El Llemosí (en [], en , ) és una de les 8 regions d'Occitània, amb la capital a Llemotges.

El gentilici en les seves diferents formes és «llemosí», «llemosina», «llemosins», «llemosines».

Distribució Fins al 2016 la regió del Llemosí fou una regió administrativa francesa amb els límits aproximats de la regió històrica i estava formada pels departaments de:

Alta Viena Coresa Cruesa

Després es va integrar a la regió administrastiva més àmplia de Nova Aquitània. Segons la proposta de divisió territorial d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, el Llemosí seria una de les vuit regions occitanes, que contindria 4 subregions i fins a 19 parçans (comarques occitanes):

Llemosí (subregió) (stricto sensu) - Lemosin: (9 parçans). Marca llemosina - Marcha (6 parçans) Charanta Llemosina - Charanta Lemosina (3 parçans). Berric - Berric (1 únic parçan: el Chastèlmelhanès)

Història Període gal·loromà Invasions dels bàrbars als carolingis El territori que actualment es coneix com a Llemosí va ser romanitzat a partir del . Amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, aquesta regió va ser ocupada primerament pels visigots entre els anys 419 i 507, i més tard pels francs. Posteriorment, va passar successivament a formar part del regne de Nèustria (511-584) i d'Aquitània (584-876).

Llemosí de monjos i vescomtes Entre els anys 876 i 918, el Llemosí va estar controlat pels comtes de Tolosa com a vescomtat semi-independent, amb els vescomtes Fulcoald (852-886), Hildebert (886-904) i Hildegart (904-945). Després va caure sota la influència dels comtes de Poitiers i dels ducs d'Aquitània, que hi deixaren com a vescomtes Bosó I (945-968), Adalbert I (968-995), Bosó II (995-1006), Bernat I (1006-1047), Adalbert II (1047-1088), Bosó III (1088-1091), Almodis (1091-1116), Bosó IV (1116-1118), Adalbert III (1118-1143) i Bosó V (1143-1167).

Segles XII i XIII: temps de l'apogeu A partir de 1154 va romandre sota dominació anglesa, i Adalbert IV (1167-1180) en fou el darrer vescomte. Incorporat des d'aleshores a la Guiana, fins que va ser definitivament conquerit per Carles V el 1374. Els estats provincials, però, no foren abolits fins al 1531, encara que funcionaren fins al 1602, quan els seus membres foren arrestats per donar suport a la conspiració de Turenne.

Heràldica L'antic escut (Casa de Comborn) estava compost de 6 barres d'or i 6 barres de gules. L'escut modern (Casa de Dreux-Bretanya) està copost de 14 erminis i una vora de gules.

Època moderna: entre l'Edat Mitjana i la Revolució El 1594 tingueren lloc al país les insurreccions dels croquants, provocada per la misèria produïda per l'augment dels impostos, i que s'estendria al Perigord i al Carcí. La revolta acabà amb una baixada general dels impostos. El 1624 es tornaren a revoltar contra el rei, però foren derrotats i els seus caps, Donat i Barran, foren executats. El 1636 es produí una nova revolta, però acabà amb una amnistia general. També donaren suport a la conspiració de Montmorency del 1613.

Durant la Revolució francesa el llemosí Pierre Vergniaud (1753-1793), dirigent girondí, fou president de la Convenció el gener del 1793. I Josèp Ros (1834-1905) autor de Chanson lemosina (1899), fou l'impulsor del felibritge a la regió.

Segles XX i XXI Economia El Llemosí és una regió essencialment rural, coneguda per la cria d'un dels millors bestiars bovins d'Europa. Els ramats de boví del Llemosí -d'un color vermell castany distintiu- es troben amb facilitat a qualsevol punt de la regió. A més de la ramaderia, amb més del 10% de caps totals a França, la regió també és un important centre productor de fusta. En canvi, el pes de l'agricultura en l'economia regional és escàs, ja que les abundants pastures es dediquen principalment a alimentar la ramaderia. El cultiu més estès és el del sègol. El sector primari ocupa un 8% de persones al Llemosí, el doble que la mitjana a França.

Els recursos miners són importants. Es tracta, bàsicament, de jaciments d'urani al Mont Ambazac i de coure. Paradoxalment el 70% de l'energia al Llemosí prové de centrals hidroelèctriques de la regió. Un 32% de la superfície del Llemosí és bosc, ja majoria molt jove, amb aigua abundant. La natura, l'arquitectura antiga i la gastronomia atrauen cada cop més turistes. De fet, ja des del era una regió de segones residències, i molts llemosins es guanyaven un sobresou com a paletes per ajudar a construir-les. La majoria es van acabar abandonant. Havent après de l'experiència, en l'actualitat es busca un turisme no massiu, respectuós amb les tradicions i la natura.

La capital regional, Llemotges, va ser en el passat un centre industrial de fama mundial gràcies a les seves fàbriques de porcellana. En l'actualitat, la producció de porcellana ha disminuït considerablement. També a l'àrea de la capital regional es concentren les indústries del calçat i del paper. La indústria del cuir, i especialment del calçat, i tèxtil ha estat tradicionalment important al Llemosí, un vestigi n'és el teixit anomenat en català tul, procedent en origen de la vil·la de Tula. Tant l'artesania tradicional (instruments musicals; en especial violes de roda, acordions i llaüts; esmalt, porcellana, tapissos, calçat de gamma alta) com la investigació en enginyeria puntera són sectors forts i els més creixents a l'economia llemosina.

