miniatura|Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una carta encíclica, sovint anomenada en el·lipsi simplement encíclica, és una carta oficial que el papa de Roma dirigeix als bisbes i als fidels sobre un tema relacionat amb la religió catòlica, feta pública i amb la que exerceix el seu magisteri ordinari. Antigament s'emprava també per a qualsevol carta que enviava un bisbe, un ús encara vigent a l'Església Ortodoxa i la Comunió Anglicana.
El mot és en origen un adjectiu present en català des del s. XVII via el mot llatí tardà encyclĭca, al seu torn provinent del grec ενκύκλιος enkuklios, 'circular, general', format per en- 'en o dins' i kuklos 'cercle'.Antoni Seva i Llinares (redactor), «encyclios», Diccionari Llatí-Català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), pàgina 474,
A l'Església Catòlica Romana, una encíclica és una declaració de doctrina, segona en importància després de les Constitucions Apostòliques. Hi ha diversos tipus d'encícliques en funció dels temes que tractin: encícliques doctrinals, exhortatòries o disciplinàries. El nom de les encícliques ve donat per les primeres paraules del seu text, en la llengua en què hagi estat redactada, que és sovint el llatí.
El papa Pius XII mantenia que les encícliques podien ser infal·libles: «Ni pot afirmar-se que els ensenyaments de les encícliques no exigeixin de per si el nostre assentiment, pretextant que els Romans Pontífexs no exerceixen en elles la suprema majestat del seu magisteri. Doncs són ensenyaments del magisteri ordinari, per als quals valen també aquelles paraules: 'El que a vosaltres sent, a mi em sent.' (Lluc 10:16); i la major part de les vegades, el que es proposa i inculca a les encícliques pertany ja -per altres raons- al patrimoni de la doctrina catòlica. I si els Summes Pontífexs, a les seves constitucions, de propòsit pronuncien una sentència en matèria fins aquí disputada, és evident que, segons la intenció i voluntat dels mateixos Pontífexs, aquesta qüestió ja no es pot tenir com de lliure discussió entre els teòlegs.»Pius XII, Humani Generis, 14
Encícliques destacades Pius IX Quanta Cura (1861), sobre la secularització en general i la proclamació del Regne d'Itàlia del 1861 en particular. Lleó XIII Cum Multa (1882), sobre la situació política a Espanya i la inquietud de la possible separació de l'Església i l'Estat en la nova constitució Rerum Novarum (1891), sobre les condicions de les classes treballadores i els drets i deures del capital i els treballadors. Pius X Pascendi Dominici Gregis (1907) que condemna l'epistemologia modernista i el sensualisme filosòfic. Joan XXIII Mater et Magistra (1961) sobre el tema del cristianisme i progrés social, la dignitat humana, i el paper de l'Estat en qüestions de salut, educació i habitatge. Pacem in Terris (1963), crida a la pau, basada «en la veritat, la justícia, l'amor solidari i la llibertat, no pas en la força de les armes», la llibertat de religió i els valors democràtics. Pau VI Populorum Progressio (1967), dedicada al desenvolupament dels pobles, a la cooperació entre aquests i al problema dels països en via de desenvolupament; el desequilibri entre els països rics i pobres. Humanae Vitae (1968) tracta la doctrina sobre la sexualitat, la procreació i la interdicció de la regulació artificial dels naixements. Joan Pau II Redemptor Hominis (1979), sobre l'anàlisi de l'església catòlica abans de l'arribada del tercer mil·lenni i la reivindicació de la figura de Jesús com a redemptor de la humanitat Laborem Exercens (1981), sobre la posició de l'església catòlica davant la qüestió social. Critica el socialisme i el liberalisme. Benet XVI Deus Caritas Est (2006), sobre l'amor cristià. Spe Salvi (2007), sobre l'esperança, recolzant-se fonamentalment a l'Epístola als romans de sant Pau. Caritas in Veritate (2009), sobre el desenvolupament integral de la nostra època, a la llum de la caritat en la veritat. Francesc Lumen fidei (5 juliol 2013), presentant la fe com una llum que dissipa les tenebres i il·lumina el camí de l'ésser humà. Laudato si' (24 maig 2015), sobre l'ecologia del món en què vivim i la necessitat de preservar-lo. Fratelli tutti (3 octubre 2020), sobre la necessitat de conviure socialment en pau i amb empatia. Dilexit nos (24 octubre 2024), sobre un enfocament renovat al cor de Crist com a símbol de compassió i sanació espiritual. Lleó XIV Magnifica Humanitas (25 maig 2026), sobre la influència de l'anomenada intel·ligència artificial i altres automatismes deshumanitzardors en les nostres vides i la necessitat de controlar-la.
Referències