miniatura|Camions del Red Ball Express, organitzats per proveir les forces aliades a França després del desembarcament de Normandia, passant per un punt de regulació, 1944. La logística militar és la disciplina de la planificació i la realització del moviment, el subministrament i el manteniment de les forces militars. En el seu sentit més ampli, són aquells aspectes o operacions militars que tracten de:AAP-6 2009, NATO Glossary of Terms and Definitions. Disseny, desenvolupament, adquisició , emmagatzematge, distribució, manteniment, evacuació i disposició de material . Transport de personal. Adquisició o construcció, manteniment, explotació i disposició d'instal·lacions. Adquisició o prestació de serveis. Suport mèdic i de serveis sanitaris.
La logística és un facilitador de les operacions militars, no un fi en si mateix. Una logística deficient pot resultar en la derrota, però ni tan sols la millor logística pot garantir la victòria. Per contra, no sempre es requereix la millor logística possible: l'adequació a l'objectiu pot ser suficient.
Etimologia La paraula "logística" deriva de l'adjectiu grec logistikos, que significa "hàbil en el càlcul", i la seva corresponent paraula llatina logisticus. Al seu torn, això prové del grec logos, que es refereix als principis del pensament i l'acció. Els termes grecs logistikos i logisteuo (administrar o administrar) comparteixen la mateixa arrel que logistês, que es referia tant al mestre de les matemàtiques com, almenys a Atenes, a un magistrat auditor davant del qual altres magistrats electes havien de retre comptes. El primer ús administratiu de la paraula va ser a l'època romana i romana d'Orient quan hi havia un funcionari administratiu militar amb el títol de Logista. El terme "logística" va caure en desús i va desaparèixer completament després del .
Una altra arrel llatina, log-, va donar lloc al voltant del 1380 a logio, que significa allotjar-se o habitar, i es va convertir en el verb francès loger, que significa "allotjar-se". Al voltant del 1670, el rei francès Lluís XIV va crear el càrrec de Maréchal des logis, un oficial responsable de planificar marxes, establir campaments i regular el transport i el subministrament. El terme logistique aviat va passar a referir-se a les seves funcions. Va ser en aquest sentit que Antoine-Henri Jomini es va referir al terme en el seu Resum de l'art de la guerra (1838). En la traducció anglesa, logistique es va convertir en "logistics".
Definicions El terme va arribar a significar no només la planificació d'activitats, sinó també les activitats en si mateixes. El 1888, Charles C. Rogers va crear un curs sobre logística naval al Naval War College. A la Farrow's Military Encyclopedia (1895), Edward S. Farrow, un instructor de tàctiques a West Point, va definir la logística com "aquella branca de l'art militar que abasta tots els detalls per moure i subministrar exèrcits". El terme es va popularitzar durant la Segona Guerra Mundial. A Logistics in World War II: Final Report of the Army Service Forces, el tinent general LeRoy Lutes, el general comandant de les Forces de Servei de l'Exèrcit, va donar al terme una definició més àmplia, que abastava totes les activitats militars no incloses en l'estratègia i la tàctica.
L'OTAN utilitza una definició més restrictiva:
A la dècada del 1960, el terme "logística" va començar a utilitzar-se en el món empresarial, on significa distribució física i gestió de la cadena de subministrament. Això és molt més restringit que la definició militar.
La logística és un facilitador de les operacions militars, no un fi en si mateix. Una logística deficient pot resultar en la derrota, però ni tan sols la millor logística pot garantir la victòria. Per contra, no sempre es requereix la millor logística possible: l'adequació a l'objectiu pot ser suficient.
Principis miniatura| Palets de subministraments que es lliuren als militars en un camp remot a l'Afganistan. El transport aeri va ser una part important de la logística de l'OTAN a l'Afganistan. L'historiador James A. Huston va proposar setze principis de logística militar: Equivalència: l'estratègia, la tàctica i la logística són facetes inseparables i interdependents de l'art i la ciència militars. Prioritat material: La mobilització de material ha de precedir la de personal, i el subministrament d'unitats logístiques ha de precedir la de les unitats de combat. Impuls endavant: L'impuls del subministrament hauria de provenir de la part posterior, i els comandants de les unitats de combat haurien d'estalviar-se haver de tractar els detalls logístics tot mantenint el control de la seva logística. Mobilitat: La logística ha de facilitar el moviment ràpid de les unitats de combat i logístiques en suport de les operacions. Dispersió: Múltiples fonts de subministrament i línies de comunicació redueixen la interferència enemiga i la congestió de la infraestructura de transport. Economia: Els recursos logístics són limitats, per la qual cosa s'han de desplegar de manera que se'n pugui fer el millor ús. Factibilitat: Les capacitats logístiques estan subjectes a restriccions externes. Flexibilitat: Els plans i les prioritats estratègiques i operatives canvien, i el suport logístic ha de canviar amb ells. Relativitat: La logística és relativa al temps i a l'espai. Continuïtat: No s'haurien de requerir canvis fonamentals per fer front a una emergència. Puntualitat: Les tasques logístiques s'han de dur a terme per aprofitar al màxim les oportunitats. Responsabilitat: Algú ha de ser responsable del rendiment logístic i dels resultats. Unitat de comandament: la logística és una funció del comandament i una única autoritat hauria de ser responsable de la logística. Informació: Es requereix informació precisa i puntual per a una planificació i un suport logístics eficaços. Qualitat: La logística es facilita mitjançant uns estàndards de qualitat estrictes. Simplicitat: Les solucions simples són més efectives i manejables.
