és un bibliotecari, erudit de biblioteques i editor/escriptor d'origen britànic sobre temes de biblioteques conegut per les seves opinions tradicionals. Durant el seu mandat com a president de l'Associació Americana de Biblioteques (ALA), va expressar les seves opinions sobre una sèrie de temes, en particular la tecnologia i l'educació. Actualment viu a la zona de Chicago amb la seva dona, Anne Reuland, administradora acadèmica de la Universitat de Loyola.
Els principis de biblioteconomia de Gorman deriven dels valors fonamentals liberals, democràtics i humanistes. Una influència clau és S.R. Ranganathan, a qui considerava "la figura més gran de la biblioteconomia del ". Sosté que és centrant-se en els valors professionals bàsics que els bibliotecaris facilitaran el creixement personal i milloraran l'èxit de les seves institucions.
Biografia Gorman va créixer a Londres, Anglaterra i es va interessar per les biblioteques en part gràcies a les seves experiències a la Biblioteca Hendon i, en particular, a la biblioteca infantil dirigida per una pionera en el camp Eileen Colwell. Va assistir a l'Ealing Technical College (ara University of West London) a Londres de 1964 a 1966.
1966 a 1977: cap de catalogació de la British National Bibliography, membre de la British Library Planning Secretariat i cap de l'Oficina d'Estàndards Bibliogràfics de la British Library.
1977 a 1988 - Director de Serveis Tècnics, Director de Serveis Generals i Bibliotecari de la Universitat en funcions a la Biblioteca de la Universitat d'Illinois
1988 a 2007 - Degà de Serveis de Biblioteques a la Biblioteca Henry Madden, Universitat Estatal de Califòrnia, Fresno, jubilant-se el 2007.
1999 a 2000 - President de la Library and Information Technology Association.
2005 a 2006 - President de l'Associació Americana de Biblioteques (ALA).
També ha impartit classes a escoles de biblioteques a Gran Bretanya i als Estats Units, més recentment a la UCLA Graduate School of Education and Information Studies.
Les idees de Gorman Gorman basa els seus principis de biblioteconomia en valors fonamentals liberals, democràtics i humanistes. Subjacent a la defensa fervent de Gorman dels seus valors de biblioteconomia hi ha una forta aprensió pel que fa al futur de la professió.Moran, G. (June 2001). Ethics, strengths and values, Journal of librarianship and information science, vol.33 no.2 p99)
Vuit valors centrals de la biblioteconomia Gorman va identificar vuit valors centrals de la biblioteconomia:
Administració: Gorman argumenta que els bibliotecaris tenen un paper clau a jugar en la preservació del registre humà per a les generacions futures. Sosté que els bibliotecaris han de transmetre els seus millors valors als futurs professionals de la informació.
Servei: Segons Gorman, una ètica del servei hauria d'impregnar totes les polítiques i pràctiques de la biblioteca. Gorman subratlla que el deure dels bibliotecaris de servir les persones, les comunitats i les societats es compleix millor mitjançant una combinació d'habilitats professionals, empatia i dedicació personal.: 85 Argumenta que els bibliotecaris han d'actuar de manera idealista en una època materialista.Gorman, M. (2000). "Our Enduring Values: Librarianship in the 21st Century". ALA Editions.
Llibertat intel·lectual: els bibliotecaris lideren la lluita per la llibertat intel·lectual. Els bibliotecaris, sosté Gorman, han de lluitar amb zel per protegir la lliure expressió del pensament, encara que les idees en qüestió contradiguin les pròpies conviccions personals del bibliotecari.Gorman, M. (1997), Our singular strengths: meditations for librarians, p23 Washington: ALA,
Privadesa: la llibertat d'accedir a qualsevol material que una persona desitgi, sense el coneixement o la interferència dels altres.Gorman, M. (1997), Our singular strengths: meditations for librarians, p24 Washington: ALA, Gorman insisteix que la confidencialitat és un "vincle de confiança" entre les biblioteques i els seus mecenes.
