El suyá o kĩsêdjê (Kĩsêdjê kapẽrẽ ) és una llengua ameríndia del grup septentrional de la família gê (llengües macro-gê) parlada al Mato Grosso, Brasil. Està estretament relacionada amb el tapayúna; junts, formen la branca tapajós del gê septentrional.
El kĩsêdjê està estretament relacionat amb el tapayúna; que tenen un passat comú al riu Tapajós, compartit per kĩsêdjê i tapayúna, que encara és part de la seva història oral. Les diferències fonològiques entre les llengües inclouen els reflexos de del Proto-gê septentrional *m/*mb, *mr/*mbr, *c (en so inicial), *ñ (en coda), i *b (en síl·labes tòniques). En Kĩsêdjê, aquestes consonants es reflecteixen com a m/mb, mr/mbr, s, n, and p, respectivament, mentre que en tapayúna té w ([w̃]), nr ([ɾ̃]), t ([t̪]), j ([j]), i w ([w]) en les mateixes paraules.
Fonologia Consonants El kĩsêdjê preservava les consonants del Proto-Tapajós gairebé intactes, a excepció del fenomen fonètic *t̪ʰ > s.
So inicial A la taula següent es detallen alguns dels possibles sons inicials del kĩsêdjê; a més, la majoria es poden combinar amb /w/ o /ɲ/ (en paraules l'etima del qual Proto-gê septentrional conté un de *wa, *wə̂ o *je, que s'analitzen com a nuclis complexos). Les nasals subjacents adquireixen una fase oral anterior a un nucli oral.
+ Sons inicials kĩsêdjê labiallabial + ròticdental/(post)alveolarpalatalvelarvelar + ròticglotalglotal + ròticoclusives sordesp /p/ [p]t /t/ [t̪]k /k/ [k]oclusives aspiradesth /tʰ/ [t̠ʰ]kh /kʰ/ [kʰ]khr /kʰɺ/ [kʰɹ]fricativess /s/ [s]h(w) /h(w)/ [h(w)]hr /hɺ/ [hɺ]oclusives prenasalitzadesnt /ⁿt/ [nt̪]oclusives nasalsm/mb /m/ [m]/[mb]mr/mbr /mɺ/ [mɺ̃]/[mbɺ]n/nd /n/ [n]/[nd]nh/j /ɲ/ [ɲ]/[nj] ~ [j]ng /ŋ/ [ŋ]/[ŋg]ngr /ŋɺ/ [ŋɹ̃]/[ŋgɹ]sonorantsw /w/ [w]r /ɺ/ [ɺ]
Vocals A continuació es mostra l'inventari de vocals kĩsêdjê (la representació ortogràfica es dona en cursiva; els caràcters de les barres representen els valors de l'IPA de cada vocal). Nonato (2014) informa que no hi ha variació al·lofònica. Per convenció, la tilde, que forma part dels grafemes que denoten vocals nasals, es deixa fora a l'ortografia seguint <m>, <n>, i <nh> (però no <ng>), com a <mo> [mɔ̃] ‘anar (plural)’. A més, les vocals /ɘ̃/ i /ã/ o es diferencien a l'ortografia (ambdues s'escriuen com <ã>).
OralNasali /i/y /ɨ/u /u/ĩ /ĩ/ỹ /ɨ̃/ũ /ũ/ê /e/â /ɘ/ô /o/ẽ /ẽ/ã /ɘ̃/õ /õ/e /ɛ/á /ɜ/o /ɔ/a /a/ã /ã/ Vocal sinharmònica El kĩsêdjê té un fenomen pel qual una [vocal sinharmònica s'insereix obligatòriament en paraules finals d'enunciats la forma subjacent de les quals acaba en consonant; d'aquesta manera, tots els enunciats acaben en vocals en superfície a Kĩsêdjê. L'epentesi vocàlica sol causar lenitis a la coda subjacent. Les alternances resultants es representen ortogràficament, com a thep [ˈt̠ʰɛp̚] / thewe [ˈt̠ʰɛwɛ] ‘peix’, wit [ˈwit̚] / wiri [ˈwiɾi] ‘només’, ngrôt [ˈŋgɹot̚] / ngrôrô [ˈŋgɹoɾo] ‘les Pleiades’, khẽn [ˈkʰɛ̃n̚] / khẽne [ˈkʰɛ̃nɛ̃] ‘pedra’, hwysysôm [hʷɨsɨˈsom̚] / hwysysômy [hʷɨsɨˈsomɨ] ‘mosquit’. En les paraules que acaben en una coda subjacent ròtica], les vocals sinharmòniques s'insereixen independentment de si la paraula es troba en la posició final de pronunciació, com a ngõrõ [ˈŋɔ̃ɺɔ̃] 'dormir' (formes com *[ˈŋɔ̃ɺ] no estan atestades). Morfologia Com a la resta de llengües gê septentrionals, els verbs flexionen per finitud i, per tant, tenen una oposició bàsica entre una forma finita (també forma B i forma principal) i una forma no finita (també forma A i forma incrustada). Les formes finites s'utilitzen només en les clàusules matricials, mentre que les formes no finites s'utilitzen en tot tipus de clàusules subordinades així com en algunes clàusules matricials. Les formes no finites sovint es formen mitjançant sufixació i/o substitució de prefixos. Alguns verbs (inclosos tots els descriptius a excepció de katho 'deixar', la forma no finita dels quals és kathoro) no tenen una distinció de finitud manifesta.
Referències
Categoria:Llengües del Brasil