Les nacionalitats i pobles indígenes de l'Equador són les col·lectivitats que assumeixen una identitat ètnica amb base en la seva cultura, les seves institucions i una història que els defineix com els pobles autòctons del país, descendents de les societats prehispàniques. La República de l'Equador reconeix als pobles i nacionalitats indígenes en definir-se en la seva Constitució Política com una nació intercultural i plurinacional. D'acord amb l'últim cens nacional, realitzat en 2010, 1.018.176 persones s'autodefineixen com a indígenes, representant el 6,5% de la població total.Resultats del cens a ecuadorencifras.gob

Pluriculturalidad, multirracialidad i multiétniticidad de l'Estat equatorià L'Equador és un Estat pluricultural, multiracial i multiètnic, que ha de respectar i estimular el desenvolupament de totes les llengües existents en el seu territori així com la identitat cultural de les nacionalitats que existeixen al seu interior, com les nacionalitats Kichwa, Shuar, Achuar, Chachi, Emberà, Huaorani, Siona, Secoya, Awá, Tsáchila i Cofán, i Zàpara. A l'Equador els pobles i nacionalitats indígenes juguen un rol protagonista. Últimament s'ha aconseguit incorporar en la nova Constitució Política de la República els drets col·lectius de les nacionalitats indígenes. En l'article 1 de la Constitució Política vigent, l'incís Tercer diu: “L'Estat respecta i estimula el desenvolupament de totes les llengües dels equatorians. El castellà és l'idioma oficial. El kichwa, el shuar i els altres idiomes ancestrals són d'ús oficial per als pobles indígenes en els termes que fixa la Llei”; i l'Article 84, Numeral 1, diu: “Mantenir, desenvolupar i enfortir la seva identitat i tradicions en l'espiritual, cultural, lingüístic, social, polític i econòmic”.

Províncies amb major població indígena Les províncies amb major població indígena són: Chimborazo amb 174.211, Pichincha amb 137.554, Imbabura amb 102.640, Cotopaxi amb 90.437, i Morona Santiago amb 71.538; mentre que en altres províncies, els indígenes són el percentatge de població més nombrós, com en: Napo (56,8%) i Morona Santiago (48,4%) on són la població majoritària.

Condicions de vida Grups ètnics com els caranquis, tomabelas i cayambis han aconseguit millorar les seves condicions de vida i s'han adaptat fàcilment a la cultura del comerç i la globalització; a pesar els esforços realitzats per diferents organismes governamentals i no-governamentals en pro del reconeixement legal de la cultura i de la qualitat de vida dels pobles originaris de l'Equador, existeixen encara altres grups indígenes amb un alt grau de marginació, discriminació, desnutrició i pobresa extrema que els està portant a l'extinció de la seva cultura.

El camí que han recorregut i construït els pobles indígenes en els últims anys, és de summa importància, amb importants conquestes en el camp educatiu, polític, social, econòmic i cultural. En l'àmbit de llengües indígenes, la Direcció Nacional d'Educació Indígena Intercultural Bilingüe de l'Equador (DINEIB), que es va crear l'any de 1988 com a instància encarregada de portar endavant la tasca educativa, es veu en la necessitat de crear una instància que reguli, estandarditzi i desenvolupi les llengües indígenes, si bé és cert que fins ara s'han escrit obres i s'han desenvolupat alfabets i diccionaris no per a totes les llengües, van ser sota enfocaments diversos d'acord amb els diferents esforços que, cal reconèixer.

Pobles i nacionalitats El Ministeri Coordinador de Desenvolupament Social, a través del Sistema d'Indicadors de les Nacionalitats i Pobles de l'Equador (SIDENPE), creat pel Consell de Desenvolupament de les Nacionalitats i Pobles de l'Equador (CODENPE) i associat al Sistema Integrat d'Indicadors Socials de l'Equador (SIISE), identifica als grups ètnics en 13 nacionalitats, a més pobles dins de la nacionalitat quítxua que mantenen la seva identitat d'acord amb els seus costums, dialecte, ubicació geogràfica i activitats econòmiques. No obstant això, existeixen algunes imprecisions en aquell llistat, pel fet que existeixen grups ètnics no inclosos en la llista, com els andoas, que a causa de la seva llengua i cultura pròpies, podria definir-se com una nacionalitat; alhora que s'inclouen grups la definició dels quals de la seva identitat comporta encara diversos criteris interns; tal és el cas dels panzaleos; i inclusivament grups sense cap identitat com els quitu-cara.

