miniatura|Quadre de Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el , que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del , durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al . La política econòmica coneguda amb el nom de mercantilisme va tenir una gran influència en la consolidació dels Estats moderns europeus.
En el mateix si del sistema feudal, comença a néixer un nou sistema econòmic: el capitalisme vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament amb la Revolució Industrial. A Europa, en el camp polític, el fraccionament característic de l'Edat Medieval donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralitzats. Són les monarquies autoritàries i absolutes que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seves creixents despeses (exèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.
La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquesa d'un Estat depenia de la quantitat de metalls preciosos de què disposés. El segon formulava que per aconseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantenir, en tot moment, una balança de pagaments positiva. Amb aquestes premisses, molts estats europeus van adoptar una sèrie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (mitjançant privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació mitjançant la manipulació dels drets de duana. És a dir, el mercantilisme suggereix que el govern d'un Estat ha d'aplicar una política proteccionista sobre la seva economia, afavorint l'exportació i desafavorint la importació, sobretot a través de la imposició d'aranzels. És, doncs, un sistema d'anàlisi dels fluxos econòmics molt simplificat on no es té present el paper que ocupa el sistema social.
El mercantilisme, un canvi radical La nova concepció econòmica coneguda amb el nom del mercantilisme va marcar la fi de la preeminència del cristianisme en la definició de la política econòmica que, inspirada en Aristòtil i en Plató, rebutjava l'acumulació de riqueses i els préstecs amb interès que es vinculaven al pecat d'usura. I és que abans del mercantilisme, els estudis econòmics europeus més importants havien estat les teories de l'escolàstica medieval. L'objectiu d'aquests pensadors era trobar un sistema econòmic que fos compatible amb les doctrines cristianes sobre la pietat i la justícia. Es centraven principalment en les qüestions microeconòmiques i en els intercanvis locals entre individus. El mercantilisme, per la seva banda, estava alineat amb les altres teories i idees que estaven reemplaçant el punt de vista medieval.
El canvi radical de l'edat moderna consisteix en el fet que les qüestions econòmiques deixen de pertànyer als teòlegs. L'Edat Moderna marca, doncs, un gir i inicia la progressiva autonomia de la disciplina econòmica de la moral i de la religió. Aquesta ruptura la realitzaran consellers dels governants i comerciants.Montchrestien és conseller del príncep; Jean Bodin i Charles de Montesquieu són magistrats; Jean-Baptiste Colbert i Jacques Necker ministres de finances; Thomas Mun i Josiah Child dirigents de la Companyia Anglesa de les Índies Orientals; William Petty un home de negocis; John Law i Richard Cantillon financers. (Etner 2005, p.3012) Aquesta nova disciplina arribarà a ser una veritable ciència econòmica amb la fisiocràcia. Entre els molts autors mercantilistes, cal destacar a Martín de Azpilicueta (1492-1586), en Tomás de Mercado (1525-1575), Jean Bodin (1530-1596), Antoine de Montchrétien (1576-1621), o en William Petty (1623-1687).
En l'àmbit governamental, el mercantilisme va dur els primers casos d'intervencionisme i va ser en aquest període que s'establí gran part del sistema capitalista modern. Internacionalment, el mercantilisme va servir indirectament per impulsar moltes de les guerres europees i va fonamentar de l'imperialisme europeu, atès que les grans potències d'Europa lluitaven pel control dels mercats disponibles arreu.
A l'edat moderna van aparèixer diferents escoles europees de pensament econòmic mercantilista entre les quals es pot distingir el bullionisme (o "mercantilisme espanyol"), que propugna l'acumulació de metalls preciosos; el colbertisme (o "mercantilisme francès"), que per la seva banda s'inclina cap a la industrialització; i el comercialisme (o "mercantilisme britànic"), que veu en el comerç exterior la font de riquesa d'un país. La confiança en el mercantilisme va començar a decaure a les darreries del , quan les teories d'Adam Smith i d'altres economistes clàssics van anar guanyant pes dins de l'imperi Britànic, i en menor grau a la resta d'Europa. Adam Smith, va criticar amb duresa les pràctiques mercantilistes en la seva obra Una investigació sobre la naturalesa i causes de la riquesa de les nacions (més coneguda com La riquesa de les nacions), on va qualificar el mercantilisme d'una "economia al servei del Príncep".
L'excepció a les pràctiques mercantilistes les trobem a Alemanya, on l'Escola Històrica d'Economia va ser la més important durant el i començaments del ) i als Estats Units d'Amèrica que es van adherir al règim econòmic anomenat "sistema americà" (una forma de neomercantilisme) fonamentat en els autors Alexander Hamilton, Henry Clay, Abraham Lincoln i pel que més tard serien les idees econòmiques del Partit Republicà, que al seu torn es van reflectir en les polítiques dels historicistes alemanys i economistes com Friedrich List. El New Deal americà, amb la crisi dels anys 1930, canviarà totalment el pensament econòmic.