Agricultura i silvicultura Explotacions mineres Indústria Serveis Turisme Municipis +Municipis amb més població del Llemosí. (2018)Pos.MunicipiComarcaPoblacióPos.MunicipiComarcaPoblació120px|Escut de Llemotges LlemotgesNN131 4791120px|Escut de Sent Iriès Sent IrièsNN6 729220px|Escut de Briva BrivaNN46 6301220px|Escut de Festiac FestiacNN6 117320px|Escut de Tula TulaNN14 7051320px|Escut del Palaiç Lu PalaiçNN6 038420px|Escut de Garait GaraitNN12 8891420px|Escut d'Aissa AissaNN5 820520px|Escut de Sent Junian Sent JunianNN11 2571520px|Escut d'Embasac EmbasacNN5 630620px|Escut de Panasòu PanasòuNN10 9741620px|Escut de Llemosí CondatNN5 139720px|Escut d'Ussel UsselNN9 5551720px|Escut de La Sostrana La SostranaNN5 094820px|Escut de Cosés CosésNN9 3491820px|Escut de Sent Pantalion de l'Archa St. Pantalion de l'ArchaNN4 768920px|Escut de Malamòrt MalamòrtNN7 9841920px|Escut de Sent Liunard Sent LiunardNN4 4701020px|Escut d'Isla IslaNN7 7792020px|Escut d'Aus Gletons Aus GletonsNN4 316

Administració i política Divisions administratives imposades per França Justícia Política Transports i comunicacions Xarxa de carreteres Xarxa ferroviària Transport aeri Cultura i patrimoni Llengües miniatura|Mapa del domini lingüístic del dialecte llemosí de l'occità, amb les viles principals, repartit entre les regions occitanes del Llemosí i Guiena.

És una terra de llengua occitana, de la qual es parla el dialecte llemosí. També és la terra dels més grans trobadors dels segles XI a XII (amb la regió de Poitiers i el Perigord). Potser per a això, cap al el terme "llengua llemosina" va acabar designant primer la llengua emprada pels trobadors en general, i més tard el llenguatge arcaic d'aquests. Fins al s'ha usat també, incorrectament, de vegades per a parlar de la llengua occitana en el seu conjunt i d'altres per a parlar de la llengua catalana.

Tradicions Música Gastronomia

La cuina llemosina pertany a la cuina occitana, adaptada a la geografia del país. Hi destaquen les carns, amb diverses races de ramaderia pròpies molt preuades, com la vaca llemosina, el boví llemosí o el porc de cul negre, a més dels ànecs i les oques. La cuina tradicional aprofita els productes que es poden obtenir fàcilment als abondants boscs, com la caça, la pesca, els bolets, les castanyes, els fruits del bosc o els cargols. Altres productes són les patates, amb les quals es fan plats com les farcidures o el milasú; les pomes, que es mengen tant en plats salats com en postres, crues o en tartes, com per exemple a la flonyarda; i les cireres negres, amb les quals es fa el famós clafotís.

Les begudes tradicionals són el vi, les ratafies i els licors de fruites.

Personalitats il·lustres Força homes i dones polítics a França són d'origen llemosí, és el cas, per exemple, de Sadi Carnot, que va ser president de la República; Jacques Chirac, també expresident; Jacques Delors, que fou ministre de França i president de la Comissió Europea de Brussel·les; François Hollande, primer secretari dels socialistes francesos; el comunista André Lajoinie; l'exministre Edmond Michelet; l'exministre Henri Queuille, de vegades anomenat doctor Queille; etc.

També hi ha hagut eclesiàstics, com el cardenal Dubois (1656-1726), el papa Climent VI (segle XIV) i quatre papes successors llemosins més, que exercien a Avinyó. Després d'ells els papes van tornar a viure a Roma.

Alguns llemosins cèlebres pertanyen al món de les lletres, és el cas, per exemple, de la filòsofa i escriptora Simone de Beauvoir, les escriptores George Sand i Colette, i els poetes Tristany L'Hermite i Jean Ségurel i el trobador Bernard de Ventadour. Pel que fa a les arts plàstiques, el més conegut és el pintor Auguste Renoir, tot i que n'hi ha d'altres, com la pintora Suzanne Valadon i els pintors Paul Rebeyrolle i Jean-Joseph Sanfourche. La modista Coco Chanel és mundialment reconeguda.

Al món del cinema pertanyen els actors Raymond Bussières, Raymond Poulidor i Anny Duperey. L'actriu Nathalie Baye, nascuda a Normandia, té una residència a Aubusson, a la Cruesa, on va sovint i és considerada llemosina d'adopció.

Dintre de la ciència i la tècnica es troben l'enginyer Eugène Freyssinet i el físic i químic Joseph-Louis Gay-Lussac.

Referències

Vegeu també

Occitània Vaca de raça llemosina Limusina