El yukpa és un idioma de la família carib parlat pels yukpes a l'estat veneçolà de l'Estat Zulia i al departament colombià de Cesar.
Gramàtica La llengua yukpa, té deu pronoms personals. El yukpa té dues primera persona del plural (nosaltres). epü, que s'usa quan el parlant es refereix a "tu i jo". L'altre es diu nana, quan es refereix "ell/ella i jo". El yukpa té dues tercera persona (ell, ella), el dt. o mash que es refereix a aquelles persones pròximes al parlant i l'ake que es refereix als que estan a una distància llunyana. I també té tres terceres persones plural (ells/elles), el masha que són les persones que són a prop, l'aksha que són les persones que a una distància llunyana i l'oka que es refereix al que està repetit o que es va esmentar abans.
{| class=wikitable cellpadding=4 cellspacing=0 style="background:#f9f9f9; border: 1px gray solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" | colspan=2 rowspan=2 style="background:white;border-top:2px white solid;border-right:1px solid gray;border-bottom:1px solid gray;border-left:2px white solid;"| | colspan=2 align=center style="background:#9FB6CD;"|Número |- | align=center style="background:#B9D3EE"|Singular | align=center style="background:#B9D3EE"|Plural |- | rowspan=3 style="background:#9FB6CD"|Persona | align=center style="background:#B9D3EE"|Primera |awü: jo |epü: tu i jo nana: ell/ella i jo |- | align=center style="background:#B9D3EE"|Segona |amo: tu |amora: vostès o vosaltres/as |- | align=center style="background:#B9D3EE"|Tercera |dt., mash: ell (proximal) ake: ell/ella (distal) |masha: ells/elles (proximal) aksha: ells/elles (distal) oka: ells/elles (anafòric)
postposicions El yukpa, com altres idiomes caribes, usa en general postposicions: jenja pë këpëi j-enja pë k-ëpëi 1p-mà per 2A1P-prendre:PASSAT '[tu] em vas prendre de la mà' -Bon dia = penash nekena -Bona tarda = kowanna -Bona nit = kokoshna -hola = pena
Fonologia Registra 5 vocals i 10 consonants.Meira, Sérgio (2003) "Primeras observaciones sobre la lengua yukpa"; Lingua Americana 7 (12): 113-138.
Vocals Anteriors Centrals Posteriors Tancades Mitjanes Obertes La semitancada // varia lliurement amb la tancada .
Consonants labial alveolar palatal velar oclusiva nasals fricativa africada vibrant aproximant
S'ha proposat incloure entre els fonemes yukpa l'oclusiva glotal //, que entre alguns parlants és substituïda per la fricativa glotal //, però podrien interpretar-se com a realitzacions glotals o aspirades de les vocals, perquè es presenten solament al final d'una síl·laba abans de les consonant oclusives, fricatives i africada i, generalment són opcionals, per exemple: "dona" = [woɾeʔpa] ~ [woɾehpa] ~ [woɾepa] "olla = [paʔʃe] ~ [pahʃe] ~ [paʃe]
L'aproximant // pot realitzar-se com a africada sonora alveolar o postalvelar ; l'africada sorda // pot realitzar-se com palatoalveolar ; la labiovelar / /pot realitzar-se com a bilabial o labidental .
Accent L'accent cau més sovint sobre la segona síl·laba, però pot caure en la primera.
Referències
Enllaços externs Yukpa - apuntes Yukpa a native-languages.org Jeova Itachani (en yupka); Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania.
Categoria:Llengües carib Categoria:Llengües de Veneçuela Categoria:Llengües de Colòmbia