Lerupció de La Palma de 2021 es va iniciar a les 14:12 hores (UTC) del 19 de setembre de 2021 al municipi d'El Paso, a l'illa de La Palma (les Canàries, Espanya), en una pineda anomenada Cabeza de Vaca ("cap de vaca" en català). Es tractà de la primera erupció aèria a Espanya del ; la segona erupció volcànica si es té en compte l'erupció d'El Hierro de 2011. El 28 de setembre, desè dia de l'erupció, la colada va arribar a la mar, moment a partir del qual va començar a formar-se un delta volcànic de 500 metres d'ample, 475 de llarg mar endins i uns 30 metres de profunditat, que seguia sent alimentat per l'expulsió de magma volcànic. L'1 d'octubre va aparèixer una nova boca eruptiva que també va crear una altra colada paral·lela a la primera, que va acabar confluint-hi i alimentant-la. El 3 d'octubre, quinze dies després de l'inici de l'episodi, lluny d'amainar l'activitat seguí creixent, incrementant-se la sismicitat i col·lapsant el con principal del nou volcà, des d'on va començar a emetre més lava a la colada existent.

Com les anteriors a l'illa de La Palma, és una erupció estromboliana amb polsos freatomagmàtics i, a la fi, polsos vulcanians. L'erupció constà de diversos focus d'emissió, amb algunes fases puntuals explosives, molt semblant a la que es va produir l'any 1971, també a Cumbre Vieja i coneguda com la del volcà de Teneguía, però en aquesta ocasió amb una capacitat d'expulsió de lava molt superior. La lava també contenia, com en els darrers tres segles, grans quantitats de tefrita, la qual cosa significa que porta milers d'anys germinant sota l'illa, però no formaria part del magma més profund del mantell superior del planeta de composició basàltica. Els magmes que han sortit habitualment de La Palma són més freds i més rics en silici, sodi i potassi.

El 25 de desembre de 2021, el comitè tècnic donà per acabada l'erupció, després que des del 13 de desembre no hi hagués senyals rellevants de tremolors ni d'activitat sísmica. Amb 85 dies d'activitat, és l'erupció més llarga mai registrada a l'illa.

Antecedents miniatura|Eixam sísmic abans de l'erupció El dijous 9 de setembre de 2021 es van començar a registrar una sèrie de sismes d'intensitat baixa, coneguts com a eixam sísmic, a la part sud de l'illa. Fins diumenge van ser 31 moviments sísmics amb magnituds que van oscil·lar entre 0,8 i 2 en l'escala mbLg.L'escala regional mbLg, també anomenada mb_Lg, mbLg, MLG (USGS), Mn i mN, va ser desenvolupada per Nuttli (1973) per a un problema que l'escala original de magnitud del moment local ML (Richter) no podia manejar. Les ones Lg s'atenuen ràpidament al llarg de qualsevol camí oceànic, però es propaguen bé a través de l'escorça continental granítica, i el MbLg s'usa sovint en àrees d'escorça continental estable. L'IGN espanyol fa servir aquesta escala i és en la que es mesura la sismicitat de l'erupció del volcà de La Palma. A nivell internacional, l'escala de Richter es va deixar d'utilitzar, en lloc seu es fa servir l'escala de magnitud de moment MW, que són gairebé equivalents fins a M7,5.

Dilluns 13 es va arribar als 1.500 moviments sísmics a la zona de Cumbre Vieja, en els municipis de Fuencaliente, Mazo i El Paso, cosa que va portar a activar l'alerta de color groc (nivell d'alerta 2 en una escala de 4) en el Pla Especial de Protecció Civil i Atenció a Emergències per Risc Volcànic (Pevolca), del Govern de Canàries.

Erupció Setembre Primera setmana 19 de setembre El 19 de setembre de 2021 a les 15:12 hora local va entrar en erupció un nou volcà situat a la muntanya de Los Pelados, al barri de Las Manchas, dins el municipi d'El Paso. L'erupció va ser estromboliana, d'almenys 7 obertures, i molt semblant a la que es va produir l'any 1971 a Teneguía.

miniatura|Superposició de l'àrea coberta pel riu de lava en els dies 20, 21, 22 i 23. Captat pels satèl·lits del Programa Copernicus Hores abans que s'iniciés el procés eruptiu, el Cabildo de La Palma va començar l'evacuació de com a mínim 40 persones amb mobilitat reduïda, a part de la ramaderia instal·lada a la zona, i abans d'acabar el dia el nombre de persones desallotjades ja arribava a les 5.000.

23 de setembre El 23 de setembre de 2021 es va informar que la colada de lava semblava estancar-se a la localitat de Todoque, una localitat del municipi de Los Llanos de Aridane. Es descartava en principi que pogués arribar a la mar. Havia ocupat fins al moment un total de 166 hectàrees i destruït 350 construccions. Més de 6.000 persones havien hagut de ser evacuades fins al moment. Aquest mateix dia també s'anunciava que el núvol de sofre de l'erupció arribava a la Península ibèrica i a les Illes Balears, tot i que es descartava cap episodi de pluja àcida perquè havia arribat ja molt diluït.

24 de setembre El 24 de setembre de 2021 es produïa un nou augment de l'episodi, amb l'obertura de dos nous centres d'emissió de lava, tot i que en principi es descartava que discorreguessin sobre les existents. AENA informava que malgrat que els aeroports de La Palma i La Gomera mantenien les seves activitats, estava ja en mans de les companyies aèries decidir si volar-hi o no, i de fet més de 30 vols es van cancel·lar aquest dia.

25 de setembre L'endemà 25 de setembre es va obrir un quart focus d'emissió de lava, que va fer col·lapsar una part del con volcànic, més a l'oest del principal que va iniciar l'episodi el diumenge anterior, i que abocava la lava sobre la llengua que inicialment s'havia dirigit cap a la mar. L'aeroport de La Palma seguia operant, però va haver de trencar la seva normalitat per netejar la cendra acumulada. Malgrat l'augment d'activitat, els científics no van considerar que empitjorés l'episodi, sinó que podia ser una manera d'alleujar la pressió del magma.

Segona setmana 26 de setembre miniatura|Antiga església de Sant Pius X, col·lapsada el 26 de setembre de 2021 a causa de la colada de lava De fet durant el diumenge 26 de setembre, es va observar un procés de deflació amb menys pressió al sistema magmàtic, que va permetre que l'aeroport de La Palma pogués recuperar el seu nivell normal d'activitat i el retorn a casa de 160 persones desallotjades el divendres 24 de setembre.

27 de setembre Tanmateix, el flux de lava emesa del quart focus d'emissió va avançar ràpidament sobre la colada principal, que feia dies que restava estancada a prop de l'església de Sant Pius X de Todoque, i en va provocar el seu esfondrament i l'avenç vers la costa, que ja només es trobava a 1,7 km.

miniatura|Explosió eruptiva a una nova boca oberta el dia 28 de setembre al nou volcà a Cumbre Vieja de l'illa de La Palma miniatura|Dona observant una de les boques eruptives del nou volcà a Cumbre Vieja des d'una teulada miniatura|La colada lava que emana del nou volcà de la Palma a Cumbre Vieja avança lentament cap al mar mentre destrueix tot al seu pas, com cases, col·legis i cultius A primera hora del matí del dilluns 27 de setembre es va produir una aturada sobtada de tota activitat, de la qual no se'n coneixen les causes, però just unes hores després es va reprendre l'erupció, generant novament el temor que la colada de lava pogués arribar a la mar per la zona del municipi de Tazacorte, bona part dels barris del qual van ser confinats. El flux de lava havia avançat ja fins a poc més d'1 km de la costa, i va tornar a preocupar "que es produís un xoc tèrmic que generés columnes de vapor d'aigua carregades amb àcid clorhídric, a causa del volum de clor que hi ha a l'aigua. Aquestes columnes, de color blanc, també contenen diminutes partícules de vidre volcànic per la reacció que es produeix entre la lava, que està a més de mil graus, i l'aigua del mar, a uns vint graus."