Racionalisme: Gorman argumenta que les biblioteques són "fills de la Il·lustració i del racionalisme"Gorman, M. (2000). "Our Enduring Values: Librarianship in the 21st Century". p103 ALA Editions. i que la biblioteconomia és una "professió supremament racional". Aquest principi hauria de fonamentar els procediments de la biblioteca i fomentar l'organització lògica i la classificació de les biblioteques. estoc. Compromís amb l'alfabetització i l'aprenentatge: la lectura és d'una importància central per a l'alfabetització i l'aprenentatge al llarg de la vida. Gorman formula una definició àmplia d'"alfabetització" més enllà de la mera capacitat de llegir, escriure i navegar per la xarxa: el seu concepte engloba una lectura completa i "verdadera" que és satisfactòria i amplia la ment.Gorman, M (2003). "The enduring library: technology, tradition and the quest for balance". p41 Washington: ALA,
Equitat d'accés: Gorman argumenta que la "bretxa digital" no és més que una manifestació de la desigualtat social i que tots els serveis bibliotecaris, en particular els serveis de referència, tenen un paper a jugar per salvar la bretxa i proporcionar equitat d'accés.
Democràcia: Gorman descriu les biblioteques com "institucions supremament democràtiques". Com que la democràcia, insisteix, depèn d'un "electorat ben informat", la biblioteca és fonamental per promoure l'educació i mantenir la democràcia. Si la gent ha d'exercir un bon criteri a l'hora d'elegir els representants, ha d'estar altament informada i tenir accés a documents escrits: la biblioteca té, per tant, un paper central en el manteniment de la democràcia.
Aquests vuit valors s'han vist molt influenciats pel camí budista Noble Òctuple.
Crítica dels seus valors La selecció i defensa de Gorman dels seus vuit valors centrals ha atret algunes crítiques: per exemple, la seva defensa de la "custòdia" com a principi ètic central exclusiu de la biblioteconomia, que no pot ser compartida per altres professionals de la informació, ha estat atacada com "massa estreta i exclusiva".Moran, G. (June 2001). Ethics, strengths and values, Journal of librarianship and information science, vol.33 no.2 p99 La seva apassionada defensa de la llibertat intel·lectual també ha estat rebutjada en alguns sectors com a "retòrica buida" i "hipèrbole".Moran, G. (June 2001). Ethics, strengths and values, Journal of librarianship and information science, vol.33 no.2 p99 Els punts de vista de Gorman també han estat rebutjats per alguns com aparentment contradictoris: d'una banda elogia els valors bàsics de Ranganathan de la biblioteconomia;Gorman, M. (1997), Our singular strengths: meditations for librarians, p39/55 Washington: ALA, de l'altra afirma que la "ciència de la informació" és una "disciplina falsa".Gorman, M. (2000). "Our Enduring Values: Librarianship in the 21st Century". p69 ALA Editions. Després d'una lectura atenta de l'ús de Gorman de l'expressió "disciplina falsa", es pot veure que les seves creences no estan en contradicció amb Ranganathan, però, ja que fa una crítica a les escoles de biblioteconomia en el que considera una sortida del nucli, valors que s'han d'ensenyar.
Cinc noves lleis de biblioteconomia Gorman s'ha expandit i ha afegit un enfocament més contemporani a les Cinc Lleis de Biblioteconomia de Ranganathan.Crawford, W. and Gorman, M. (1995). "Future Libraries: Dreams, Madness and Reality". ALA Editions. La reelaboració de les cinc lleis clàssiques és un intent "per afrontar els reptes dels canvis socials i culturals ràpids que afecten els usuaris de les biblioteques i la ràpida proliferació de la tecnologia en les operacions de les biblioteques".Crawford, W. and Gorman, M. (1995). "Future Libraries: Dreams, Madness and Reality". ALA Editions.
Les cinc lleis són:
Les biblioteques al servei de la humanitat: aquesta llei engloba l'assistència dels individus i l'elevat ideal de "la promoció de les aspiracions superiors de la humanitat".Crawford, W. and Gorman, M. (1995). "Future Libraries: Dreams, Madness and Reality". ALA Editions. Aquesta llei també implica un desig altruista de proporcionar un servei de qualitat i de superar les expectatives de tots. usuaris.
