La política agrària descriu un conjunt de lleis relacionades amb l'agricultura nacional i les importacions de productes agrícoles estrangers. Els governs solen implementar polítiques agrícoles amb l'objectiu d'aconseguir un resultat específic en els mercats nacionals de productes agrícoles.
Les polítiques agrícoles utilitzen metes, objectius i itineraris predeterminats establerts per un individu o un govern amb el propòsit d'aconseguir un resultat determinat, en benefici de l'individu, la societat i l'economia de les nacions en general. Les polítiques agràries tenen en compte els processos primaris, secundaris i terciaris en la producció agrícola. Els resultats poden incloure, per exemple, un nivell de subministrament garantit, estabilitat de preus, qualitat del producte, selecció de productes, ús del sòl o ocupació.
L'agricultura té grans impactes sobre el canvi climàtic, que s'estima que contribueix entre el 20 i el 25% de les emissions anuals mundials a partir del 2010. A més, l'agricultura és molt vulnerable als impactes negatius del canvi climàtic, com ara la disminució de l'accés a l'aigua, els processos geofísics com l'augment del nivell dels oceans i el canvi climàtic, i els processos socioeconòmics que afecten els agricultors, molts dels quals es troben en condicions econòmiques de subsistència. Perquè la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic siguin efectives, cal implementar una àmplia gamma de polítiques per reduir el risc d'impactes negatius del canvi climàtic en l'agricultura i les emissions de gasos d'efecte hivernacle del sector agrícola.
Temes d'interès de la política agrària Un exemple de l'amplitud i els tipus de preocupacions en matèria de política agrària es pot trobar en l'article de l'Oficina d'Economia Agrícola i dels Recursos d'Austràlia "Economies agrícoles d'Austràlia i Nova Zelanda", que diu que els principals desafiaments i problemes que enfronta la seva indústria agrícola industrial són:
desafiaments de comercialització i gustos dels consumidors entorn comercial internacional (condicions del mercat mundial, barreres al comerç, quarantena i barreres tècniques, manteniment de la competitivitat global i la imatge del mercat, i gestió de qüestions de bioseguretat que afecten a les importacions i l'estat de malaltia de les exportacions) bioseguretat (plagues i malalties com a encefalopatia espongiforme bovina (EEB), grip aviària, febre aftosa, càncer dels cítrics i carbó de la canya de sucre) infraestructura (com a transport, ports, telecomunicacions, energia i instal·lacions de reg) habilitats de gestió i oferta de mà d'obra (amb requisits cada vegada majors per a la planificació empresarial, una major consciència del mercat, l'ús de tecnologia moderna com ordinadors i sistemes de posicionament global i una millor gestió agronòmica, els administradors agrícoles moderns hauran d'adquirir cada vegada més habilitats. Exemples: capacitació de treballadors qualificats, el desenvolupament de sistemes de contractació de mà d'obra que brinden continuïtat del treball en indústries amb forts pics estacionals, eines de comunicació modernes, investigació d'oportunitats de mercat, investigació dels requisits dels clients, planificació comercial inclosa la gestió financera, investigació de les últimes tècniques agrícoles, habilitats de gestió de riscos) coordinació (una agenda estratègica nacional més coherent per a la investigació i el desenvolupament agrícoles; participació més activa dels inversors en investigació en col·laboració amb els proveïdors d'investigació que desenvolupen programes de treball; major coordinació de les activitats d'investigació en totes les indústries, organitzacions d'investigació i temes; i inversió en capital humà per garantir un grup qualificat de personal d'investigació en el futur). tecnologia (investigació, adopció, productivitat, cultius genèticament modificats (GM), inversions) aigua (drets d'accés, comerç d'aigua, subministrament d'aigua per a resultats ambientals, assignació de risc en resposta a la reassignació d'aigua de l'ús consuntiu a l'ús ambiental, comptabilització del proveïment i assignació de l'aigua) qüestions d'accés als recursos (gestió de la vegetació nativa, protecció i millora de la biodiversitat, sostenibilitat dels recursos agrícoles productius, responsabilitats dels propietaris de terres)
Reducció de la pobresa L'agricultura segueix sent el principal contribuent als mitjans de vida del 75% dels pobres del món que viuen en zones rurals. Per tant, fomentar el creixement agrícola és un aspecte important de la política agrícola al món en desenvolupament. A més, un document recent sobre Perspectiva dels Recursos Naturals de l'Overseas Development Institute va trobar que una bona infraestructura, educació i serveis d'informació efectius a les àrees rurals eren necessaris per millorar les oportunitats de fer que l'agricultura funcioni per als pobres.
