va ser un terratinent i polític carlí que va participar en la tercera guerra carlina, cap provincial del partit tradicionalista a la província de Girona durant la dècada de 1920.
Biografia Joaquim Llach i Coll va néixer l'any 1849 com a majoratge de la família patriarcal Llach-Gilla, de molt prestigi al poble de Sant Martí Vell i la seva comarca. Després de la Revolució de 1868, va col·laborar a la conspiració que va precedir la Tercera Guerra Carlina. Els seus caps li van confiar serveis de molta confiança. miniatura|Joaquim Llach durant la tercera guerra carlina (1874) El dia 7 d'abril de 1872 es va aixecar en armes amb un oncle seu i 52 homes. Per culpa d'una mala intel·ligència, van haver de tornar cap al poble. El 7 de maig van sortir de nou setze homes en direcció al camp carlí, i el 27 de desembre, Joaquín Llach i la resta es van presentar personalment al general Francesc Savalls, seguint tota la campanya com a oficial d'Intendència, agregat de Cavalleria i com Habilitat.
Va participar durant la campanya en seixanta-dues accions de guerra, entre elles les de Colitzà, Vic, atac i presa de Berga, Puig-reig, Balsareny, Caserres, presa de Ripoll, Sant Quirze de Besora, Alpens, Cellent, entrada de Banyoles, Cornellà (derrota del general Cirlot), floc de la columna del General Nouvilas a Castellfollit de la Roca, Oristà, Tordera, Tortellà (on van ferir el seu cavall), Santa Coloma de Farners, Prats de Lluçanès (on van matar el seu cavall), Santa Pau, Darnius i La Jonquera, a més d'atacs i presa d'Olot.
Gràcies a les seves accions durant el conflicte, li van ser concedides les medalles d'Alpens i de Berga. Pels mèrits demostrats durant l'acció de Tortellà va obtenir la Creu del Mèrit Militar.
Un cop acabada la guerra, va seguir treballant fins a la seva mort per la causa carlina. El seu nom figurava a totes les organitzacions locals de la Comunió Tradicionalista i contribuint només amb els diaris carlins. Va assistir a la festa dels veterans de l'última guerra carlina i als aplecs tradicionalistes de Manresa, Vic, Turó Park i tots els que es realitzaven a Catalunya.
Amb motiu dels successos de Badalona al 1900, dubtava sobre la voluntat de Carles de Borbó, per la qual cosa va viatjar a Venècia juntament amb un altre important cap carlí de la província de Girona per reunir-se amb el cabdill legitimista. En aquesta visita, Carles el va obsequiar amb el seu propi bastó de passeig.
L'any 1919, en produir-se l'escissió de Vázquez de Mella, es va posar de costat de Jaume de Borbó i va reorganitzar el partit a Girona. Gràcies a la seva feina, es va fundar un nou centre i un setmanari jaumista, El Eco de Gerona (1923-1928). El maig de 1921 va ser nomenat president de la Junta Provincial Tradicionalista de Girona, càrrec que va mantenir fins a la seva mort. El 8 de novembre de 1925 Jaume de Borbó li va concedir la Creu de Caballero de l'Ordre de la Legitimitat Proscrita.
Joaquim Llach és el besavi del cantautor català Lluís Llach.
Referències
Categoria:Militars carlins catalans Categoria:Santmartinencs Categoria:Morts al Gironès Categoria:Militars del Gironès Categoria:Polítics carlins catalans Categoria:Polítics del Gironès Categoria:Morts el 1928 Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1849