Actualment la teoria mercantilista és rebutjada per la majoria dels economistes, si bé alguns dels seus elements són vistos, a vegades, de forma positiva per altres com Ravi Batra, Pat Choate, Eammon Fingleton, o Michael Lind.Lind, Michael: "Durant el l'escola predominant d'economia política americana va ser el sistema americà de desenvolupament de nacionalisme econòmic(...) El sant patró de l'escola era Alexander Majorie, l'informe del qual sobre Manufactures (1791) havia fet una crida a l'activisme del govern federal per patrocinar un desenvolupament de les infraestructures i una industrialització protegida per aranzels que allunyessin els productes manufacturats britànics (...) L'escola americana, creada al per economistes com Henry Carey (assessor del president Lincoln), inspiraven el "sistema americà" d'Henry Clay i les polítiques proteccionistes de substitució d'importacions fins ben entrat el ."(de "Hamilton's Republic" Part III "The American School of National Economy" pg. 229-230 published 1997 by Free Press, Simon & Schuster division in the USA - )Richardson, Heather Coix: "Pels voltants de l'any 1865 els republicans havien desenvolupat una sèrie d'alts aranzels que reflectien les teories econòmiques de Carey i Wayland i estaven dissenyats per enfortir i beneficiar totes les parts de l'economia americana, incrementant el nivell de vida de tothom. Com va concloure un republicà (...) El Congrés ha d'adaptar la seva legislació per ajudar totes les branques de la indústria, fer que la gent prosperi, i permetre'ls pagar els impostos (...) per a les despeses ordinàries del govern" (de "The Greatest Nation of the Earth" Capítol 4 : "Directing the Legislation of the Country to the Improvement of the Country: Tariff and Tax Legislation" pg. 136-137 published 1997 by the President and Fellows of Harvard College in the USA - )Boritt, Gabor S: "Lincoln, per tant, va tenir el plaer de convertir en llei gran part del programa que havia portat a terme durant bona part de la seva vida política. I això, com l'historiador Leornard P. Curry ha destacat, va suposar una "petjada per a l'Amèrica moderna" i "l'home que Lincoln va triar per a la posició de Secretari del Tresor, Salmon P. Chase, va ser un ex-demòcrata, però de la varietat moderada d'economistes, un a qui Joseph Dorfman va poder fins i tot descriure com 'un bon Hamiltonià, i un progressista occidental del segell de Lincoln en tot, des d'un segell fins al banc nacional.'" (de "Lincoln and the Economics of the American Dream" Capítol 14: "The Whig in the White House" pages 196-197 published 1994 by Memphis State University Press in the USA - ; )
La doctrina econòmica mercantilista El mercantilisme com a conjunt d'idees econòmiques Gairebé tots els economistes europeus entre l'any 1500 i l'any 1750 es consideren actualment mercantilistes. Tanmateix, a l'Edat Moderna, els autors no se sentiren partícips d'una sola ideologia econòmica. Fins i tot el terme mercantilisme va ser forjat per Victor Riquetti, Marquès de Mirabeau el 1763, i va ser popularitzat per l'Adam Smith el 1776. De fet, Adam Smith fou la primera persona a organitzar formalment moltes de les contribucions dels mercantilistes en el seu llibre La riquesa de les nacions.Jürg Niehans. A History of Economic Theory pg. 6 La paraula procedeix del mot llatí mercari, que té el mateix sentit en català: mercantil, és a dir, de dur a terme un negoci, i que prové de l'arrel merx que significa mercaderia. Va ser emprada, inicialment, només pels crítics a aquesta teoria com Mirabeau i Smith, però aviat va ser adoptada pels historiadors.
El mercantilisme no pot ser considerat com una teoria unificada de l'economia perquè, en realitat, no hi va haver escriptors mercantilistes que presentessin un esquema general del que seria una economia ideal i van enfocar la seva atenció en una àrea específica de l'economia, a diferència d'allò que Adam Smith faria més endavant per a l'economia clàssica.Harry Landreth and David C. Colander History of Economic Thought. pg. 44 Per tant, fou després del període mercantilista que els estudiosos varen integrar les diverses idees en un cos ideològic unificat, com per exemple Eli F. HeckscherEli F. Heckscher, Mercantilism, trad. anglesa 1935, vol. I, p. 19 qui veu en els escrits de l'època alhora un sistema de poder polític, un sistema de reglamentació de l'activitat econòmica, un sistema proteccionista i també un sistema monetari amb una teoria de la balança comercial. De totes maneres, alguns teòrics rebutgen completament la idea d'una teoria mercantilista, argumentant que dona "una falsa unitat a fets dispars".Robert B. Ekelund and Robert D. Tollison. Mercantilism as a Rent-Seeking Society. pg. 9 L'historiador del pensament econòmic Mark Blaug fa notar que el mercantilisme va ser qualificat amb el pas del temps com "molest equipatge", "diversió d'historiografia", i "gegantesc globus teòric".Mark Blaug, 4a edició, p. 11.
Fins a cert punt la doctrina mercantilista feia impossible que existís una teoria general econòmica. Els mercantilistes veien el sistema econòmic com una mena de joc de suma zero, on el guany d'una de les parts suposava la pèrdua d'una altra, o seguint la famosa màxima de Jean Bodin "no hi ha res que guanyi ningú que un altre no perdi" (Els Sis llibres de la República). Per tant, qualsevol sistema que beneficiés a un grup, per definició, també feien mal a un altre o altres, i no existia la possibilitat que l'economia maximitzés la riquesa comuna, o el bé comú.Landreth and Colander. pg. 48 Sembla que els escrits mercantilistes s'haguessin fet per a justificar a posteriori unes pràctiques, més que per avaluar el seu impacte i determinar la millor manera de dur-les a terme.David S. Landes The Unbound Prometheus. pg. 31