El Principat de València (en castellà medieval: Prinçipado de Valençia) fou l'estat independent establert per Rodrigo Díaz de Vivar amb capital a la ciutat de València que ocupava la major part de l'actual País Valencià, incloent-hi la Plana d'Utiel-Requena. El Principat de València va existir entre l'any 1094 i l'any 1102. Malgrat la seua independència, també tenia la protecció militar del Comtat de Barcelona i del Regne de Castella.El Cid Histórico: vida de Rodrigo Díaz de Vivar Rodrigo Díaz el Campeador y el Cid mítico - José Manuel Moreno Juste El príncipe de Valencia
Història miniatura|izquierda|387x387px|Mapa de la península a finals del , amb el Principat de El Cid Conquesta
Cap a començaments de novembre del 1092 el Campeador va assetjar la fortalesa de Çebola, actual El Puig de Santa Maria, a catorze quilòmetres de València. A mitjans del 1093 la fortalesa cau i el Cid comença a assetjar València. Al setembre del 1093, va canviar el seu campament i s'instal·là a la Roqueta. València, sol·licità l'ajuda d'un exèrcit almoràvit, que fou enviat sent comandat per al-Latmuní, i avançà des del sud de València fins a Almussafes, a vint-i-tres quilòmetres de la capital, retirant-se posteriorment. El 17 de juny del 1094 València va capitular.Alberto Montaner Frutos, «La fecha exacta de la rendición de Valencia», en Montaner Frutos y Boix Jovaní (2005:285-287). El Cid prengué possessió de la ciutat, atorgant-se el títol de «Princeps Rodericus Campidoctor» («Príncep Roderic el guerrer», en llatí),Alberto Montaner Frutos, «El Cid. La historia.», en www.caminodelcid.org, página web del Consorcio Camino del Cid, Burgos, 2002. i instal·lant-se a la ciutat. miniatura|izquierda|319x319px|El diploma de dotació de la catedral de València, signat per Ruy Díaz de Vivar
En un principi, a l'any 1092, el Principat de València estaria format per una gran part de l'actual País Valencià, fins i tot la Plana d'Utiel-Requena.La Reconquista a finales del siglo XIMapas Imperiales-Imperio de Alfonso VI de León Tot i això, l'any 1093 una part de Castelló, com la mateix ciutat de Castelló de la Plana, anomenada aleshores Casteión,El Cantar de Mio Cid. El manuscrito del Cantar-Timoteo Riaño Rodríguez i María del Carmen Gutiérrez Aja; pàg. 70 Culla, Miravet, Montornés i Orpesa, passà a formar part dels dominis del Regne d'Aragó fins a l'any 1103.Pedro I de Aragón-casarealdeespana.es
Consolidació i expansió La pressió almoràvit no cessà, i cap a mitjans de setembre de l'any 1094, un exèrcit comandat per Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Taixfín, nebot de l'emperador Yússuf, arribà fins a Quart de Poblet, aleshores Quarte a cinc quilòmetres de la capital, i l'assetjà, sent derrotatVegeu Alberto Montaner Frutos «La Batalla de Cuarte (1094). Una victoria del Cid sobre los almorávides en la historia y en la poesía», en Alberto Montaner Frutos i Alfonso Boix Jovaní, Guerra en Šarq Alʼandalus: Las batallas cidianas de Morella (1084) y Cuarte (1094), Zaragoza, Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, 2005, págs. 97-340. després de la batalla de Quart de Poblet, que tingué lloc el 21 d'octubre del 1094 entre Mislata i Quart de Poblet, a proximitat de València.
El Cid anà conquerint territori valencià fins a arribar a la Pena Cadiella i Dénia, aleshores anomenada Deÿna, passant per Xàtiva, aleshores anomenada Xátiua i Cullera, aleshores anomenada Guiera.
Per tal d'assegurar-se el camí cap al nord del principat, Rodrigo aconsegueix aliar-se amb rei d'Aragó Pere I, i prengué el castell de Serra i el Castell del Real, aleshores anomenada Alucad al 1095.
L'any 1097 una nova incursió almoràvit comandada per Muhàmmad ibn Taixfin intenta recuperar València, però aquest va ser de nou derrotat pel Campeador a la batalla de Bayrén amb la col·laboració de l'exèrcit de Pere I d'Aragó. A finals d'aquell any prengué Almenara, aleshores anomenada Almenar, i l'any 1098 conquerí definitivament la ciutat fortificada de Sagunt, aleshores anomenada Muruiedro, consolidant el seu domini sobre l'antiga taifa de València.
L'any 1098 va reformar la mesquita de València, convertint-la en la Catedral de Santa Maria. Al diploma de dotació de la catedral de finals del 1098, Roderic es presenta com «princeps Rodericus Campidoctor», considerant-se un sobirà autònom malgrat no tindre llinatge reial.Alberto Montaner Frutos, «La Batalla de Cuarte (1094). Una victoria del Cid sobre los almorávides en la historia y en la poesía», en Alberto Montaner Frutos y Alfonso Boix Jovaní, Guerra en Šarq Alʼandalus: Las batallas cidianas de Morella (1084) y Cuarte (1094), Zaragoza, Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, 2005, págs. 235-238. Com assenyala Georges Martin:Martin (2010:§8)
Establert a València, es va aliar amb Ramon Berenguer III per tal de frenar l'empenta almoràvit. Estes aliances militars es reforçaren amb el casament de les filles del Cid. A la seua mort (1099), havia casat Cristina amb l'infant Ramir Sánchez de PamplonaIan Michael, «Introducción» a su ed. de Poema de Mío Cid, Madrid, Castalia, 1976, pág. 39. i Maria amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III.Ian Michael, , conferencia pronunciada en la Biblioteca Nacional de España, el 17 de mayo de 2007. [Consulta: 29-11-2009]. Disponible en formato.doc Francisco López Estrada Panorama crítico sobre el «Poema del Cid». Literatura y sociedad, Madrid, Castalia, 1982, pág. 134.
Govern de Ximena i dissolució El Cid morí el 10 de juny de l'any 1099, i la seua esposa Ximena es va convertir en princesa de València. Va aconseguir defensar el Principat amb l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III. Tanmateix, a l'octubre del 1101 envià el bisbe de València a demanar l'ajut del rei Alfons VI de Castella, que va atendre la petició i, amb un nombrós exèrcit, va aconseguir aixecar el setge. Considerant que la ciutat es trobava massa lluny de les seves possessions per poder defensar-la sense dificultats, el 4 de maig de l'any 1102 ordenà l'evacuació dels cristians de la ciutat, incendiant-la ulteriorment. Al dia següent, 5 de maig del 1102 València caigué sota poder dels almoràvitsGaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana sota el comandament del general Mazdalí.
El Principat de València, en gairebé tot el seu territori, no fou refundat fins 136 anys més tard, quan la ciutat de València fou conquerida de nou pels cristians sota el regnat de Jaume I el Conqueridor, besnet de Ramon Berenguer IV, germanastre de les nétes del Cid i de Ximena Díaz, i fill en segones núpcies de Ramon Berenguer III, fet del qual es va aprofitar el rei Conqueridor.El Cid ocupa València-17/06/2020-elnacional.catL'aventurer Rodrigo Díaz de Vivar conquereix València-17/06/2021-elnacional.cat
Referències
Valencia Categoria:Història del País Valencià