també anomenat Fiete, sobrenom de Fritze Bollmann, i anomenat Peter Jensen els seus últims anys de vida, fou un assassí en sèrie alemany.
La vida Vida i carrera Fritz Honka va néixer a Seeburgstrasse a Leipzig com el tercer dels deu fills del fuster Fritz Honka (sènior) i la seva dona Else Honka, que treballà com a netejadora. Tres dels germans van morir en el part. Durant el seu interrogatori, Honka va dir sobre la seva joventut: "El meu pare va ser enviat a un camp de concentració, i jo també vaig ser enviat al camp de concentració juvenil. Em van alliberar els russos, i al meu pare també. Més endavant sobre l'escola no hi havia massa a dir". Honka va créixer a una llar d'infants a Leipzig. El seu pare treballava com a stoker a la ciutat. Es digué que el motiu de l'empresonament del pare en un camp de concentració va ser el seu compromís amb el KPD, que estava prohibit a l'Alemanya nazi. Va morir el 1946 per les conseqüències d'un consum excessiu d'alcohol i els efectes negatius de llarg termini a la presó.
La mare es va sentir aclaparada amb tants fills que va tenir. Així que a inicis dels anys cinquanta, Honka va iniciar l'aprenentatge de l'ofici de paleta, que va haver d'abandonar a causa d'una al·lèrgia. Honka va fugir de l'RDA a la República Federal el 1951 i va ser contractat inicialment com a treballadora no qualificat a les granges del petit poble de Brockhöfe, a la regió de Lüneburg. Allà va ser anomenat "Fritze Bollmann" pel seu "estil adequat", basant-se en l'original de Brandenburg Fritze Bollmann.Fritze Bollmann com a playboy "Bel Ami" Heinrich va abandonar en aquells anys, una aventura amb una dona anomenada Margot. Honka hauria de pagar 3.000 dòlars alimentaris i deixar el poble de la seva amant. El 1956 va arribar a Hamburg i va treballar per la Howaldtswerke com a obrer de drassanes. Després d'un greu accident de trànsit a un carrer a prop de Barsbüttel, les seves faccions van quedar desfigurades per un trencament del nas i un estrepitós estrabisme. El 1957 es casà amb Inge, però el matrimoni es va trencar i es van divorciar el 1960. El seu fill Fritz provingué d'aquesta relació. Els veïns van denunciar escenes violentes entre la parella al seu apartament de Wümmeweg, a Hamburg- Neuwiedenthal. Ell i Inge es van tornar a reunir i es van casar de nou fins que el 1967 es van divorciar del seu matrimoni per segona vegada.
El 1967 es va traslladar de Neuwiedenthal a Zeißstraße 74, a Hamburg-Ottensen. El 1972 hi va viure algun temps amb Irmgard Albrecht. El 15 d'agost de 1972 va intentar forçar Ruth Dufner a mantenir relacions sexuals amb ell i Irmgard, i gairebé comet una violació. Dufner va fugir nua de l'apartament d'Honka i el va denunciar a la policia. Després va ser tractada a l'hospital. Honka, que estava intoxicat amb una taxa d'alcohol del 2,4 per mil en el moment del crim, va arribar al 4 per mil quan va ser registrat pel crim. L'abril de 1975 fou condemnat per un jurat d'Altona a una multa de 4.500 marcs alemanys. Es va retirar però l'acusació de violació. Els anys següents, Honka no va poder trobar relacions amb dones a causa dels seus problemes d'alcohol, i va buscar contactes sexuals amb prostitutes, a les quals va conèixer sobretot a bars propers a Reeperbahn.
Assassinat miniatura|L'assassí en sèrie Fritz Honka vivia en aquesta casa d’Hamburg miniatura|Hamburger Berg amb el "Elbschlosskeller" Totes les dones assassinades per Fritz tenien una edat avançada i provenien de l'ambient marginal de Reeperbahn. Es considerava que eren "sensesostre" sols que de tant en tant es prostituïen per allotjament i begudes alcohòliques o fins i tot per petites quantitats de diners.
La desaparició de les dones no va tenir conseqüències durant molt de temps, i ningú va denunciar persones desaparegudes a la policia. També es van ignorar les queixes d'altres inquilins de la casa sobre la forta olor dels cadàvers.
GertraudEn algunes fonts: Gertrud Bräuer (42 anys), perruquera i prostituta ocasional, probablement assassinada el desembre de 1970. Bräuer va ser traslladat al seu apartament per l'amiga de Honka, Annie Wachtmeister, on Honka va exigir practicar sexe entre els tres. Quan Bräuer es va negar, Honka la va matar. Més tard, els experts calculen que el nivell d'alcohol a la sang d’Honka en el moment del crim era del 4 per mil.Honka havia afirmat que abans de l'acte havia consumit sis litres de cervesa, 0,25 litres de gra de blat i un litre d'aiguardent El cap de Bräuer, els pits, les mans i una cama es van partir en dos,Pati de l'antiga fàbrica de xocolata Holsatia a Gaußstrasse i foren trobades les parts als voltants de l'apartament d’Honka el novembre de 1971. Després del cap, la medicina forense va reconstruir els trets facials originals per identificar la víctima. El tors de Bräuer només es va descobrir anys més tard a la mansarda de Honka, a Zeißstrasse.
Anna Beuschel (54 anys), mestressa de casa, assassinada el 1974. Honka va conèixer la prostituta al pub Zum Goldenen Handschuh, la va portar al seu apartament quan estava intoxicada i la va escanyar perquè, segons ell, "estava allà com un tauler". El cos va ser mutilat i les seves restes amagades a les golfes.
Frieda "Rita" Roblick (57 anys), prostituta, va ser assassinada el desembre de 1974 quan Honka va descobrir que li havia robat 200 marcs alemanys, tot i que ja li havia pagat la mateixa quantitat per relacions sexuals.
Ruth Schult (52 anys), prostituta, assassinada el 1975. Schult, que també provenia de l'entorn del Goldenen Handschuhs s'havia instal·lat amb Honka. Va quedar atordida en ser colpejada al cap amb una ampolla i després estrangulada amb una mitja de dona. L'informe de l'autòpsia assenyalà: "Les cames van ser serrades a les parts òssies de les cuixes. Ambdós pits tallats. Les aurícules es tallaren sense complicacions. I la punta del nas i la llengua també foren tallades". Honka va dir més tard sobre la retirada del cos: "Era massa pesat. Quan intentava treure el cos, vaig ensopegar i vaig caure per les escales".
Honka buscava les seves víctimes al carrer "Hamburger Berg" de St. Pauli a altes hores de la nit als pubs Zum Goldenen Handschuh, Elbschlosskeller i Hong Kong, on era conegut com a Fiete. L'ambient local era un punt de trobada habitual del més "marginal de la societat", com ara bevedors, prostitutes d'avançada edat i altres situacions de subsistència erràtics. El solitari vigilant nocturn Honka buscava "gent amb qui parlar" segons les seves pròpies declaracions i segons una avaluació d'experts, sobretot buscava "sexe segons les seves idees de fantasies de poder". Honka va dir més tard: "Sentia la necessitat de pegar". Es diu que les dones borratxes i desdentades pertanyien a les seves preferències, algunes de les quals ruixava amb xampany i les dominava vestit de guàrdia superior. També es diu que va fer el paper d'un home uniformat de les SS. Honka ja s'havia convertit en oficial de policia durant el moment del seu matrimoni fallit. La seva dona lesbiana va convidar al seu apartament a noies que van ser maltractades per Honka. La investigació policial, però es veié interrompuda.
En els registres a l'apartament de Honka, es van trobar quantitats molt grans de begudes alcohòliques, principalment aiguardent de blat de moro, que ell mateix consumia excessivament i que també feia servir per sucumbir les seves víctimes. La policia també va trobar nines i més de 300 imatges i fotos pornogràfiques de noies pin-up nues enganxades al sostre, però cap amb motius sàdics. L'audiència principal va confirmar el consum excessiu d'alcohol a les víctimes de l'apartament de Honka, i aquest acusà les víctimes de voler contaminar el seu apartamant i robar-li. També es van produir baralles freqüents a conseqüència de la immensa intoxicació per alcohol. L'endemà al matí, Honka es despertava al costat d'una dona morta sense poder recordar el curs exacte dels fets. Segons el mateix relat d'Honka, estava molt borratxo quan desmembrava els cossos. El gran nombre de productes perfumats a l'apartament de Honka demostrarien el seu sentiment de culpabilitat segons la policia, ja que mostraven certa intencionalitat d'amagar l'olor putrefacta dels cadàvers.
