Una medicació psiquiàtrica (o medicació psicotròpica) és un medicament psicoactiu (un psicofàrmac) pres per exercir un efecte sobre la composició química del cervell i del sistema nerviós. Per tant, aquests medicaments s'utilitzen per tractar malalties mentals. Aquests medicaments solen ser compostos químics sintètics i se solen prescriure en entorns psiquiàtrics, potencialment de forma involuntària durant una hospitalització. Des de mitjan , aquests medicaments han estat els principals tractaments per a una àmplia gamma de trastorns mentals i han disminuït la necessitat d'hospitalització a llarg termini, reduint el cost de l'atenció de salut mental. La reincidència o la rehospitalització de malalts mentals té unes taxes elevades en molts països i s'està investigant els motius de les recaigudes."Are There Schizophrenics for Whom Drugs May be Unnecessary or Contraindicated?". Authors Rappaport M, Hopkins HK, Hall, Belleza and Silverman. International Pharmacopsychiatry (Neuropsychobiology) 13:100-111 (1978)
Tipus Hi ha cinc grups principals de medicaments psiquiàtrics: Antidepressius, que tracten trastorns dispars com la depressió major, la distímia, els trastorns d'ansietat, els trastorns alimentaris i el trastorn límit de la personalitat. Antipsicòtics, que tracten trastorns psicòtics com l'esquizofrènia i els símptomes psicòtics que es produeixen en el context d'altres trastorns com els trastorns de l'estat d'ànim. També s'utilitzen per al tractament del trastorn bipolar. Ansiolítics, que tracten els trastorns d'ansietat, i inclouen hipnòtics i sedants. Estabilitzadors de l'estat d'ànim, que tracten el trastorn bipolar i el trastorn esquizoafectiu. Estimulants, que tracten trastorns com el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat i la narcolèpsia.
Referències