Bioseguretat Els problemes de bioseguretat que enfronta l'agricultura industrial poden il·lustrar-se mitjançant:
l'amenaça que representa el H5N1 per les aus de corral i els éssers humans ; possiblement causat per l'ús de bovines animals l'amenaça que representa pel bestiar i els éssers humans la encefalopatia espongiforme bovina (EEB); possiblement causada per l'alimentació no natural del bestiar per minimitzar els costos L'amenaça per a la indústria es beneficia de malalties com la febre aftosa i el càncer dels cítrics, que la creixent globalització fa més difícil de contenir.
Influenza aviari L'ús de vacunas per a animals pot crear nous virus que maten a les persones i causen amenaces de pandèmia de grip . H5N1 és un exemple d'on podria haver ocorregut això. Segons l'article dels CDC "Brollis d'H5N1 i influenza enzoòtica" de Robert G. Webster et al .: "La transmissió de l'H5N1 altament patogen de les aus de corral domèstiques a les aus aquàtiques migratòries en l'oest de la Xina ha augmentat la propagació geogràfica. La propagació de l'H5N1 i el seu probable La reintroducció a les aus de corral domèstiques augmenta la necessitat de bones vacunes agrícoles. De fet, la causa principal de la contínua amenaça de la pandèmia H5N1 pot ser la forma en què la patogenicitat dels virus H5N1 està emmascarada pels virus de la influenza que circulen conjuntament o les males vacunes agrícoles ".(CDC H5N1 Outbreaks and Enzootic Influenza by Robert G. Webster et al.) El Dr. Robert Webster explica: "Si usa una bona vacuna, pot prevenir la transmissió entre les aus de corral i els humans. Però si han estat usant bovines ara [a la Xina] durant diversos anys, per què hi ha tanta grip aviari? una mala vacuna que deté la malaltia en l'au, però l'au segueix eliminant el virus, mantenint-ho i canviant-ho. I crec que això és el que està succeint a la Xina. Ha de ser així. O no s'està usant suficient vacuna o s'està utilitzant una vacuna de qualitat inferior. Probablement ambdues. No és només la Xina. No podem culpar a la Xina per les vacunes de qualitat inferior. Crec que hi ha vacunes de qualitat inferior per la influenza en les aus de corral a tot el món ".(MSNBC quoting Reuters quoting Robert G. Webster)
En resposta a les mateixes preocupacions, Reuters informa que l'expert en malalties infeccioses de Hong Kong, El Wing-lok, indica que les bovines han de tenir la màxima prioritat. Julie Hall, que està a càrrec de la resposta de l'OMS al brot a la Xina, va afirmar que les vacunes de la Xina podrien estar emmascarant el virus.(Reuters ) La BBC va informar que la Dra. Wendy Barclay, viròloga de la Universitat de Reading, Regne Unit, va dir: "Els xinesos han fet una vacuna basada en genètica inversa feta amb antígens H5N1, i l'han estat usant. Hi ha hagut moltes crítiques del que han fet perquè han protegit als seus pollastres contra la mort d'aquest virus, però els pollastres encara s'infecten, i després s'obté la deriva (el virus muta en resposta als anticossos) i ara tenim una situació en la qual tenim cinc o més sis 'sabors' d'H5N1 que hi ha".(BBC Bird flu vaccine no silver bullet 22 February 2006)