Respecteu totes les formes mitjançant les quals es comunica el coneixement: Gorman defensa l'ús de diverses formes de "portadors de coneixement i informació".Crawford, W. and Gorman, M. (1995). "Future Libraries: Dreams, Madness and Reality". ALA Editions. Recomana un enfocament utilitari, utilitzant allò que sigui més eficaç, rendible o avantatjós.
Utilitzeu la tecnologia de manera intel·ligent per millorar el servei: Els bibliotecaris, argumenta Gorman, han d'acollir i integrar les noves tecnologies. No obstant això, té clar que la impressió en paper seguirà sent el "mitjà preeminent per a la comunicació del coneixement acumulat"Crawford, W. and Gorman, M. (1995). "Future Libraries: Dreams, Madness and Reality". ALA Editions. La tecnologia s'ha de fer servir per resoldre problemes i millorar els serveis, i aconseguir la rendibilitat, més aviat que adoptat per ell mateix.Crawford, W. and Gorman, M. (1995). "Future Libraries: Dreams, Madness and Reality". ALA Editions.
Protegir l'accés lliure al coneixement: permetre que desapareguin els registres del passat és, des de la perspectiva de Gorman, "una mena de censura".Crawford, W. and Gorman, M. (1995). "Future Libraries: Dreams, Madness and Reality". ALA Editions. És responsabilitat del bibliotecari garantir la llibertat intel·lectual perquè Gorman afirma, una "societat sense censura". les biblioteques és una societat oberta a la tirania”.Crawford, W. and Gorman, M. (1995). "Future Libraries: Dreams, Madness and Reality". ALA Editions.
Honra el passat i crea el futur: Gorman defensa la necessitat d'equilibrar la nostàlgia d'un passat pre-digital amb la necessitat d'adoptar les noves tecnologies, d'una manera selectiva en funció de la mesura en què milloraran el servei de la biblioteca.Crawford, W. and Gorman, M. (1995). "Future Libraries: Dreams, Madness and Reality". ALA Editions. Assenyala la necessitat de respectar els èxits dels predecessors en el camp de la ciència de la informació, alhora que celebra els nous desenvolupaments en el camp de la biblioteconomia.
Educar el bibliotecari Com a part de la seva plataforma quan es va presentar a la presidència de l'ALA el 2006, Gorman es va comprometre a abordar el que va anomenar la crisi de l'educació.Goodes, P. A. (August 2004)."Gorman Focus: Education, Recruitment". "American Libraries". 35 (7).
L'article "Whither Library Education?" exposa les seves opinions sobre l'estat actual de l'educació en LIS. Va concloure que l'educació LIS s'havia convertit en tecnocèntrica, dominada pels homes i fora de contacte amb les necessitats dels professionals. Aquesta visió va ser criticada per Dillon i Norris,Dillon, A., et al., Crying Wolf: An Examination and Reconsideration of the Perception of Crisis in LIS Education. Journal of Education for Library and Information Science v. 46 no. 4 p280-98 mentre que ambdós articles van ser criticats per PawleyPawley, C. (2005) Gorman's Gauntlet: Gender and Crying Wolf (In reply to Crying Wolf: An Examination and Reconsideration of the Perception of Crisis in LIS Education by A. Dillon and A. Norris). Journal of Education for Library and Information Science, 46/4, p304-11 pel seu tractament de la qüestió del gènere en la biblioteconomia.
Els acadèmics de Biblioteconomia i Ciències de la Informació també van respondre a la premsa professional, qüestionant-se si hi havia una crisi a resoldre.
Durant el seu any al càrrec, Gorman va presentar una iniciativa destinada a debatre el tema de l'educació. Es van fer sessions amb professionals i acadèmics. Tanmateix, els punts de vista tradicionals de Gorman poden haver portat a bibliotecaris més joves a apartar-se de la idea i a no ser representats: