miniatura|Frau Sorge (traduïda com a: La Dama Grisa) de H. Sudermann, es va portar al cinema l'any 1928. A la imatge, traducció catalana publicada a Badalona l'any 1934 dins la col·lecció A tot vent Hermann Sudermann (Mažeikiai Lituània), 30 de setembre, 1857 - Berlín, (Alemanya), 21 de novembre de 1928), fou un dramaturg, poeta i novel·lista d'origen alemany.
Apunt biogràfic Oriünd d'una antiga família de mennonites holandesos, va estudiar història, literatura i filologia moderna (1875/79) a les universitats de Königsberg i Berlín. Més tard, assetjat per alguns impulsos interiors i exteriors, va resoldre dedicar-se a la literatura.
Durant algun temps va treballar a la redacció d'un petit diari, mentre feia lliçons en casa del poeta Hans Hopfen. En aquest primer decenni de la seva activitat literària va escriure una sèrie de contes que gairebé no van tenir lectors, i alguns drames que no es van posar en escena.
El seu primer èxit, i que fou extraordinari, va ser el que va obtenir amb el seu drama Ehre (1888), en què va seguir la tendència naturalista, sense arribar a les últimes conseqüències. La seva situació literària va canviar del tot i es va situar entre els poetes més reconeguts del seu temps. Aquest èxit va ajudar a la difusió dels seus contes i novel·les, especialment: Frau Sorge (Berlín, 1888); Der Katzenteg (Berlín, 1889); Im Zwielicht (Berlín, 1890); Jolanthes Hochzeit (Berlín, 1893), i Es war (Berlín, 1894), les quals van aparèixer aviat en diverses edicions. miniatura|160px|esquerra|Tomba Friedhof Grunewald Malgrat el seu gran triomf com a contista, Sudermann va dedicar amb més intensitat a la producció dramàtica i va compondre el drama tràgic Sodoms Ende (1890) i els drames Heimat (1893); Die Schmetterlingsschlacht (1894); Das Glück im Winkel(1895); les tres peces en un acte Teja, Fritzchen i Das ewig Männliche (reunides després amb el títol de Morituri, 1896); Johannes (1898); Die drei Reiherfedern (1899); Johannisfeuer (1900); Es lebe das Leben (1902); la comèdia Sturmgeselle Sokrates (1903); Stein unter Steinen (1905); Das Blemenboot, drama (1905); Rosen (quatre peces en un acte): Litchbänder; Margot; D. Letzte Besuch; D. Ferne- Prinzessin (1907); D. Hohe Lied. novel·la (1909); Strankind, drama (1910); D. Bettler von Sycakus (1911); D. indischeLilie (1911); D. Gute Ruf, drama (1913); D. Lobges. d. Claudian, tragèdia (1914); D. entgött Welt, col·lecció que comprèn el drama Frdin, la tragicomèdia D. gutgeschnittene Ecke i l'entremès D. Höh. Leben (1916); Litau, narració (1917); D. Katzensteg, drama (1917); D. Raschhoffl, drama (1919).
Les obres dramàtiques de Sudermann han estat traduïdes a molts idiomes, inclòs el català, i representades amb èxit per les principals companyies del món. Sudermann va ser l'autor dramàtic en alemany més popular internacionalment, degut probablement a la seva escriptura que fusionava trets germànics amb trets mediterranis. A Itàlia, el gran actor Ferruccio Garavaglia va ser un defensor aferrissat de la seva obra, representant-ne moltes d'elles al teatre.
Anàlisi de la seva obra Les obres de Sudermann es distingeixen entre altres coses per una tècnica ben aplicada, i s'hi tracten interessants problemes de la vida; però l'autor no va saber adoptar-hi una posició definitiva, i no va produir sinó efectes instantanis; no contempla la vida en el seu veritable fons i amb mirada de poeta genuí, adulterant sovint, el fi sentiment estètic amb trets d'un erotisme malsà. D'ell afirma un crític contemporani:
Bibliografia Georges Brandes, Menschen und Werke (3ª. edc. Frankfurt, 1900); Berthold Litzmann, Des deutsche Drama (4ª. edc. Hamburg, 1897); Jeannot Emil von Grotthuß, Probleme und Charakterköpfe (Estudis sobre la literatura del nostre temps), 4ª. edc. Stuttgart, 1904; Heinrich Bulthaupt, Dramaturgie des Schauspiels (5ª. edc. Oldemburg, 1907); Sigismund Friedmann, Das deutsche Drama des neunzehnten Jahrhunderts in seinen Hauptvertretern (Leipzig, 1903); W. Kawerau, "Hermann Sudermann", (2ª. edc. 1899). Hans Landsberg, Hermann Sudermann (Berlín, 1901); Henri Schoen, Hermann Sudermann, poète dramatique et romancier (París, 1905); Ida Axelrod, Hermann Sudermann eine Studie (Stuttgart, 1907).
Categoria:Dramaturgs alemanys en alemany Categoria:Novel·listes alemanys en alemany Categoria:Poetes alemanys en alemany Categoria:Morts a Berlín Categoria:Morts el 1928 Categoria:Morts de pneumònia Categoria:Dramaturgs alemanys del segle XIX Categoria:Dramaturgs alemanys del segle XX Categoria:Poetes alemanys del segle XIX Categoria:Poetes alemanys del segle XX Categoria:Poetes lituans Categoria:Escriptors alemanys morts al segle XX Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1857