28 de setembre Durant el 28 de setembre, desè dia de l'erupció, el volcà es va situar en una fase 'hawaiana', on pràcticament només va emetre lava, que va lliscar ràpidament per la colada de lava abocada dies abans i va aconseguir superar la muntanya de Todoque, el darrer obstacle abans d'arribar a la mar, travessant la carretera de la costa per Tazacorte. El govern espanyol va declarar finalment l'illa com a zona catastròfica. Poc després de les 22.00 (UTC) la llengua de lava va arribar a la mar per la platja de Los Guirres, per la que es precipità pel penya-segat de 100 metres d'altura, creant-se un dipòsit de 50 metres per sobre del nivell de la mar. El xoc tèrmic entre la lava a més de 1000 °C i l'aigua marina a 20 °C va provocar fortes fumerades blanques corrosives, amb una intensa olor a sofre. En l'anterior erupció volcànica a la zona, la del volcà de Teneguía el 1970, va morir un pescador que s'havia apropat a pescar a 2 km dels rius de lava que desembocaven a l'oceà. Fins al matí del 28 de setembre, l'erupció al nou volcà de Cumbre Vieja havia afectat un total de 267,5 hectàrees, més de 744 edificacions (656 destruïdes) i 23,1 km de carreteres (21,5 destruïts). Les cendres del volcà s'estenien per una superfície de més de 1.500 ha, i es mantenien evacuades més de 6.200 persones.

29 de setembre El dimecres 29 de setembre, onzè dia de l'erupció, la lava ja començava a formar un delta volcànic i guanyant terreny a la mar. Els deltes de lava poden consolidar-se com a terreny guanyat a la mar o bé poden col·lapsar si el fons marí cedeix pel seu pes. Això va passar en una llarga erupció volcànica del Kilauea a Hawaii l'abril de 1993, on malgrat els avisos i limitacions d'accés, un fotògraf hi va perdre la vida. Aquest col·lapse podria provocar que, per la diferència de temperatura, algunes roques ardents poguessin sortir disparades fins a 250 metres, i generar-se onades sobtades. Pel que fa a l'emergència humanitària, durant aquest dia les autoritats públiques van acordar crear un registre únic de persones afectades, de manera que se'n pogués estudiar la seva situació familiar i prioritzar ajuts i recursos d'habitatge específics.

30 de setembre A 30 de setembre no es van registrar canvis notables, però el volcà seguia expulsant lava a la mar i fent créixer el delta de 500 metres d'ample i 40 d'altura (anomenat també 'fajã' en portuguès i 'fajana en espanyol, que és el nom que reben aquestes plataformes guanyades al mar per la lava als arxipèlags de la Macaronèsia), el comitè director del Pla d'Emergències Volcàniques de Canàries (Pevolca) va anunciar que preveia un canvi en el règim de vents, que podrien afectar la població més propera amb un empitjorament de la qualitat de l'aire, demanant que s'extremessin les precaucions ja vigents.

Octubre 1 d'octubre El divendres 1 d'octubre, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va anunciar que s'havia obert una nova boca eruptiva al nord del cràter principal, per on la lava expulsada començava a formar una nova colada que es movia per zones que fins a aquell moment no s'havien vist afectades, en direcció al carreró de la Mata de Los Llanos de Aridane, fet que va coincidir amb la detecció de dos nous terratrèmol de nivell 3,5 en l'escala mbLg a 13 km de profunditat entre Mazo i Fuencaliente, entre molts altres de menors. També la qualitat de l'aire era objecte de seguiment: al municipi de Tazacorte, on la lava va desembocar a la mar, s'hi van mesurar de manera puntual valors alts de diòxid de sofre que superaven les normatives sobre qualitat de l'aire, però no de manera alarmant. Es va recomanar l'ús de màscares facials FFP2.

Amb aquesta nova boca eruptiva, el Pevolca va informar que aquesta nova boca eruptiva es tractava en realitat de dos centres emissors de lava que es trobaven separats per una distància de només 15 metres, a 600 metres al nord-oest del con principal. En concret, va precisar que s'havien sumat als tres centres emissors de l'interior del cràter original. Aquesta nova colada, separada només 450 metres de la primera, es preveu que hi acabi confluint i evitar així noves afectacions en infraestructures i habitatges.