Personalitat i motius Honka era un home petit i prim i amb una alçada d'1,68 metres d'alçada. Va patir un impediment de parla del qual se sentia avergonyit. A més, tenia un estrabisme molt fort, cosa que també afectava greument la seva autoestima. Va passar la seva joventut en una casa per a nens de presos del camp de concentració i després de 1945 en un orfenat. A conseqüència d'accidents laborals i baralles, el seu aspecte es va desfigurar, cosa que li va dificultar el contacte amb les dones. Una de les dones amb qui tenia una relació el va acusar falsament de paternitat. Els dos matrimonis que va viure van fracassar a causa del fort consum d'alcohol per part de les dues parelles.
A Honka, per a qui l'ordre i la neteja eren valors morals elevats, li agradava aparèixer amb un uniforme negre i es va deixar batejar com a "general". Les declaracions dels testimonis van descriure Honka com una persona completament discreta:
Sobre les motivacions de Honka se'n digué el següent:
Descobriment del cas Els assassinats d'Honka només van ser exposats per accident. El dia 17 de juliol de 1975 va esclatar un incendi a la casa de la Zeißstrasse 74, a Ottensen, on es trobava l'apartament llogat de Honka, quan Honka estava absent. Durant els treballs d'extinció, un bomber va descobrir parts d'un cos, amb la qual cosa la policia va escorcollar l'apartament. Es van trobar les restes parcialment en descomposició de tres dones i posteriorment es van poder identificar. Honka va ser arrestat i confessà el dia 29 d'aquell mes. També s'acabà demostrant la connexió amb l'assassinat de Bräuer. Honka va ser interrogat per Peter Seeler i l'inspector en cap Hans-Peter Untermann de la divisió d'homicidis d'Hamburg.
El 1976, amb un gran interès mediàtic, es va iniciar el procés penal contra Honka davant la gran sala penal 21 (tribunal del jurat) del tribunal del districte d'Hamburg sota la direcció del jutge president Reimer Hadenfeldt (1932-2010). L'advocat Rolf Bossi es va fer càrrec de la defensa.
Veredicte Honka va ser condemnat el 20 de desembre de 1976 a 15 anys de presó per assassinat en un cas i homicidi en tres casos, comesos en un estat de responsabilitat penal reduïda. A més, es va ordenar el seu ingrés en un hospital psiquiàtric. El tribunal va decidir que es reduïa la culpabilitat perquè es reconeixia "una greu anomalia mental amb valor de malaltia". Només l'assassinat de Bräuer es va classificar com a assassinat, els altres tres casos només com a homicidi. No es va complir la petició de la fiscalia de cadena perpètua per assassinat en quatre casos. L'acusació tenia dubtes sobre el curs de l'assassinat per violació i va interpretar l'enfocament d’Honka de cobrir els cadàvers amb ambientadors i fragàncies de fulla d'avet i convidar les noves víctimes potencials del seu instint homicida com un acte anticipat típic d'un assassí. Els defensors Bossi i Gunter Widmaier per altra banda declararen que veien a Honka com un "vagabund", un "bastard" i un "porc" i que això li provocava una "ofensa greu". El mateix acusat declarà: "M'insultaven i les vaig matar allà". En un dels seus interrogatoris, Honka va al·legar que Jack l'Esbudellador va ordenar els assassinats. Bossi es va referir a la problemàtica joventut del seu client i va veure la seva carrera personal com una espiral fins al nivell de les seves víctimes desarrelades socialment. Va assenyalar el desenvolupament negatiu de la personalitat d'Honka i va veure els assassinats com "actes propis de l'ambient", que en aquesta forma no es tindrien en compte al codi penal. En el procés, es van utilitzar els termes "altra anomalia mental greu" (§ 20), "profunda pertorbació de la consciència" i "beneiteries", que es van utilitzar per avaluar la personalitat de l'acusat.