Dionisi d'Heraclea (), fill de Teofant, fou un filòsof grec, deixeble d'Heraclides, Alexí i Menedem, i més tard també de Zenó l'estoic, que sembla que el va induir a acceptar l'estoïcisme.
Ja de gran, fou afectat per una infecció als ulls, i el dolor insuportable que li provocava el va fer abandonar la filosofia estoica, que imposava molta d'austeritat, i es va unir als cirenaics. Aquest canvi va fer que rebés el renom de ('renegat'). Mentre fou estoic, va respectar l'austeritat corresponent, però després es va donar als plaers, especialment als sensuals.
Va morir a vuitanta anys, després de negar-se a menjar. Diògenes Laerci esmenta una sèrie de treballs d'aquest filòsof que s'han perdut. Ciceró li critica la manca d'elegància i refinament i la barreja de versos amb prosa.27.Dionysius a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1042
Referències
Categoria:Filòsofs estoics Categoria:Persones d'Heraclea Pòntica Categoria:Filòsofs de l'escola cirenaica Categoria:Filòsofs grecs de l'antiga Àsia Menor Categoria:Escriptors de la Grècia hel·lenística Categoria:Escriptors grecs de l'antiga Àsia Menor Categoria:Escriptors antics en grec només coneguts per fonts secundàries Categoria:Biografies del segle IV aC Categoria:Escriptors libis Categoria:Grecs del segle III aC