El piaroa (també anomenada Guagua ~ Kuakua ~ Quaqua, Adole ~ Ature, Wo’tiheh. Autoglotònim De'aruwã thiwene) és una llengua indígena que pertany a la família lingüística de les llengües salibanes parlada a Colòmbia i Veneçuela pels piaroes.. Loukotka (1968) informa que es parla al llarg del riu Sipapo, el riu Orinoco i el riu Ventuari.
La llengua wirö (comunament anomenada maco) n'està estretament relacionada, formant la branca piaroiana de la família.Zamponi, R. 2017 'Betoi-Jirara, Sáliban, and Hodɨ: relationships among three linguistic lineages of the mid-Orinoco region'. Anthropological Linguistics 59: 263-321.
Utilització El piaroa és una llengua en perill d'extinció, però gràcies a la forta identitat ètnica de la seva gent, es conserva molt bé. A Veneçuela és reconegut per l'article 4 de la Llei de llengües indígenes de 2008 als Estats d'Amazones i Bolívar.. El parlen aproximadament 13.000 persones a Veneçuela el 2012, principalment a la riba sud de l'Orinoco i el riu Paguasa a Manapiare al Estat d'Amazones i a Estat de Bolívar. A Colòmbia, tenia 770 parlants el 2012 al municipi de Santa Rita (Vichada), entre els rius Vichada i Guaviare al departament de Vichada. Els seus parlants també utilitzen el maquiritari, el yabarana i el castellà.
Fonologia +ConsonantsBilabialDentalAlveolarPalatalVelarGlotalnor.lab.OclusivaPlanaptkkʷʔAspiradapʰ~ɸtʰkʰkʰʷhˣEjectivapʼtʼkʼkʷʼGlotalˀbˀdAfricadaPlanat͡ʃ~t͡sAspiradat͡sʰEjectivat͡sʼFricativasNasalmnBategant/LateralɾʎAproximantwj~dʲ +VocalsFrontalCentralPosteriorTancadaiɨu ɯMitjanaeɤ~oObertaæɑ~ɒ
Referències
Bibliografia . .
Categoria:Llengües de Veneçuela Categoria:Llengües de Colòmbia