és un economista, autor i polític alemany. És conegut per la seva defensa d'hipòtesis controvertides arran d'una varietat de temes polítics, les quals han encetat diversos debats en la societat alemanya. Per exemple, va arribar a la fama actual gràcies al seu best-seller Deutschland schafft sich ab (Alemanya es desfà), en el qual, entre altres coses, expressa la seva preocupació pel desenvolupament demogràfic a Alemanya.
Sarrazin va ser membre de l'SPD del 1973 al 2020. L'31 de juliol de 2020, com a resultat de conflictes ideològics, va quedar exclòs del partit. Abans de començar la carrera d'escriptor, havia estat membre de la junta del Banc Federal Alemany, fins al 2010. miniatura|Thilo Sarrazin en el 2014 Opinions polítiques Política fiscal Al maig del 2012, en plena crisi de la zona euro, va opinar que Europa podria existir prou bé sense moneda compartida. L'euro només funcionaria a llarg termini si els altres països europeus s'assimilessin a Alemanya quant al seu comportament econòmic. Segons Sarrazin, la introducció de l'euro va ser un error i "un acte d'engany polític".
Immigració A principis del 2018, Sarrazin va ser un dels primers a signar la Gemeinsame Erklärung 2018 (Declaració Conjunta del 2018, un manifest creat per un grup d'autors, científics i artistes majoritàriament vinculats a l'Alternativa per Alemanya). La declaració denuncia l'impacte negatiu de la "immigració massiva il·legal" a Alemanya i expressa solidaritat amb les persones que es manifesten pel restabliment de l'ordre a l'estat i a les seves fronteres. El grup de firmants de la declaració s'ha descrit com una aliança de conservadors, nacionalistes, partidaris de la Nova Dreta i teòrics de la conspiració.
Polèmiques Consells per a beneficiaris de l'Hartz IV Thilo Sarrazin va criticar el sistema de pensions a Alemanya, sobretot dels funcionaris. Va exigir una rebaixa de pensions i de costos causats pels funcionaris públics.
Centrant-se en la política regional de Berlín, Sarrazin va fer vàries propostes quant a la política social i de l'educació, sobretot va suggerir retalls del sistema social.Werner van Bebber, Stefan Jacobs: Wirbel um Sarrazins Ideen zu Heizkosten. In: Der Tagesspiegel. 30. Juli 2008. En el 2008 va donar consells per als beneficiaris del subsidi d'atur, concretament, com es podien alimentar per menys de quatre euros al dia. Això va causar crítiques fortes per part de diverses organitzacions socials, entre elles la Càritas alemanya.Henning Onken: Sarrazin: So sollten Arbeitslose einkaufen. In: Der Tagesspiegel. 11. Februar 2008.
Thilo Sarrazin va afirmar que el sistema social s'havia de canviar perquè la gent deixés de tenir fills amb la intenció de millorar la pròpia situació social. Els únics que, segons ell, haurien de tenir fills són aquells que tenen prou recursos econòmics, i els polítics haurien de controlar això. En el 2009 va qualificar l'augment de les pensions com una mesura absurda.Andreas Hoffmann: „Kinder kann kriegen, wer damit fertig wird“ – Interview mit Thilo Sarrazin. In: Stern.de. 13. Mai 2009.Sozialpolitik. Thilo Sarrazin drischt auf Hartz-IV-Empfänger ein. In: DerWesten.de 13. Mai 2009.
Entrevista a Lettre International En el 2009, la revista cultural Lettre International va publicar una entrevista amb Sarrazin. Ell hi va fer comentaris bastant radicals i polèmics sobre la política de Berlín quant a la immigració i l'economia.Thilo Sarrazin im Gespräch (Auszug aus dem Artikel). Segons ell, els problemes de la ciutat es deuen parcialment a la mateixa població berlinesa. A aquesta li falta elitisme; descriu els berlinesos com a "plebeus". A part d'això, va afirmar que la major part dels immigrants àrabs i turcs no estaven disposats (o ni tan sols capaços) d'integrar-se a la societat alemanya. Va criticar el nombre elevat de persones desfavorides i poc formades a Berlín i va dubtar que fos possible millorar la situació social dels quals.
Per això, en comptes d'ajudar a les classes baixes, Sarrazin es va mostrar a favor de donar suport a l'elit, mentre que al mateix temps proposa ignorar les classes socials més baixes per la seva "inutilitat econòmica". En aquest context va proposar, entre altres coses, la cancel·lació dels pagaments de transferència per a estrangers de la classe baixa.Christian Staas: Sarrazin-Interview: Schickes Ödland Großstadt. In: Zeit Online. 28. Oktober 2009.Stefan Schulz: Sarrazin schockierte mit Angriffen auf Migranten. In: Berliner Morgenpost. 1. Oktober 2009. Va descriure els immigrants amb paraules bastant dures. Concretament, "els turcs" estaven aprofitant la seva alta natalitat per tal de "conquerir" Alemanya. Es va oposar a respectar les persones que no s'esforçaven a integrar-se, que vivien de l'estat sense valorar-lo, sense preocupar-se massa per l'educació dels seus fills i només "produint cada vegada més nenes amb hijab". Va afirmar que, a Berlín, un 70% de la població turca i fins i tot un 90% de la població originària de països àrabs vivien i pensaven exactament de la manera que Sarrazin no volia veure.Integration. Sarrazin muss sich entschuldigen. In: Zeit Online. 1. Oktober 2009.„Rassismus pur“. SPD-Politiker fordert Rücktritt von Thilo Sarrazin. In: Welt Online. 6. Oktober 2009.