Nacionalitats En aquesta llista s'inclouen tots els grups ètnics amb llengua i cultura pròpia. Regió Nacionalitat Una altra denominació Llengua Família lingüística Població Ubicació Costa Awá Cuaiquer, Kwaiker Awá pit Barbacoana 5.513 20px Carchi20px Esmeraldas20px Imbabura Chachi Cayapa Cha'palaachi Barbacoana 10.222 20px Esmeraldas Épera Emberá, êbêra, ẽpẽrá, Chocó Sia Pedee Chocó 546 20px Esmeraldas Tsachila Colorado Tsáfiki Barbacoana 2.956 20px Santo Domingo de los Tsáchilas Sierra Quítxuaandí Kichwa de la sierra Kichwa Quítxua 605.162 Totes les províncies andines20px Guayas 20px Zamora Chinchipe Amazonía Achuars Jívaro Achuar Chicham Jívara 7.865 20px Morona Santiago20px Pastaza Andoa Andwa Andwash Zaparoanas 2.462 20px Pastaza Cofán A'i, Kofán A'ingaer (Idioma únic) 1.485 20px Sucumbíos Waorani Waodani, Huaorani, Sabela, Auca, Wao Huao terero (Idioma únic) 2.416 20px Napo20px Orellana20px Pastaza Quítxuaamazònic Kichwa de l'Amazònia Kichwa Quítxua 122.882 20px Napo20px Orellana20px Pastaza20px Sucumbíos Secoya Airo Pai, Huajoya, Piojé, Encabellado Paicoca Tucana 689 20px Sucumbíos Siona Gâ'tya Pâín, Ceona, Encabellado Baicoca Tucana 611 20px Sucumbíos Shiwiar Jívaro Shiwiar Chicham Jívara 1.198 20px Pastaza Shuars Jívaro Shuar Chicham Jívara 79.709 20px Morona Santiago20px Orellana20px Pastaza20px Zamora Chinchipe Zàpara Sapara, Kayapwe Sapara Zaparoanas 559 20px Pastaza

Pobles En aquesta llista s'inclouen tots els grups ètnics que mantenen la seva identitat d'acord amb els seus costums, dialecte, ubicació geogràfica i activitats econòmiques; de manera ben definida, amb el kichwa com a llengua materna. Nacionalitat Poble Una altra denominació Població UbicacióQuichuaandíCañari Kañari 28.645 20px Azuay20px Cañar Caranqui Karanki 11.590 20px Imbabura Cayambi Kayampi 33.726 20px Pichincha Chibuleo - 5.383 20px Tungurahua Guaranga Waranka 16.963 20px Bolívar Natabuela - 1.862 20px ImbaburaOtavalo - 56.675 20px Imbabura20px Pichincha Panzaleos Kichwa de Cotopaxi 61.026 20px Cotopaxi20px Pichincha20px Tungurahua Puruhá - 136.141 20px Pichincha Quisapincha Kisapincha 10.105 20px Tungurahua Salasaka Salasaca 6.445 20px Tungurahua Saraguro Sarakuru 17.118 20px Loja20px Zamora Chinchipe Tomabela - 6.445 20px Bolívar20px TungurahuaQuitxuaamazònicQuítxuesdel Napo Napuruna, quijos 104.192 20px Napo20px Orellana20px Sucumbíos Quichuasde Pastaza Canelos, sarayakus 17.817 20px Pastaza

Referències

Vegeu també Confederación Nacional de Organizaciones Campesinas, Indígenas y Negras (FENOCIN) Federación Ecuatoriana de Indios (FEI) Enllaços externs La Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador (CONAIE) - Página oficial

Categoria:Grups humans de l'Equador