El Daihatsu Hijet (ダイハツ・ハイゼット, Daihatsu Haizetto) és una furgoneta i camioneta de classe kei car produït i comercialitzat pel fabricant japonés Daihatsu des de l'any 1960. Al mercat domèstic, la Hijet competeix amb altres models com ara la Honda Acty, Mitsubishi Minicab, Subaru Sambar i Suzuki Carry.
Primera generació (1960-1967) miniatura|Hijet 1.1 (1960), Hijet 1.2 (1963) miniatura|esquerra|Foto d'època a Ishinomaki El primer vehicle de Daihatsu que va dur el nom de "Hijet" al novembre de 1960 fou una camioneta kei, mentres que la versió tancada (similar a un familiar) arribà el maig de 1961. La primera generació de la Hijet utilitzava un tradicional esquema de motor al davant i tracció al darrere amb el conductor assegut sobre el motor en un estil semblant als pickup. Les dimensions exteriors i mides del motor eren d'acord amb les normes sobre kei cars. El motor bicilíndric en línia de 356 centímetres cúbics produïa 17 cavalls de potència i una velocitat màxima de 75 quilòmetres per hora, unes xifres comunes per als kei car de l'època.Kießler, p. 31 Com a conseqüència d'aquesta mecànica, la capacitat de càrrega del vehicle era prou reduïda. L'any 1964, la Hijet va rebre un redisseny estètic que reemplaçava la seua original i moderna graella frontal integrada en la carrosseria per una cromada d'aspecte més convencional.
Segona generació (1964-1968) miniatura|Hijet Cab miniatura|esquerra|Hijet Truck miniatura|Hijet Cab Per tal de maximitzar l'espai de càrrega mantenint-se dins de les regulacions per als kei cars, l'any 1964 la segona generació de la Hijet adoptà una nova carrosseria, oferint així als clients la possibilitat d'adquirir l'antiga generació (encara en producció) o la nova, amb un espai millor aprofitat i semblant a un camió o furgoneta. La segona generació de la Hijet es produïa i comercialitzava en dues carrosseries: camió descobert o furgoneta i equipava el mateix motor bicilíndric en línia atmosfèric refrigerat per aigua de 356 cc de la primera generació i una transmissió manual de tres velocitats. Compartia detalls tècnics amb el turisme kei de la marca: el Daihatsu Fellow, sorgit l'any 1966.
La carrosseria de la Hijet s'assembla a la d'altres models de l'època comercialitzats a Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears com ara la DKW F89 L de 1949, la Volkswagen Transporter de 1950, la Fadisa Romeo de 1953, la DKW F1000 L de 1963, la SAVA J4 de 1965, la Siata Minivan de 1967 o diversos models d'Avia.
Tercera generació (1968-1972) miniatura|Hijet Truck miniatura|esquerra|Hijet interior La tercera generació de la Hijet va dur pocs canvis, un dels més cridaners fou la desaparició de les "portes suïcides" presents a l'anterior generació per unes amb obertura convencional. El disseny era semblant al d'una capsa, amb una apariènça més angulosa i uns grans fars davanters quadrats vorejats de plàstic negre. El motor bicilíndric en línia de dos temps de 356 cc refrigerat per aigua produïa 23 cavalls de potència a 5000 rpm i era capaç de propulsar la Hijet en qualsevol de les seues dos carrosseries fins als 85 km/h. Aquesta generació també es produí com a vehicle elèctric, tant el camió com la furgoneta.
Quarta generació (1971-1980) miniatura|Hijet Van 360 cc miniatura|esquerra|Hijet Truck 360 cc miniatura|Hijet Van 550 cc La quarta generació de la Hijet fou presentada el setembre de 1971 amb una completament nova carrosseria i disponible únicament en versió camió. El motor va continuar sent el 360 cc bicilíndric de dos temps, mentre que la suspensió darrera tornà a ser de ballesta. El febrer de 1972 es va presentar la carrosseria furgoneta, comercialitzada originalment com a "furgoneta corredissa", ja que introduïa portes corredisses per primera vegada junt amb un gran portó al darrere. Al setembre de 1974, els para-xocs davanter i darrer van patir lleugers canvis per tal d'acomodar les noves matricules grogres per als kei cars, que fins aleshores havien estat més menudes.
L'octubre de 1976 va aparèixer la Hijet amb el nou motor de quatre temps i 550 cc, el qual s'aprofitava de les recentment aplicades noves regulacions dels kei car. Com que les noves regulacions també permetien més llargària per als kei, les noves Hijet equipaven uns nous para-xocs més grans, canvi que acompanyava a la nova graella frontal.Kobori, at xv Per a reflectir els nous canvis, el nou model va rebre el codi S40. Al mercat internacional, el model fou comercialitzat com a "Daihatsu 550 Van" i "Cab-Van", equipant el mateix motor amb 30 cavalls de potència a 5500 rpm i 4,2 kg⋅m a 4000 rpm. La nova furgoneta 550 cc tenia més espai de càrrega que la mateixa de la variant 360 cc.
Menys d'un any després de la presentació de la Hijet 550 cc, l'any 1977, va presentar-se la cinquena generació de la Hijet, amb una carrosseria més gran. No obstant això, la quarta generació va continuar en producció i fins i tot va patir un lleuger redisseny estètic l'any 1979, quan estrenà una nova graella frontal negra. L'abril de 1981, la producció de la Hijet 550 cc i quatre temps s'aturà, però la versió original de 360cc i dos temps continuà disponible fins a l'agost del mateix anyKobori, p. 113 com a opció de baix cost de la nova sisena generació de la Hijet, presentada el mateix any. Les últimes versions del motor de dos temps produïa 24 cavalls de potència.
Cinquena generació (1977-1981) miniatura|Hijet 55 Wide miniatura|Hijet High Roof (1981) L'abril de 1977 començà la producció de la cinquena generació de la Hijet en versió camió.Kobori, p. 112 Va ser comercialitzada com a "Hijet Wide 55" per a fer palesa la seua carrosseria més gran (respecte a l'anterior generació) i el seu motor de 55o cc. Aquesta fou la primera generació de la Hijet en ser exportada en nonbres considerables. El motor de 547 cc era de quatre temps i dos cilindres refrigerats per aigua que produïa 28 cavalls de potència a 5500 rpm. Les unitats destinades al mercat exterior, que no havien de complir les estrictes regulacions d'emissions japoneses, equipaven el mateix motor però amb 30 cavalls de potència. El model comptava amb una única transmissió manual de quatre velocitats i les versions per a l'exportació declaraven una velocitat màxima de 105 km/h.
El motor es troba localitzat al centre del vehicle, just darrere de l'eix davanter i l'accés és mitjançant els seients davanters. El nom en codi del model fou S60, afegint les lletres "P", per a la carrosseria de camioneta normal, la "T" per a la camioneta llarga i la "V" per a la carrosseria furgoneta. miniatura|esquerra|Hijet Pick Up (1981) miniatura|esquerra|Hijet Cargo (1982) Tres mesos després de l'introducció de les carrosseries de camioneta, en juny de 1977 es presentaren dues versions, una furgoneta acristallada i una "panel van". La variant "panel van" era simplement una camioneta amb una caixa de transport afegida a la part de càrrega; aquesta versió mai va ser exportada. Per al mercat exterior, es va decidir comercialitzar la versió furgoneta sense finestres ni seients darrers. El desembre de 1977 es va introduir un llit abatible al pis baix i al setembre de 1978 va tindre lloc un lleuger redisseny estètic del model. Aquest redisseny es limità als diferents colors als para-xocs i als fars davanters i a una nova graella frontal amb un nou logo amb la "D" de Daihatsu. Totes les versions del model estaven disponibles amb els acabats de gama "Standard" i "Super DeLuxe", tot i que el març de 1979 s'afegí a la carosseria furgoneta un acabat més luxós anomenat "Custom EX".
El setembre del 1979 la Hijet Wide 55 va patir un altre redisseny estètic més profund: la nova graella frontal va ser el canvi estètic més visible, mentre que a l'interior del vehicle s'instal·laren un nou panell de comandaments de més qualitat i uns nous seients ajustables més confortables. Durant l'any 1980 es produí la unitat 2.000.000 del Hijet. La producció de la Hijet de cinquena generació va continuar fins a la seua substitució per la sisena generació al març de l'any 1981.
