Laikanã (a vegades anomenada tubarão, Corumbiara/Kolumbiara, o Huari/Uari/Wari) és una llengua aïllada amenaçada parlada per 200 aikanã a Rondônia, Brasil. És morfològicament complexa i té l'ordre de paraules SOV. L'aikanã utilitza l'alfabet llatí. Conviuen amb parlants de koaia (kwaza).
Classificació Van der Voort (2005) observa similituds entre l'aikanã, el kanoê, i el kwazá, però creu que les proves no són prou sòlides per enllaçar definitivament les tres llengües com a part de una sola família lingüística. Per tant, considera millor que l'ikanã és una llengua aïllada.Van der Voort, Hein. 2005. Kwaza in a comparative perspective. International Journal of American Linguistics 71: 365–412. Una anàlisi computacional automatitzada (ASJP 4) per Müller et al. (2013)Müller, André, Viveka Velupillai, Søren Wichmann, Cecil H. Brown, Eric W. Holman, Sebastian Sauppe, Pamela Brown, Harald Hammarström, Oleg Belyaev, Johann-Mattis List, Dik Bakker, Dmitri Egorov, Matthias Urban, Robert Mailhammer, Matthew S. Dryer, Evgenia Korovina, David Beck, Helen Geyer, Pattie Epps, Anthony Grant, and Pilar Valenzuela. 2013. ASJP World Language Trees of Lexical Similarity: Version 4 (October 2013). també va trobar semblances lèxiques entre kwazá i aikanã. No obstant això, atès que l'anàlisi es va generar automàticament, l'agrupació es podria deure a un préstec lèxic mutu o a una herència genètica.
Jolkesky (2016) també assenyala que hi ha semblances lèxiques amb el kanoê, el kwazá, i el nambikwara degut al contacte.
Varietats Varietats llistades per Loukotka (1968): Huari (Corumbiara) - parlat entre el riu Corumbiara i el riu Guarajú, Rondònia Masaca (Aicana) - parlat a la riba esquerra del riu Corumbiara Aboba - llengua extingida parlada al riu Guarajú Maba - llengua extingida parlada al riu Guajejú (sense testimoniar) Puxacaze - parlada al riu Guajejú, Brasil (sense testimoniar) Guajejú - parlada a les fonts del riu Jamarí i del riu Candeia (sense testimoniar)
Fonologia Inventari fonològic:
Vocals {|class=wikitable ! ! colspan=3 | Vocal oral ! colspan=3 | Vocal nasal |- ! ! Anterior ! Central ! Posterior ! Anterior ! Central ! Posterior |- align=center ! Tancada | style="font-size:larger;" | | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | | style="font-size:larger;" | |- align=center ! Mitjana | style="font-size:larger;" | | rowspan=2 style="font-size:larger;" | ~ | | style="font-size:larger;" |
|- align=center ! Oberta
| style="font-size:larger;" |
Consonants {| class=wikitable ! !Labial !Alveolar !Palatal !Velar !Glotal |- align=center !Nasal | style="font-size:larger;" | m | style="font-size:larger;" | n | style="font-size:larger;" | ñ | |- align=center !Oclusiva | style="font-size:larger;" | p b | style="font-size:larger;" | t d | | style="font-size:larger;" | k | style="font-size:larger;" | |- align=center !Fricativa | | style="font-size:larger;" | s th
| style="font-size:larger;" | j/h |- align=center !Africada | | style="font-size:larger;" | ts
|- align=center !Vibrant | | style="font-size:larger;" | r
|- align=center !Aproximant | style="font-size:larger;" | w | style="font-size:larger;" | l | style="font-size:larger;" | y
Referències
Bibliografia Vasconcelos, I. P. (2004). Aspectos da fonologia e morfologia da língua Aikanã. Maceió: Universidade Federal de Alagoas. (Masters dissertation).
Categoria:Llengües del Brasil