El feta (grec: φέτα) és un formatge tradicional de Grècia, fet a base de llet d'ovella i de vegades de cabra (sempre menys del 30%), de pasta tova crua i madurat en salmorra durant un període de tres mesos com a mínim. Té una textura lleugerament granulada i un gust salat, una mica agre. L'any 2002, la Unió Europea li va atorgar la Denominació d'Origen Protegida. Els grecs juren i perjuren que el ciclop Polifem de l'Odissea en va ser el primer elaborador i que Odisseu el va copiar.

Encara que el feta tradicional està fet només amb llet d'ovella i de cabra, és bastant comú que al que es ven com a «feta» s'hi afegisca llet de vaca, o fins i tot que n'estiga compost exclusivament. A les zones de l'est de la Mediterrània i del mar Negre es troben formatges blancs similars al feta, com are el beyaz peynir als Balcans i Turquia.

El feta, produït en forma de blocs, és utilitzat com a formatge de taula, a l'amanida grega, a les famoses empanades spanakópita i tirópita (d'espinacs i de formatge, respectivament), al dakos, i es combina sovint amb oli d'oliva i verdures.

Orígens El nom feta va aparèixer el i fa referència a la manera de tallar el formatge en forma de tubs per a conservar-lo en barrils. Ve de la paraula italiana fetta (rodanxa), que fa al·lusió a la manera de tallar el formatge per servir-lo.<ref>Merriam-Webster Dictionary s.v. feta</ref>Γ. Μπαμπινιώτης (Babiniotis), Λεξικό της Νέας Ελληνικής Γλώσσας, Athens, 1998 La primera referència coneguda a aquest formatge data de l'Imperi Romà d'Orient i és la paraula pròsfatos (πρόσφατος, en grec), que designava un formatge de l'illa de Creta. Un visitant italià a Càndia, l'any 1494, va descriure clarament com es conservava el feta en salmorra. Tradicionalment, feien el feta els camperols del sud de la península del Balcans a base de llet d'ovella, però en temps més contemporanis es va generalitzar el fet d'afegir-hi llet de cabra.

Denominació d'origen El terme feta va rebre la Denominació d'Origen Protegida per la Unió Europea el 14 d'octubre de 2002. Però aquesta decisió perjudicava a França, Dinamarca,The Feta Legend drawing to a close, Press release by the Danish Dairy Board 4th March 2005, Accessed 12 December 2006 i Alemanya, que produïen un formatge de llet de vaca blanquejat artificialment sota aquest nom. Dinamarca i Alemanya van recórrer, però el 25 d'octubre de 2005 la Comissió Europea va ratificar la seua decisió. D'aleshores ençà, a la UE només es pot dir feta el formatge «elaborat a Grècia continental i el departament de Lesbos […] amb llet d'ovelles i cabres locals, criades de manera tradicional i l'alimentació de les quals es basarà imperativament en la flora present en les seues àrees de pastura»Protected Designation of Origin entry on the European Commission website. La Comissió Europea va establir un termini de cinc anys, de 2002 a 2007, perquè les altres nacions canviaren el nom als seus formatges o n'aturaren la producció. Des d'eixe moment, per fer referència als formatges similars al feta, es fan servir noms com ara «formatge salat» o «formatge a l'estil grec».

Producció i consum miniatura|Feta El consum de feta a Europa es concentra de manera gairebé exclusiva a Grècia. Els grecs, que representen el 85,64% dels consumidors comunitaris, en consumeixen 10,5 kg per persona i any, mentre que la resta d'europeus en consumeixen només 0,1 kg per persona i any (dades de 2002). A França i Dinamarca, la producció de feta va començar els anys 1930, i a Alemanya el 1972. Abans de 2002, aquestos tres països produïen el 10% del feta dins de la UE.

Com que la denominació del formatge feta només està protegida a la Unió Europea, hi ha països que no hi pertanyen que en produeixen, com Austràlia, Canadà o Estats Units. El feta estatunidenc es produeix majoritàriament a Wisconsin a base de llet de vaca. La producció anual de feta als Estats Units és de 45.000 tones i al Canadà, de 4.000 tones.

La denominació d'origen protegida a nivell mundial comença a ser percebuda com una possibilitat gràcies al projecte d'extensió de l'article 22 dels acords TRIPS (Trade Related Aspects of Intellectual Property'') per part de l'Organització Mundial del Comerç.

Referències

Enllaços externs

Web i grup de discussió sobre el formatge feta

Vegeu també Beyaz peynir

Categoria:Formatges de Grècia Categoria:Formatges de barreges de llets