Sisena generació (1981-1986) miniatura|esquerra|Hijet Truck 4WD (1981-1983) miniatura|Hijet Truck 4WD (1983-1986) miniatura|Hijet Truck 4WD (1983-1986) miniatura|Hijet Jumbo (1983) La sisena generació de la Diahatsu Hijet (S65) va ser presentada el març de 1981, amb una batalla més llarga però amb el mateix motor de l'anterior generació. Es van presentar dues novedoses opcions: un pis pla i un sostre sobre-elevat per a la carrosseria furgoneta. La potència era de 28 cavalls a 5500 rpm i el torque màxim de 41 N·m a 3500 rpm. Gran part de la mecànica era heretada de l'anterior generació, però el març de 1982 va aparèixer la nova Hijet S66Kobori, p. 70 amb tracció a les quatre rodes i des d'octubre de 1983 amb frens de disc davanters opcionals. Des de l'any 1982, el model d'exportació va rebre una motorització tricilíndrica de 843 centímetres cúbics anomenada Daihatsu 850 Cab (S70). La Hijet 850 també equipava unes rodes de major diàmetre que la Hijet 550 o kei car.Kießler, p. 88 L'any 1983 també aparegué una versió amb motorització de 993 cc, destinada als mercats exteriors (S75/S76).
El setembre de 1981 es va presentar la Daihatsu Atrai, un monovolum basat en la carrosseria furgoneta de la Hijet de sisena generació. Des d'octubre de 1983 l'Atrai va esdevindre un model separat de la gama Hijet, romanent així fins a l'actualitat.Kobori, p. 71
També l'any 1983 es presentà la primera generació de la Hijet Jumbo, una Hijet amb carrosseria camioneta amb el sostre sobre-elevat i la cabina allargada. Això feia de la cabina un espai més ampli i confortable. La Hijet Jumbo amb tracció al davant equipava una transmissió manual de cinc velocitats com a certes versions de l'Atrai. També va existir la Hijet Climber (amb tracció 4x2 o 4x4), que equipava pneumàtics més amples i resistents i un diferencial autoblocant.ハイゼット [Hijet] (brochure), p. 10
Aquesta sisena generació de la Daihatsu Hijet va deixar de ser produïda i comercialitzada l'any 1986.
Setena generació (1986-1994) miniatura|Hijet Truck 4WD (1986-1992) miniatura|esquerra|Hijet Van miniatura|esquerra|Hijet Jumbo (1986-1990) miniatura|Hijet Truck (1992-1994) miniatura|Hijet Deckvan 4WD (1988-1993) La setena generació de la Daihatsu Hijet (S80/S81) va ser presentada el maig de 1986. Suposant una lleugera evolució respecte a l'anterior generació, el canvi més gran en aquesta setena generació fou l'estrena d'un nou motor tricilíndric de 550 centímetres cúbics.
A més de les tradicionals carrosseries camioneta i furgoneta, la Hijet de setena generació també es comercialitzà amb la carrosseria "Jumbo" (cabina llarga) i la "Deck Van", consistent en una camioneta amb quatre portes i places amb un reduït espai de càrrega al darrere. A més, la segona generació de la Daihatsu Atrai va basar-se en la Hijet Van o furgoneta.
Al maig de 1987, el Hijet Truck o camioneta va equipar un supercompressor que produïa 44 cavalls de potència. Aquesta mecànica estigué disponible fins al març de 1990, quan la Hijet començà a equipar un nou motor de 660 cc.Kobori, p. 75 L'any 1990, després de la reforma de la llei de kei cars, la Hijet fou remodelada d'acord a les possibilitats de la nova llei. Així, el xassis va guanyar 10 centímetres i el motor 110 cc més. Amb aquests nous canvis, el model fou conegut amb el codi S82 i S83.
Al setembre de 1992, la Hijet va rebre un lleuger redisseny estètic a l'interior i exterior del model. Aquesta versió millorada continuà en producció fins a l'any 1994, quan fou reemplaçada per la huitena generació de la Hijet.
Huitena generació (1994-1999) miniatura|Hijet Truck (1994-1997) miniatura|esquerra|Hijet Van miniatura|Hijet Truck (1997-1999) miniatura|esquerra|Hijet Deck-Van miniatura|Hijet is miniatura|esquerra|Hijet Super Jumbo 4WD