L'Estat Major Conjunt dels Estats Units va reduir el nombre de principis a només set: Responsivitat: Proporcionar el suport necessari quan i on calgui. Simplicitat: fomenta la unitat i l'eficiència en la planificació i l'execució, i redueix la boira de la guerra i la "fricció" causada pel combat. Flexibilitat: la capacitat d'improvisar i adaptar-se a situacions i requisits canviants. Economia: utilitzar la mínima quantitat de recursos necessaris per assolir un objectiu. Assolibilitat: el punt en què existeixen subministraments, suport i capacitat de distribució suficients per iniciar operacions amb un nivell de risc acceptable. Sostenibilitat: la capacitat de mantenir el nivell i la durada necessaris del suport logístic per assolir els objectius. Supervivència: la capacitat de prevaler malgrat els impactes adversos.
Opcions de subministrament Hi ha tres opcions bàsiques per al subministrament d'un exèrcit en camp de batalla, que es poden emprar individualment o en combinació.
Obtenir subministraments al camp miniatura| Un soldat compra melons frescos a un comerciant local al districte de Shah Wali Kot, Afganistan. Els requisits més bàsics d'un exèrcit son el menjar i l'aigua. La recerca d'aliments implicava la recol·lecció d'aliments i farratge per als animals al camp. La disponibilitat d'aquests aliments sol ser estacional, amb més abundància al voltant de la collita a les regions agrícoles. També hi ha una dependència de la geografia, ja que a les campanyes del desert pot ser que no hi hagi menjar, aigua o farratge disponibles localment.
El saqueig era un mitjà per obtenir subministraments al camp. És possible capturar subministraments de l'enemic o de la població enemiga. Una alternativa és la compra, mitjançant la qual un exèrcit pren diners en efectiu i compra els seus subministraments al camp. També es poden obtenir diners en efectiu al camp mitjançant impostos locals, recolzats per l'amenaça de violència. El principal inconvenient d'utilitzar fonts de subministrament locals és que es poden esgotar si un exèrcit roman en un lloc durant massa temps, de manera que una força que depèn del subministrament local ha de seguir movent-se.
L'ús generalitzat de recursos sobre el terreny dóna lloc a la contralogística, en què es neguen a l'enemic mitjançant la devastació del territori i l'eliminació o destrucció de recursos. La compra preventiva es pot utilitzar com a forma de guerra econòmica. Una força assetjadora pot intentar deixar de menjar una guarnició o temptar-la a fer una sortida devastant la zona circumdant en lloc d'emprendre l'operació més costosa d'assaltar-la i destruir-la, però si depèn del subministrament local, aleshores l'assetjador podria quedar-se sense menjar per esgotament.
Portar subministraments amb l'exèrcit miniatura|Mules d'equipatge a l'exèrcit romà c. 100 dC, representades a la Columna de Trajà. Un segon mètode és portar el que es necessiti, ja sigui en vaixells, animals de càrrega, carros o a l'esquena dels propis soldats. Des de l'antiguitat, les tropes havien portat racions i equipament personal com ara armes, armadures, estris de cuina i safates de dormir. Els animals podien ser conduïts per acompanyar l'exèrcit i consumits per obtenir carn. Les carreteres faciliten el moviment de vehicles amb rodes, i els viatges per riu o mar permeten el transport de grans volums de subministraments. Això va permetre a l'exèrcit una certa autosuficiència, i fins al desenvolupament d'armes de foc més ràpid al , la major part de la munició que un soldat necessitava per a una campanya sencera es podia portar a sobre o en carros que acompanyaven les tropes. Tanmateix, aquest mètode va conduir a un extens tren d'equipatge que podia alentir l'avanç de l'exèrcit.
Envia subministraments per la part posterior miniatura|L' rep subministraments al mar L'obtenció de subministraments al camp i el transport de subministraments amb l'exèrcit van seguir sent el principal mitjà de subministrament fins al , però fins i tot al els exèrcits molt més grans de l'època depenien en gran manera dels subministraments d'aliments que s'acumulaven en magatzems i s'enviaven al front. A partir de la Revolució Industrial, els nous avenços tecnològics, tècnics i administratius van permetre transportar subministraments a velocitats i distàncies mai abans possibles.
Al mateix temps, l'augment de la demanda de municions i el pes més elevat dels projectils i les bombes van dificultar que els exèrcits poguessin satisfer les seves necessitats, i aviat van passar a dependre del reabastament regular de municions dels dipòsits. La mecanització, amb vehicles de motor que van substituir els animals, va crear una demanda de combustible i peces de recanvi, cap de les quals es podia obtenir localment. Això va conduir a una "revolució logística" que va començar al i va millorar dràsticament les capacitats dels exèrcits moderns alhora que els va fer molt dependents d'aquest mètode.
Història miniatura|upright| Recreació d'un campament de l'exèrcit romà La història de la logística militar es remunta al neolític. Els requisits més bàsics d'un exèrcit eren el menjar i l'aigua. Els primers exèrcits estaven equipats amb armes utilitzades per a la caça com llances, ganivets, destrals i arcs i fletxes, i rarament superaven els 20.000 homes a causa de la dificultat pràctica de subministrar un gran nombre de soldats. Els grans exèrcits van començar a aparèixer a l'edat del ferro. Animals com cavalls, bous, camells i elefants s'utilitzaven com a bèsties de càrrega per transportar subministraments. El menjar, l'aigua i el farratge per als animals normalment es podien trobar o comprar al camp.