile: 1941-1945 Boca Juniors: 1949 Colo-Colo: 1953 FC Barcelona: 1955-1956
Palmarès Com a jugador Campionat de Catalunya de futbol (6): 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1926-27, 1927-28, 1929-30 Lliga espanyola de futbol (1): 1928-29 Copa espanyola de futbol (3): 1924-25, 1925-26, 1927-28 Copa de Campions (1): 1927-28
Com a entrenador Campionat de Catalunya de futbol (1): 1934-35 Lliga xilena de futbol (3): 1939, 1941, 1953
Referències
Enllaços externs
Platko al web del FCB Platko a la LFP
Categoria:Futbolistes internacionals amb Hongria de la dècada de 1910 Categoria:Futbolistes internacionals amb Hongria de la dècada de 1920 Categoria:Entrenadors de futbol hongaresos Categoria:Futbolistes del FC Barcelona de la dècada de 1920 Categoria:Futbolistes internacionals amb Catalunya de la dècada de 1920 Categoria:Futbolistes de Budapest Categoria:Entrenadors de futbol del FC Barcelona Categoria:Porters de futbol hongaresos Categoria:Entrenadors del Boca Juniors Categoria:Morts a Santiago de Xile