Encefalopatia espongiforme bovina L'encefalopatia espongiforme bovina (EEB), comunament coneguda com a "malaltia de les vaques boges", és una malaltia neurodegenerativa mortal del bestiar, que infecta per un mecanisme que va sorprendre als biòlegs després del seu descobriment a la fi del . En el Regne Unit, el país més afectat, 179.000 caps de bestiar es van infectar i 4,4 milions van morir com a mesura de precaució.Brown, David. "The 'recipe for disaster' that killed 80 and left a £5bn bill", The Daily Telegraph, June 19, 2001. La malaltia es pot transmetre als éssers humans que mengen o inhalen material dels cadàvers infectats. En els éssers humans, es coneix com a nova variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (vCJD o nvCJD), i al juny de 2007, havia matat a 165 persones a Gran Bretanya i sis en altres llocs"Variant Creutzfeldt-Jakob Disease, June 2007" , The National Creutzfeldt-Jakob Disease Surveillance Unit, University of Edinburgh. The number of dead in the UK from Creutzfeldt-Jakob disease had reached 1,206 by June 4, 2007. i s'espera que el nombre augmenti a causa del llarg període d'incubació de la malaltia. Entre 460.000 i 482.000 animals infectats amb EEB havien entrat en la cadena alimentària humana abans que s'introduïssin els controls de les despulles d'alt risc en 1989."CJD deaths 'may have peaked'", BBC News, November 13, 2001.
Una investigació britànica sobre l'EEB va concloure que l'epidèmia va ser causada per l'alimentació del bestiar, que normalment són herbívors, amb restes d'un altre bestiar en forma de farina de carn i ossos (HCH), la qual cosa va provocar la propagació de l'agent infecciós."BSE: Disease control & eradication - Causes of BSE" , Department for Environment, Food, and Rural Affairs, March 2007."The BSE Inquiry" , led by Lord Phillips of Worth Matravers, report published October 2000. L'origen de la malaltia en si segueix sent desconegut. L'opinió científica actual és que les proteïnes infeccioses anomenades prions es van desenvolupar per mutació espontània, probablement en la dècada de 1970, i existeix la possibilitat que l'ús de plaguicides organofosforats augmentés la susceptibilitat del bestiar a la malaltia."Volume 1: Findings and Conclusions. Executive Summary of the Report of the Inquiry. 3. The cause of BSE" , Phillips Inquiry, October 2000. L'agent infecciós es distingeix per les altes temperatures a les quals pot sobreviure; això va contribuir a la propagació de la malaltia a Gran Bretanya, que havia reduït les temperatures utilitzades durant el seu procés d'extracció. Un altre factor que va contribuir va ser l'alimentació de vedells molt joves amb suplements de proteïnes infectades en lloc de la llet de les seves mares.Harden, Blaine. "Supplements used in factory farming can spread disease" , The Washington Post, December 28, 2003.
Febre aftosa La febre aftosa és una molt contagiosa i algunes vegades fatal viral malaltia de bestiar i porcs. També pot infectar a cérvols, cabres, ovelles i altres bòvids amb peülles hendides, així com a elefants, rates i eriçons. Els éssers humans es veuen afectats sol en molt rares ocasions. La febre aftosa es presenta en gran part del món i, si ben alguns països han estat lliures de febre aftosa durant algun temps, la seva àmplia gamma d'hostes i la seva ràpida propagació representen un motiu de preocupació internacional. En 1996, les àrees endèmiques incloïen Àsia, Àfrica i parts d'Amèrica del Sud. Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda i al Japó han estat lliures de febre aftosa durant molts anys. La majoria dels països europeus han estat reconeguts com a lliures i els països pertanyents a la Unió Europea han deixat de vacunar contra la febre aftosa.