Després de rebre crítiques, però, es va disculpar, dient que no volia desacreditar cap grup ètnic.Staatsanwalt prüft Volksverhetzung. Sarrazin entschuldigt sich. In: n-tv Politik. 1. Oktober 2009. Per altra banda, altres el van aplaudir, per exemple Andreas Storr, un membre de l'NPD a Saxònia. Aquest va comentar que les propopstes de Sarrazin respecte a l'immigració massiva eren de les poques que realment tenien sentit. Storr va apreciar, sobretot, l'exclusió dels estrangers dels pagaments de transferències, perquè així s'estalviarien bastants diners i també previndria la formació de "bombolles d'immigrants" dintre d'Alemanya.NPD-Landesverband Sachsen: Pressemitteilung vom 2. Oktober 2009.
Les nombroses crítiques expressades com a reacció a l'entrevista es referien sobretot als aspectes d'odi i discriminació del pensament de Sarrazin. Per exemple, el periodista Arno Widmann va dir que Sarrazin no entenia els canvis que ha sofert Alemanya i que hi reaccionava de manera histèrica.Arno Widmann: Der Brandstifter. In: Frankfurter Rundschau. 7. Oktober 2009, S. 13. A Christian Staas de la Zeit, les declaracions de Sarrazin li recorden a les teories antiquades de la biologia racial; segons Staas, les mesures proposades per Sarrazin quant a la política social i demogràfica s'assemblen a l'eugenèsia clàssica. Stephan Kramer, secretari general del Consell Jueu d'Alemanya, juntament amb el president de la comunitat turca Kenan Kolat, va qualificar les opinions expressades a l'entrevista de "pèrfides, infames i sedicioses". Segons aquests dos, les anàlisis de Sarrazin dels problemes de la classe baixa recorden a la terminologia nazi i la teoria dels "infrahumans". Per a Kolat, Sarrazin difon estigmes inhumans al marge de la legalitat.Zentralrat der Juden vergleicht Sarrazin mit Hitler. In: Die Welt. 9. Oktober 2009.
Reiner Klingholz, director del Berlin-Institut für Bevölkerung und Entwicklung (Institut de la Població i del Desenvolupament a Berlín), va criticar la majoria de les afirmacions de Sarrazin, ja que no tenien cap prova estadística. Amb això es va referir principalment als immigrants turcs i àrabs i la seva suposada manca de disponibilitat a l'integració (70%/90%). Sarrazin va reaccionar dient que tampoc no hi havia proves que deien el contrari.Stefan Klein: Zartbitter. In: Süddeutsche Zeitung. 1. März 2010, S. 3.Andrea Dernbach: Fremd im eigenen Land. In: Der Tagesspiegel. 26. August 2010.
La Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància va trobar que les declaracions de Sarrazin s'assemblaven a les de Jean-Marie Le Pen, qui va haver de pagar una multa de 10.000 euros en el 2004 com a conseqüència de les seves incitacions racistes i xenòfobes. La Commissió també va denunciar la reacció inadequada de les autoritats alemanyes i del partit SPD davant de l'actitud de Sarrazin.Europäische Kommission gegen Rassismus und Intoleranz: ECRI-Bericht über Deutschland (fünfte Prüfungsrunde). Verabschiedet am 5. Dezember 2013. Veröffentlicht am 25. Februar 2014 (PDF; 635 kB). S. 21.
Deutschland wird dümmer (Alemanya perd l'intel·ligència) Al juny del 2010 Thilo Sarrazin va encetar una polèmica amb una altra tesi seva, segons la qual la mitjana d’intel·ligència a Alemanya estava disminuint a causa de la immigració de persones poc formades. Els immigrants de Turquia, l'Orient Mitjà i Àfrica tenien, segons ell, un nivell d'educació inferior quant als immigrants d'altres països. També va afegir que els immigrants tenien més fills que els alemanys, pel qual, la població mentalment "superior" s'estava convertint en minoria. És així perquè la intel·ligència es transmet genèticament, o com diu Sarrazin, amb una quota d'herència que arriba a uns 80%.„Einwanderer-Schelte: Sarrazin erklärt die Verdummung der Deutschen“. In: Spiegel Online. 10. Juni 2010. Les seves tesis van ser criticades, entre d'altres, per la cancellera Angela Merkel.„Merkel wirft Sarrazin Verdummung vor“. In: Süddeutsche Zeitung. 12. Juni 2010.
Alemanya es desfà
miniatura|Deutschland schafft sich ab (Alemanya es desfà o Alemanya s'aboleix), edició original A l'agost de 2010, Thilo Sarrazin va publicar el llibre Deutschland schafft sich ab (Alemanya es desfà). Hi descriu les conseqüències que pensa que resultaran de la combinació del descens de la natalitat entre la població ètnicament alemanya, el creixement de les classes baixes i la immigració de països majoritàriament islàmics.