El xamacoco és una llengua zamucana parlada al Paraguai pels xamacocos. També és coneguda com a xamicoco o xamacoco, tot i que la pròpia tribu prefereix el nom ishír, que també es pronuncia ishiro o jewyo.Chamacoco: Orientation. Every Culture. 2008 (retrieved 29 March 2009) Quan el terme ishiro (o yshyro o ɨshɨro) i s'utilitza per referir-se a la llengua, una abreviatura per ishir(o) ahwoso, que significa literalment "les paraules, la llengua del poble xamacoco".Ciucci, Luca 2011. L'amico di D’Annunzio e la tribù perduta: in Sudamerica alla ricerca dei confini di Babele. Normale. Bollettino dell'associazione normalisti, 1-2. 23-28. És parlat per una societat tradicional de caçadors-recol·lectors que ara practica l'agricultura. Els seus parlants són de totes les edats i generalment no parlen bé ni castellà ni guaraní.Gordon, Raymond G., Jr., ed. Chamacoco: A Language of Paraguay. Ethnologue. 2005 (retrieved 29 March 2009)
Classificació El xamacoco es classifica com a llengua zamucana, juntament amb l'ayoreo. Les dues llengües es consideren en perill d'extinció.Sorosoro: Zamucoan family There is relatively little information about the Zamucoan family.
Els parlants de xamacoco viuen a la part nord-est del Chaco Boreal a l'origen del Riu Verde al Paraguai. Se n'ahn identificat quatre dialectes: Héiwo, a l'àrea de Fuerte Olimpo; Ebidóso i Hório, parlada a la regió de Bahía Negra; i Tomaráho, al bosc atlàntic de l'Alt Paraná.
Els parlants d'Hório i Ebidóso eren estimats en 800 el 1970. Menys de 200 persones parlaven Tomaráho aleshores. Al 1930, es calculava que més de 2000 persones parlaven xamacoco.
La flexió de verbs es basa en prefixos personals i la llengua no té tensió.Ciucci, Luca 2009. Elementi di morfologia verbale del chamacoco. Quaderni del Laboratorio di Linguistica della Scuola Normale Superiore di Pisa, n.s. 8. Per exemple, chɨpɨrme teu dosh significa "el martinet pescador menja peix", mentre que chɨpɨra teu wichɨ dosht significa "el martinet pescador menjarà peix". Els noms es poden dividir en possessibles i no possessibles. Els noms possibles es caracteritzen per una prefixació pel qual el substantiu concorda amb el possessor o el modificador genitival.Ciucci, Luca 2010. La flessione possessiva del chamacoco. Quaderni del Laboratorio di Linguistica della Scuola Normale Superiore di Pisa, n.s. 9,2. No hi ha diferència entre noms i adjectius en sufixació.Ciucci, Luca 2013. Chamacoco lexicographical supplement. Quaderni del Laboratorio di Linguistica della Scuola Normale Superiore di Pisa, n.s. 12. La sintaxi es caracteritza per la presència d'estructures para-hipotàctiques. Bertinetto, Pier Marco & Luca Ciucci 2012. Parataxis, Hypotaxis and Para-Hypotaxis in the Zamucoan Languages. In: Linguistic Discovery 10.1: 89-111. La comparació de la morfologia flexional ha mostrat notables semblances amb l'ayoreo i l'antic zamuco. Ciucci, Luca 2013. Inflectional morphology in the Zamucoan languages. Scuola Normale Superiore di Pisa. Ph.D. thesis.
El Diccionari Parlat Xamacoco ha estat produït per Living Tongues Institute for Endangered Languages.
Fonologia Vocals AnteriorCentralPosteriorTancadaiɨQuasi-tancadaɪSemitancadaeMitjanaəSemiobertaɔObertaaɑ Totes les vocals excepte /ɑ, ə/ tenen formes nasalitzades.
Consonants BilabialAlveolarPostalveolarVelarGlotalOclusivasordaptkʔsonorabdgAfricadasordat͡ʃsonorad͡ʒFricativessordasʃhsonorazʒɣNasalmnAproximantplanaɹwlaterallVibrantr Exemple de paraules i frases matah debich (IPA: a debitʃ) – dit aap (IPA: ap) – guineu/cadell de lleó tɨkɨn chɨp owa (IPA: tɪgɪ ʃebɔa) – Moltes gràcies ich amatak (IPA: ɪdʒ amaɹtɔk) – Ell menja molt ye takmape (IPA: je taɣmabe) – Ell no menja molt tɨkɨya oyetɨke (IPA: tɪkija ɔɪhetɪgɪ) – He comprat un gos per a tu yok (IPA: jɔk) – Jo ich takaha (IPA: i taɣaha) – Jo vaig
Referències
Enllaços externs
Chamacoco Talking Dictionary Projecte Sorosoro Arxiu ELAR de Documentació de la varietat Tomarâho de Chamacoco, Paraguai
Categoria:Llengües ameríndies Categoria:Cultura del Paraguai